Tobogan (esport): diferència entre les revisions

[[Fitxer:Brady Canfield skeleton start 2.jpg|right|thumb|Brady Canfield campió dels EUA el 2003 d'skeleton.]]

 

 

El tobogan va néixer a finals del [[segle XIX]] a la localitat [[suïssa]] de [[St. Moritz]], quan un anglès anomenat Child introduí un nou trineu de metall amb una forma que recordava un [[esquelet humà]] i que a la llarga li atorgà el nom que té en anglès i que literalment, en [[català]], vol dir ''esquelet''. De forma oficial es començà a practicar al ''Club Alpí de Konigsee'' a [[Alemanya]], on es pot trobar la pista de tobogan més antiga que existeix.

 

Talment com succeeix al luge i al bob, en aquest esport és molt important la sortida. És necessari aconseguir la major [[velocitat]] de sortida possible. Per aconseguir aquest objectiu s'usa un [[calçat]] especial de màxima [[adherència]]. Un cop aconseguida la màxima velocitat possible de sortida, en els primers cinquanta metres de recorregut, el pilot es tomba sobre el trineu boca terrosa i mirant endavant, tractant d'aconseguir la millor forma [[aerodinàmica]] possible.

 

El [[casc]] que s'utilitza té una protecció especial a la barbeta, degut al fet que aquesta queda molt a prop del terra. Respecte a l'equipament, avui en dia s'usen uniformes fabricats amb fibres sintètiques, que s'ajusten molt bé al cos proporcionant molt poca resistència a l'aire. Una altra característica és que no existeix ni volant ni timó. És l'esportista que fa girar el trineu, carregant el seu pes cap un o altre costat.

 

A diferència del luge o el bob, al tobogan només existeix la modalitat individual. Les competicions es disputen en dues mànegues sumant-se els temps aconseguits en ambdues i guanyant el participant que totalitza menys temps. Es disputen proves masculines i femenines.

 

 

El primer pilot català de tobogan que es classificà per uns Jocs Olímpics fou [[Ander Mirambell]], l'any [[2010]].

 

<references/>

 

[[gl:Skeleton]]

[[hr:Skeleton]]

[[it:Skeleton]]

[[ja:スケルトン (スポーツ)]]