Punt d'inflamabilitat: diferència entre les revisions

Cada [[líquid]] inflamable té una [[pressió de vapor]], que és una [[Funció matemàtica|funció]] de la temperatura del líquid. A mesura que la [[temperatura]] augmenta, la pressió de vapor augmenta i amb ella creix la concentració del líquid inflamable evaporat en l'aire. Per això, la temperatura determina la concentració del vapor del líquid inflamable en l'aire sota condicions d'[[Equilibri termodinàmic|equilibri]]. Els diversos líquids inflamables exigeixen diferents concentracions en l'aire per a sostenir la combustió. El punt d'inflamabilitat és la temperatura mínima a la qual hi ha una concentració suficient de combustible evaporat en l'aire perquè la combustió es propagui després que s'hagi introduït una font d'ignició. En altres paraules: el punt d'inflamabilitat és bàsicament la temperatura a partir de la qual hi ha prou vapor de combustible a l'aire per encendre's.

Hi ha dos mètodes bàsics per a mesurar el punt d'inflamabilitat: els de copa oberta i els de copa tancada.

En els mètodes de copa oberta la mostra es conté en una copa oberta (per això el nom) que és escalfat, i es porta a intervals una flama sobre la superfície. El punt de flaix mesurat variarà de fet amb l'alçada de la flama damunt de la superfície líquida, i a alçada|alçària suficient la temperatura de punt de flaix mesurada coincidirà amb el punt de focs. Els exemples inclouen la copa oberta de Cleveland i la copa oberta de Pensky-Martens. La diferència principal que és que en el primer s'escalfa des de sota, mentre que en el segon s'escalfa tant des dels costats com per sota.

En els multímetres de copa tancats, per exemple el [[Pensky-Martens de copa tancada]], es troben segellats amb una tapadora a través de la qual es pot introduir la font d'ignició periòdicament. Se suposa que el vapor damunt el líquid és troba aproximadament en equilibri amb el líquid. Els multímetres de copa tancada donen valors més baixos per al punt d'inflamabilitat (normalment de 5-10 K) i és una millor aproximació a la temperatura a què la pressió de vapor arriba al [[Límit Inflamable Més Baix]] en anglès ''Lower Flammable Limit'' (LFL).

== Exemples de punts d'inflamabilitat de combustibles ==

! Temperatura<br />d'autoignició

|21&nbsp;°C <ref name="gasolina">

|250&nbsp;°C <ref name=gasolina/>

|>62&nbsp;°C (143&nbsp;°F)

|210&nbsp;°C (410&nbsp;°F)

|>38&nbsp;°C (100&nbsp;°F)

|210&nbsp;°C (410&nbsp;°F)

|>38-72&nbsp;°C (100-162&nbsp;°F)

|220&nbsp;°C (428&nbsp;°F)

|327&nbsp;°C (620&nbsp;°F)<ref name="colza">

La gasolina està dissenyada per a l'ús en un motor que la crema mitjançant una espurna. El combustible s'ha de prebarrejar amb l'aire dins dels seus límits inflamables i escalfar-se per damunt el seu punt d'inflamabilitat, llavors ha de ser encès per la bugia. El combustible no s'ha de preencendre per la calor del motor. Per això, s'exigeix que la benzina tingui un punt d'inflamabilitat baix i una temperatura d'autoignició alta.

Les dades de punt d'inflamabilitat es troben en moltes reculls de dades de propietat físiques així com en les Fitxes de Dades de seguretat (FDS), en anglès Material Safety Data Sheet (MSDS). Tanmateix no totes les fonts són iguals, i la utilitat de les dades que s'hi poden trobar depèn especialment del mètode emprat per a obtenir-les (copa oberta o tancada) que no sempre s'especifica.

Dos dels reculls de dades més fiables són:<br />

== Referències ==

[[it:FlashPunto pointdi infiammabilità]]