|
[[Fitxer:EDS_LSAM_CEV.jpg|thumb|250px|Etapa de tranferenciatransferència (abaix), Mòdul d'accesaccés a la superfície lunar (al mig) i modul de tripulació Orion (a dalt) deixant la òrbita terrestre]]
Una '''Òrbita d'Aparcament''' esés una òrbita temporal que es pot fer servir durant el llançament d'un [[satèl·lit artificial|satèl·lit]] o una [[sonda espacial]]. El vehicle de llançament accelera fins a l'òrbita d'aparcament, on roman un temps per després engegar de nou els motors permetent-li entrar en trajectòria final calculada. La alternativa a les òrbites d'aparcament esés la ''injecció directa'', maniobra en la que el coet accelera continuamentcontínuament (excepte en els moments de exhauriment d'una etapa i ignició de la següent) fins que el combustible s'esgota completament, col·locant la càrrega útil en la trajectòria final d'un sol cop.
==Quan cal emprar-la?==
Hi han diverses raons que recomanen l'usús d'una òrbita d'aparcament:
* Pot incrementar la finestra de llançament. Per les missions que van més enllà de l'òrbita terrestre, la finestra de llançament pot ser molt menuda (minuts o segons) si no s'empra aquesta maniobra. Emprant l'òrbita d'aparcament es pot ampliar aquesta finestra fins a diverses hores.
* Per a missions més enllà de l'[[òrbita terrestre baixa]] (LEO en anglès), la ubicació de l'encesa final del motors pot ser que s'hagi de fer en un lloc no convenient. En particular, per les missions que han d'escapar de la gravetat terrestre i que usualment necessiten una bona coverturacobertura desdedes de l'hemisferi nord, el punt per realitzar l'encesa final acostuma a estar a l'hemisferi sud.
* Per a missions que es dirigeixin cap a una [[òrbita geostacionària]], el punt correcte per l'encesa final (o quasi final) acostuma a estar sobre l'equador. En aquest cas, el coet esés llançat, atura motors, segueix l'òrbita d'aparcament fins que es troba sobre l'equador i en aquest moment encén de nou els motors per entrar en l'òrbita de transferència geostacionària.
* A les missions tripulades Apollo, l'usús de l'òrbita d'aparcament permetia realitzar tota una sèrie de maniobres i comprobacionscomprovacions finals mentre s'era "prop de casa", abans d'iniciar el viatge cap a la lluna.
* Aquesta maniobra esés necessària si l'òrbita final desitjada teté un [[perigeu]] molt alt. En aquest cas el llançador accelera fins a una òrbita d'aparcament elípticael·líptica, que segueix fins al punt més alt, i un cop allí, encén de nou els motors per elevar el perigeu. (Vegeu [[Òrbita de Hohmann]]).
==Desavantatges de les òrbites d'aparcament==
El principal inconvenient d'aquest mètode esés que els coets necessiten orbitar durant un temps i despresdesprés tornar a encendre els motors en condicions de gravetat zero. Més encara la durada de les dues enceses (la inicial d'injecció i la final) depenen fortament del punt dins de la finestra de llançament en el que aquest s'ha produitproduït. Per poder fer això amb el mínim malbaratament de combustible, l'etapa coet ha de poder encendre's, apagar-se i tornar-se a encendre. Això fa obligatori l'usús de coets de combustible líquid, ja que els de combustible sólidsòlid ni es poden apagar ni es poden tornar a encendre, ja que un cop engegats cremen fins al final. PeroPerò, tot i emprant un motor de combustible líquid, el fet de la reengegada no esés trivial, per una sèrie de motius:
* Mentre el coet orbita en gravetat zero i amb el motor apagat, els propel·lents floten tot allunyant-se del fons del dipòsit i de les entrades de les bombes. Això fa que es necessitin dipòsits especials com diafragmes interiors o alguns procediments especials previs (com petites acceleracions gracies a coets auxiliars) que facin que els propel·lents tornin al final dels tancs.
* En ser la missió més llarga, també calen bateries amb una duració més elevada i una quantitat superior d'altres consumibles.
==Exemples==
* El programa [[:en:Apolloprograma program|Apollo]] va emprar les òrbites d'aparcament per tots els motius mencionats anteriorment, exepteexcepte els que fan referència a les orbites geostacionàries.
* Les missions del [[:en:SpaceTransbordador Shuttleespacial|Space Shuttle]] cap a la [[Estació Espacial Internacional]] no empren òrbites d'aparcament, bàsicament perqueperquè la estació està en una [[òrbita terrestre baixa]] molt inclinada, perquè les llançadores americanes no tenen capacitat de reencendre els motors i les finestres de llançament curtes no són un problema massa crític (ja que l'andemàendemà n'hi haurà una altre).
* Per altre banda quan el "shuttle" es fa servir per llançar sondes interplanetàries com la [[:en:Galileo (spacecraftsonda)|Galileo]], si s'emmpraempra una òrbita d'aparcament per deixar anar la sonda al punt exacte d'injecció a l'òrbita de transferència.
* Els [[Ariane 5]] no acostumen a fer servir òrbites d'aparcament. AixóAixò fa que el disseny del llançador sigui més simple, al no necessitar múltiples enceses, i la penalització esés molt petita per la missió més usual que esés la de portar càrregues a la [[òrbita geostacionària]] donat que la rampa de llançament a la Guaiana francesa està molt propera a l'equador. De totes maneres les darreres versions del llançador (Ariane 5 ES ATV) ja disposa d'una etapa superior (ESP) que ha estat dissenyada per suportar múltiples reenceses en órbitaòrbita, cosa que fa que aquesta maniobra es pugui dur a terme sempre que la missió ho requereixi.
==Referències==
| 