Peonis: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu ":" dels títols segons recomana VP:CHVP |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
'''Peons''' (''paeones'', grec ''paiones'') fou un poble del nord de [[Grècia]] que va ocupar el país que després fou [[Regne de Macedònia|Macedònia]], amb centre al riu ''Axios''.
Estaven establerts als primers temps històrics al país muntanyós entre les muntanyes [[Orbelos]] i [[Rhodope]] i entre les fonts de l'[[Axios]], el [[Estrimó]] i el [[Hebros]] (Hebre) al costat del gran poble del tracis. [[Estrabó]] diu que diversos historiadors dignes de fe els consideraven descendents del frigis. Ells mateixos es consideraven una fracció del poble dels teucrians que havian passat a Europa amb els [[misis]] una mica abans de la [[guerra de Troia]] i havien sotmès als pobles tracis i pelàsgics del litoral des de el [[Bòsfor]] a [[Tessàlia]].
Quan Megabazos va creuar l'[[Estrimó]] va conquerir Peònia i dos tribus dels peons, els siropeons i els peòples, que vivien a les terres baixes, foren deportats a Àsia per odre de Darios I el gran, i el territori que ocupaven va passar als tracis. ▼
Habitaven la vall de l'Axios al centre de la futura [[Macedònia]] i havien sotmès als seus habitants natius. Estrabó assenyala a [[Abydos]] com la seva vila o fortalesa reial; cap a l'oest s'estenien fins al riu Estrimó, on cultivaven les terres (cultiu de blat) en temps d'[[Heròdot]]. En aquesta zona vivien també els tracis tinis i [[bitinis]] després establerts a la costa d'Àsia. El seu país es deia [[Peònia]].
Quan els [[temènides]] es van apoderar d'[[Emàtia]], [[Almòpia]], [[Crestònia]] i [[Migdònia de Macedònia|Migdònia]] els peons es van unificar sota un únic rei de Peònia.▼
Els seus hàbits orientals van desaparèixer progressivament mentre que altres grups tracis arribats més tard a Europa els van conservar. Van lluitar durant temps contra els bàrbar makednes, que els van arrabassar parts dels seus territoris, i contra altres tribus bàrbares i després contra les viles gregues de la costa. El poble va esdevenir guerrer, ferotge i saquejador quan l'ocasió ho requeria, assimilant-se als seus veïns panonis i tracis. A l'estiu vestien de bruses de lli o cànem i al hivern amb pells de bisó que casaven als boscos de les muntanyes; la seva beguda preferida era la cervesa d'ordi beguda en corns de bou, costum que es troba al nord de la [[Gàlia]] fins al segle IX. La major part de les tribus gaudien d'una vila o fortalesa on es protegien; cultivaven els cereals del país, l'ordi, l'avena i el mill. La vinya no la van conèixer fins tard. El seu deu principal era Dryalus o Dyalos o Dryalos (agafat d'una deïtat dels tracis anomenada Dionís) i les dones peones segons Heròdot adoraven a Diana; cada tribu tenia una família reial i generalment un rei; les filles filaven el llí i la llana en les cases del bosc que servien de palaus i anaven a buscar l'aigua als torrents o fonts en gerres de fang que portaven al cap; la famílies pobres vivien de la cacera i la pesca en cabanes de branques sovint a la vora de llacs a flor d'aigua que es comunicava amb la riba per un pontet estret que en cas d'alarma es desmuntava i que seria el primer exemple conegut de casa lacustre.
▲Quan Megabazos va creuar l'[[Estrimó]] va conquerir Peònia i dos tribus dels peons, els siropeons i els peòples, que vivien a les terres baixes, foren deportats a Àsia per odre de [[Darios I el gran]], i el territori que ocupaven va passar als tracis.
▲Quan els [[temènides]] es van apoderar d'[[Emàtia]], [[Almòpia]], [[Crestònia]] i [[Migdònia de Macedònia|Migdònia]] els peons es van unificar sota un únic rei de Peònia. Quan el ''regne de Macedònia'' es va engrandir el nom es va aplicar als districtes del regne al nord i nord-est. Una part va romandre com a regne independent i va conservar la seva independència nominal fins a la primera part del segle III.
==Tribus==
Linha 24 ⟶ 27:
[[Categoria:Grups hel·lènics]]
==Referència==
*''Histoire generale du Languedoc'', per Dom Pasic i Dom Vaisette
[[Categoria:Grups tracis]]
| |||