Revisió del 11:03, 7 març 2010 modifica Panotxa (discussió \| contribucions) 104.889 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 11:07, 7 març 2010 modifica desfés Panotxa (discussió \| contribucions) 104.889 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 3: Apareix esmentat per primer cop durant el regnat de [[Claudi]], l'any [[42]], quan fou procònsol a [[Província romana de Mauritània\|Mauritània]] i va derrotar els moros revoltats, arribant fins a les muntanyes de l'[[serralada de l'Atles\|Atles]]. En el regnat de [[Neró]], el [[59]] fou nomenat [[governador de [[Britània]] i durant dos anys va sotmetre diversos pobles britons i va erigir fortins a diversos llocs, però el [[61]], quan va creuar cap a l'illa de Mona ([[Anglesey]]), plaça forta dels britons i la religió dels druides, que resistia als romans, la resta del país va aprofitar la seva absència per revoltar-se dirigits per [[Boadicea]] reina dels [[icenis]]. Els revoltats van ocupar la colònia de ''[[Camalodunum'']] i van derrotar a [[Quint Petili Cerealis]], llegat de la ~~''Legio~~[[Legió IX'' Hispana]]. Quan Paulí va retornar, ''[[Londinium]]'' i ''[[Verulamium'']] havien caigut en mans dels britons, però va aconseguir finalment derrotar Boadicea. El [[62]] va tornar a Roma i el va succeir Petroni Turpilià (Tac. Ann. xiv. 29-37, Agric. 5, 14.--16 ; Dion Cassius, l xii. 1-12; Suet. Ner. 39.). El [[66]] fou cònsol amb [[Gai Luci Telesí]]<ref>[[Tàcit]], ~~(Tac. Ann.~~''Annales'' xvi. 14</ref>; Dion Cassius, l xiii. 1.). Llavors era considerat un dels millors generals de l'Imperi i quan va esclatar la guerra civil ([[68]]) es va posar al servei d'Otó, però no va poder imposar-se a les intrigues de Licini Procle (''Licinius Proculus'') que tenia la màxima confiança d'Otó. Aquest va sortir en campanya contra les forces de [[Vitel·li]] (69) acompanyat per Paulí i altres generals experimentats. Otó va sortir de Roma deixant la ciutat al seu germà [Luci Salvi Otó Titià] o Ticià a Roma junt amb Flavi Sabí, el prefecte, germà de [[Vespasià]]. Tenia tres comandants hàbils, Suetoni Paulí, [[Mari Cels]] i [[Anni Gal]] i dominava la flota. Otó va derrotar els muntanyencs lígurs i va saquejar ''Albium Intemelium'' ([[Vintimiglia]]). Anni Gal i Vestrici Espurina van ser encarregats de la defensa del [[riu Po]]. Espurina fou atacat a ''[[Placentia]]'' per [[Cecina]], general de Vitel·li, però el va poder rebutjar i causar-li moltes baixes fins que Cecina es va retirar a [[Cremona]]. Martins Macer al front dels gladiadors d'Otó va derrotar Cecina però no va voler entrar a Cremona i aquesta negativa va provocar les sospites del general Suetoni, i Titià fou nomenat nou comandant en lloc de Macer. Un nou atac de Cecina fou rebutjat per Mari Cels i Suetoni Paulí prop de Cremona, però Titià no va empaitar els partidaris de Vitel·li, cosa que fou molt negativa per als interessos d'Otó; Paulí va avalar aquesta decisió i va ser vist com a sospitós de traïció. Valent va arribar a Pavia i va unir les seves forces amb les de Cecina. Procle o Pròcul, prefecte del pretori, volia acabar ràpidament amb la guerra en un enfrontament decisiu, i en canvi Paulí recomanava evitar el xoc. La batalla de [[Bedriacum]] fou un desastre per Otó, que va decidir suïcidar-se.

Gai Suetoni Paulí: diferència entre les revisions