Massinissa de Numídia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 4:
Era fill de [[Gayya]] rei dels massils, la més occidental de les tribus númides. Va rebre una bona educació pel lloc i el temps.
==Segona Guerra Púnica==
El [[213 aC]] quan el seu pare [[Gayya]] es va aliar a [[Cartago]] durant la [[Segona Guerra Púnica]] pel seu consell, Gayya va declarar la guerra al rei [[Sifax]] dels [[massesils]] que eren aliats de la [[República de Roma]] i va donar al seu jove fill el comandament de la força destinada a envair el regne oriental. Sifax fou derrotat i es va refugiar a Mauritània i Masinissa va ocupar els seus dominis.
El [[212 aC]] Masinissa va anar a [[Hispània]] on va donar suport als cartaginesos amb un fort contingent de cavalleria númida, i segurament va restar dos o tres anys a la regió, però el [[210 aC]] era a [[Cartago]], demanant reforços per l'exèrcit cartaginès i númida a Hispania, on tornava a ser el [[209 aC]] i encara consta present a la [[Batalla d'Ilipa]] el [[206 aC]] on cartaginesos i númides foren finalment derrotats.
Linha 20 ⟶ 21:
Durant els següents 50 anys Masinissa va regnar a Numídia sense cap oposició. En aquestos anys va fer incursions a territori cartaginès, i Cartago va presentar queixes a Roma amb ambaixades que són esmentades pels historiadors. Els romans sistemàticament van afavorir al rei númida, fins i tot quan les seves pretensions eren injustificables. Sembla que la disputa es centrava al fèrtil districte d'Empòria, que finalment va quedar ocupar completament per Masinissa sobrepassant la tolerància romana que el va obligar a retirar-se al menys parcialment. Masinissa va enviar contingents per donar suport als romans a les guerres contra [[Filip V de Macedònia]], contra [[Antíoc III el Gran]], i contra [[Perseu de Macedònia]]. En l'ultima guerra ([[171 aC]]-[[168 aC]]) el contingent númida era sota el comandament de Misagenes, un dels fills de Masinissa.
La seva política amb Cartago fou de tenir un partit intern que li era favorable, però que a mesura que la ciutat es va recuperar de la guerra va perdre influencia i el [[150 aC]] els principals dirigents del partit dit de Masinissa, es a dir de fet proromà, foren desterrats pels demòcrates. Abans de declarar la guerra va enviar als seus fills [[Gulussa]] i [[Micipsa]] com ambaixadors a Cartago exigint que els desterrats foren cridats, però el partit democràtic nacionalista cartaginès
==Guerra de Masinissa==
Masinissa va envair territori cartaginès i va assetjar Oroscapa, i [[Asdrubal Barca]] li va presentar batalla; alguns caps númides van desertar i es van passar a l'exèrcit cartaginès, i a més l'exèrcit d'Àsdrubal fou reforçat per nous contingents reclutats a Cartago, fins arribar a tenir 58.000 homes. El primer combat fou favorable a Masinissa però no fou decisiu. Escipió va voler fer de mediador, però no en va sortir ja que el rei númida exigia l'entrega dels desertors i traïdors númides, cosa que els cartaginesos refusaven absolutament; la guerra va seguir i Masinissa va aconseguir portar a l'exèrcit d'Àsdrubal a un lloc on no podia rebre subministraments i part de les tropes van morir de gana i malalties i la resta es va salvar després de capitular, però encara després d'això l'acord fou violat per Masinissa i molts dels que s'havien rendit foren morts quan es retiraven sense armes; només un grapat va poder tornar sa i estalvi.▼
{{Principal|Guerra de Masinissa}}
▲Masinissa va envair territori cartaginès i va [[setge d'Oroscopa|assetjar Oroscapa]], i [[
==Tercera guerra púnica==
{{Principal|Tercera guerra púnica}}
Els romans van decidir aprofitar aquesta oportunitat per liquidar Cartago; les negociacions van donar pas a la [[tercera guerra púnica]]. Masinissa no volia als romans al costat del seu regne i quan se li va demanar assistència va demorar expressament l'enviament d'ajut (149 aC). Les derrotes romanes el [[148 aC]] van obligar a enviar una ambaixada a Masinissa demanant més ajut, però quan l'ambaixador romà va arribar a Cirta, Masinissa acabava de morir. Va morir amb 90 anys i fins quasi el final encara muntava a cavall i feia altres exercicis impropis de l'edat (el 150 aC encara va dirigir personalment l'exèrcit i seguia els exercicis militars com qualsevol jove). Va deixar encarregat el futur del regne al jove [Escipió] (que llavors servia a Àfrica com a tribú militar), a la família del qual estava lligat per llaços clientelars i d'amistat.
| |||