Pau i Treva de Déu: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Desfets els canvis en la revisió 4966725 de Rami radwan |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
||
Línia 42:
Els estatuts de [[1192]], els signaren molt pocs barons; per això, a l'assemblea de Barcelona ([[1198]]), [[Pere el Catòlic]]([[1196]]-[[1213]]) (Pere el Catòlic ) acabà cedint a les pretensions dels magnats de circumscriure l'abast de la Pau i Treva únicament al reialenc –possessions territorials del rei-, deixant de banda el senyoriu –zones en poder dels nobles-, idea reafirmada a la nova assemblea de Barcelona ([[1200]]) i a la de [[Cervera]] ([[1202]]), on els nobles definiren la Pau i Treva com a Pau del senyor rei.
Aquesta oposició nobiliària a la Pau i Treva es centrà a rebutjar la pretensió del rei d'intervenir, com a àrbitre, en les causes entre senyors i pagesos o en les lluites entre vassalls d'un mateix senyor, com també d'excloure de la Pau –ço és, declarar-los proscrits- els participants en guerres entre llinatges nobles; tanmateix, a l'assemblea de Barcelona de [[1200]], els magnats imposaren l'exclusió de la Pau als traïdors al seu senyor. Per altra banda, la contestació aristocràtica va dirigir-se, en especial, als nous tributs
El 1173, a la Fondarella, Alfons el Cast havia imposat el ''bovatge'', que a Catalunya només tenia un sol precedent, i encara dubtós, a Cerdanya, en el moment de l'adquisició del comtat per Ramon Berenguer III ([[1118]]). Qüestionant-ne la legitimitat, els nobles el rebutjaren, i a Girona el [[1188]], obligaren Alfons el Cast a prometre de no tornar-lo a exigir mai més; ara bé, Pere el Catòlic, no sentint-se concernit per la promesa del seu pare, reclamà el [[bovatge]] en accedir al tron ([[1196]]).
|