Viquipèdia

Governació dels comtats de Rosselló i Cerdanya: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
Edició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Pàgina nova, amb el contingut: «{{Estat_desaparegut |nom_oficial = Els Comtats |nom_complet= {{mida|«Governació dels comtats de Rosselló i Cerdanya»}} |status= Governació |imperi=Corona d'...».
 
Cap resum de modificació
Línia 35:
}}
 
La '''Governació dels comtats de Rosselló i Cerdanya''' fou l'organ de govern dels Comtats de Rosselló i Cerdanya després de la reannexió del Regne de Mallorca. Malgrat que aquesta governació era independent de la Governació del [[Principat de Catalunya]], aquests territoris foren considerats pel mateix rei com territori integral de Catalunya i celebraren corts conjuntament amb la resta de catalans.
 
 
 
 
== L'annexió a França ==▼
Dins del context de la [[Guerra dels Trenta Anys]] ([[1618]]-[[1648]]), el [[1635]], [[Felip II d'Aragó|Felip III (IV de Castella)]] declarà la guerra a [[Lluís XIII]] de França. El [[1639]], els francesos prengueren [[Salses]]; poc després, el [[1640]], Catalunya s'alçà contra Felip IV i així s'inicià la [[Guerra dels Segadors]] ([[1640]]-[[1659]]); el [[1641]], Lluís XIII fou proclamat [[comte de Barcelona]] i Catalunya es dividí entre partidaris de França i partidaris d'Espanya. Aquesta situació de guerra va dur al [[Tractat dels Pirineus]] ([[1659]]), que va establir l'annexió a França dels comtats de Rosselló i Cerdanya, excepte la Vall de Ribes, una part de la [[Cerdanya]], que quedà sota administració hispànica, i la vila de [[Llívia]]. La nova administració francesa donà al territori el nom de [[província del Rosselló]]. El [[1790]], quan l'Assemblea Nacional Francesa va decidir dividir tot el regne en departaments i suprimir les antigues províncies, l'antiga província del Rosselló esdevingué el [[departament dels Pirineus Orientals]].▼
El Tractat dels Pirineus donà origen a la [[Catalunya Nord]], la qual no coincideix pas exactament amb els antics comtats de Rosselló i Cerdanya ni tampoc amb l'antiga diòcesi d'Elna; els pobles de la Cerdanya annexionats a França pertanyien al [[bisbat d'Urgell]]; després de l'annexió, aquests pobles passaren al bisbat d'Elna, establert a Perpinyà d'ençà del [[segle XVI]].
 
 
 
 
 
== La governació dels comtats de Rosselló i Cerdanya ==
El [[1344]], [[Pere el Cerimoniós|Pere III]] (Pere el Cerimoniós) va incorporar el [[Regne de Mallorques]] als seus dominis; aleshores, va instituir la [[Governació dels Comtatscomtats de Rosselló i Cerdanya]], amb capital a [[Perpinyà]] i que incloïa els territoris continentals de l'antic regne mallorquí, separada de la Governació del [[Principat de Catalunya]].
 
Al [[segle XV]], les tensions polítiques de Catalunya dugueren a l'esclat de la [[Guerra dels Remences]] ([[1462]]-[[1472]]), en què la [[Generalitat de Catalunya]] es rebel·là contra [[Joan elII Grand'Aragó|Joan II]]. Aleshores, per tal d'aconseguir l'ajuda de [[Lluís XI]] de França]] contra els rebels, Joan II va signar el [[1462]] el [[Tractat de Baiona (1462)|Tractat de Baiona]] pel qual empenyorava al rei de França els comtats de Rosselló i Cerdanya a canvi de rebre'n armes i diners. El [[1463]], Lluís XI ocupà els comtats, on, a partir de [[1472]], quan la guerra s'havia acabat a la resta de Catalunya, començà a estendre's la revolta contra els francesos; així, l'[[Damià1 Descatllarde febrer]] vade [[1473]], Joan II entrà amb un exèrcit a Perpinyà i s'hi tancà prendrementre la guarnició francesa es retirava al castell reial i un nou exèrcit de Lluís XI tornava a [[TorreSetge Cerdanade Perpinyà (1473)|assetjar Perpinyà]]; després d'una treva acordada el [[147424 de juny]], is'arribà intentàal apoderar-se[[Tractat de PuigcerdàPerpinyà (1473)|Tractat de Perpinyà]], pel qual els comtats esdevenien un territori neutral; ara bé, Lluís XI incomplí el tractat i el 1474 ocupà Elna i féu executar el governador [[1477Bernat d'Oms i de Santapau]]. Aquestaal dominaciócastell francesade finalitzàPerpinyà. amb elEl [[Tractat10 de Barcelonamaig]] (de [[14931475]]), ambdesprés elde qualpatir [[CarlesSetge VIIIde Perpinyà (1474)|vuit mesos de Françasetge]], acceptàels restituirperpinyanesos elsacceptaren comtatsl'ordre ade [[FerranJoan II]] de rendir-se als francesos; per haver resisitit aquest llarg i penós setge, Joan II concedí a Perpinyà el Catòlictítol de ''Fidelíssima Vila''. La repressió francesa fou molt dura i hi hagué revoltes contra els ocupants com la de [[1477]].
 
Aquesta dominació francesa finalitzà amb el [[Tractat de Barcelona]] ([[1493]]) amb el qual [[Carles VIII de França]] acceptà restituir els comtats a [[Ferran II el Catòlic]]. Durant el [[segle XVI]], els comtats de Rosselló i Cerdanya es veieren afectats per les contínues guerres entre la [[Monarquia Hispànica]] i França. El [[1520]], un exèrcit francès s'apoderà de la [[Tor de Querol]] i arribà a Puigcerdà; el [[1542]], Perpinyà fou defensada per [[Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel]], [[Ducat d'Alba de Tormes|duc d'Alba]], contra el setge dirigit per Enric, [[delfí de França]]. Els francesos feren un nou intent d'annexió el [[1595]]. Arran d'aquesta inseguretat, [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles I]] i [[Felip II de Castella|Felip II]] reforçaren les fortificacions de Perpinyà i convertiren l'antic [[Palau dels Reis de Mallorca]] en una ciutadella.▼
== La fi del comtat de Cerdanya ==
El [[Tractat dels Pirineus]] ([[1659]]) va establir la cessió a França de la major part dels territoris dels comtats de Rosselló i Cerdanya. La [[Conferència de Ceret]] de [[1660]] establí la divisió de Cerdanya, incorporant-ne a França la vall de Querol, la Torre Cerdana i el territori que comunicava aquesta vall amb el Capcir i el Conflent.▼
 
==La Guerra dels Segadors==
La Conferència de Ceret significà la fi del comtat de Cerdanya; la part francesa s'integrà dins de la [[província de Rosselló]] formant-hi una vegueria amb capital a [[Sallagosa]], mentre que la part espanyola continuà formant part de la [[vegueria de Puigcerdà]], que esdevindria [[corregiment de Puigcerdà]] el [[1716]] arran dels decrets de [[Nova Planta]].
▲Dins del context de la [[Guerra dels Trenta Anys]] ([[1618]]-[[1648]]), el [[1635]], [[Felip II d'Aragó|Felip III (IV de Castella)]] declarà la guerra a [[Lluís XIII]] de França. El [[1639]], els francesos prengueren [[Salses]]; poc després, el [[1640]], Catalunya s'alçà contra Felip IV i així s'inicià la [[Guerra dels Segadors]] ([[1640]]-[[1659]]); el [[1641]], Lluís XIII fou proclamat [[comte de Barcelona]] i Catalunya es dividí entre partidaris de França i partidaris d'Espanya. Aquesta situació de guerra va dur al [[Tractat dels Pirineus]] ([[1659]]), que va establir l'annexió a França dels comtats de Rosselló i Cerdanya, excepte la Vall de Ribes, una part de la [[Cerdanya]], que quedà sota administració hispànica, i la vila de [[Llívia]]. La nova administració francesa donà al territori el nom de [[província del Rosselló]]. El [[1790]], quan l'Assemblea Nacional Francesa va decidir dividir tot el regne en departaments i suprimir les antigues províncies, l'antiga província del Rosselló esdevingué el [[departament dels Pirineus Orientals]].
 
▲== LEl Tractat dels Pirienus: l'annexió a França ==
{{principal|Tractat dels Pirienus}}
▲El [[Tractat dels Pirineus]] ([[1659]]) va establir la cessió a França de la major part dels territoris dels comtats de Rosselló i Cerdanya, excepte la Vall de Ribes, una part de la [[Cerdanya]], que quedà sota administració hispànica, i la vila de [[Llívia]]. La [[Conferència de Ceret]] de [[1660]] establí la divisió de Cerdanya, incorporant-ne a França la vall de Querol, la Torre Cerdana i el territori que comunicava aquesta vall amb el Capcir i el Conflent.
 
[[Categoria:Comtats catalans]]▼
[[Categoria:Cerdanya]]▼
 
El [[1344]], [[Pere III el Cerimoniós]] s'anexionà el regne de Mallorques, i constituí els comtats de Rosselló i Cerdanya en governació de Rosselló i Cerdanya -independent de la [[governació del Principat de Catalunya]]-, amb capital a Perpinyà, amb la qual cosa, aquesta ciutat esdevingué la segona capital de Catalunya.
 
La nova administració francesa donà al territori el nom de [[província del Rosselló]]. El [[1790]], quan l'Assemblea Nacional Francesa va decidir dividir tot el regne en departaments i suprimir les antigues províncies, l'antiga província del Rosselló esdevingué el [[departament dels Pirineus Orientals]].
Al [[segle XV]], les tensions polítiques de Catalunya dugueren a l'esclat de la [[Guerra dels Remences]] ([[1462]]-[[1472]]), en què la [[Generalitat de Catalunya]] es rebel·là contra [[Joan II d'Aragó|Joan II]]. Aleshores, per tal d'aconseguir l'ajuda de [[Lluís XI de França]] contra els rebels, Joan II va signar el [[1462]] el [[Tractat de Baiona (1462)|Tractat de Baiona]] pel qual empenyorava al rei de França els comtats de Rosselló i Cerdanya a canvi de rebre'n armes i diners. El [[1463]], Lluís XI ocupà els comtats, on, a partir de [[1472]], quan la guerra s'havia acabat a la resta de Catalunya, començà a estendre's la revolta contra els francesos; l'[[1 de febrer]] de [[1473]], Joan II entrà amb un exèrcit a Perpinyà i s'hi tancà mentre la guarnició francesa es retirava al castell reial i un nou exèrcit de Lluís XI tornava a [[Setge de Perpinyà (1473)|assetjar Perpinyà]]; després d'una treva acordada el [[24 de juny]], s'arribà al [[Tractat de Perpinyà (1473)|Tractat de Perpinyà]], pel qual els comtats esdevenien un territori neutral; ara bé, Lluís XI incomplí el tractat i el 1474 ocupà Elna i féu executar el governador [[Bernat d'Oms i de Santapau]] al castell de Perpinyà. El [[10 de maig]] de [[1475]], després de patir [[Setge de Perpinyà (1474)|vuit mesos de setge]], els perpinyanesos acceptaren l'ordre de Joan II de rendir-se als francesos; per haver resisitit aquest llarg i penós setge, Joan II concedí a Perpinyà el títol de ''Fidelíssima Vila''. La repressió francesa fou molt dura i hi hagué revoltes contra els ocupants com la de [[1477]].
 
Aquesta dominació francesa finalitzà amb el [[Tractat de Barcelona]] ([[1493]]) amb el qual [[Carles VIII de França]] acceptà restituir els comtats a [[Ferran II el Catòlic]].
 
▲Durant el [[segle XVI]], els comtats de Rosselló i Cerdanya es veieren afectats per les contínues guerres entre la [[Monarquia Hispànica]] i França. El [[1520]], un exèrcit francès s'apoderà de la [[Tor de Querol]] i arribà a Puigcerdà; el [[1542]], Perpinyà fou defensada per [[Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel]], [[Ducat d'Alba de Tormes|duc d'Alba]], contra el setge dirigit per Enric, [[delfí de França]]. Els francesos feren un nou intent d'annexió el [[1595]]. Arran d'aquesta inseguretat, [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles I]] i [[Felip II de Castella|Felip II]] reforçaren les fortificacions de Perpinyà i convertiren l'antic [[Palau dels Reis de Mallorca]] en una ciutadella.
 
▲[[Categoria:Comtats catalans]]
▲[[Categoria:Cerdanya]]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Governació_dels_comtats_de_Rosselló_i_Cerdanya»