|
Els '''qüestors''' (''quaestores'') eren magistrats electes de la [[República romana]] que supervisaven el tressortresor i les finances de l'estat, l'exèrcit i els funcionaris. El càrrec data de l'època de la monarquia.
Cap a l'any [[421 aC]] o 333 de Roma, hi havienhavia 4 qüestors (tots patricis), dos d'ells, els (''quaestores aerarii''), exercien per delegació dels Cònsols[[cònsol romà|cònsols]] l'administració del Tresortresor Públicpúblic; els altres dos, els (''Quaestoresquaestores Militummilitum''), eren els encarregats de la caixa militar, sent nomenatsescollits pelen Comicisles Tribunatsassemblees per tribus (''[[comitia tributa]]'') a proposta dels Tribunstribuns (però d'entre els patricis). La noblesa va intentar transferir el nomenament dels qüestors encarregats del Tresortresor Públic,públic des elssels cònsols alsa comicisles centuriatsassemblees per centúries (''[[comitia centuriata]]''), però va fracasar i el seu nomenament va recaure en els comicis per tribus (comicis tribunats =les ''[[Comitiacomitia Tributa]]tributa''), que designaven també als qüestors militars. Al seu torn aquests van deixar de correspondre en exclusiva als patricis, i des d'aleshores per al càrrec de qüestor de l'exèrcit va poder ser elegit un plebeu.
DesprésA partir del [[267 aC]] his'augmentà haguerenel 10nombre de qüestors en quatre més. Alguns estaven assignats al treball a la ciutat, mentre que altres eren destinats a servir als generals o als governadors a les províncies. Uns altres eren destinats a supervisar les finances militars. A l'administració de la ciutat els cònsols tenien prohibit delegar certes funcions, mentre que per a altres estaven obligats a designar legats. Així els cònsols havien de delegar els judicis civils, els assumptes criminals, l'administració del tresor i l'administració dels arxius públics, funcions que exercien els qüestors.
DurantDesprés de les reformes de [[ SilaLuci Corneli Sul·la]] , alel [[81 aC]] , l'edat mínima per a ser qüestor es va establir als 28 anys pels [[patricis]] i als 30 pels [[plebeus]], aquesta elecció els convertia automàticament en membres del senat. El nombre de qüestors es va elevar fins a 20. ▼A l'administració de la ciutat els cònsols tenien prohibit delegar certes funcions, mentre que per a altres estaven obligats a designar-los. Així els cònsols havien de delegar els judicis civils, els assumptes criminals, l'administració del Tresor i l'administració dels arxius públics, funcions que exercien els qüestors.
▲Durant les reformes de [[Sila]] al [[81 aC]] l'edat mínima per a ser qüestor es va establir als 28 anys pels [[patricis]] i als 30 pels [[plebeus]], aquesta elecció els convertia automàticament en membres del senat. El nombre de qüestors es va elevar fins a 20.
{{Magistratures}}
[[Categoria:Antiga Roma]]
|
