Obre el menú principal

Canvis

Sense canvi de mida ,  fa 9 anys
cap resum d'edició
Segons el Diccionari de l'Acadèmia Francesa, el ''patois'' és "una varietat d'un dialecte, idioma propi a una localitat rural o a un grup de localitat rurals"<ref>''Patois: Variété d'un dialecte, idiome propre à une localité rurale ou à un groupe de localités rurales'', Diccionari de l'Acadèmia Francesa, 8ena edició.</ref> o "una varietat d'un dialecte que només és parlada en una contrada poc estesa, habitualment rural".<ref>''Patois: Variété d’un dialecte qui n’est parlée que dans une contrée de faible étendue, le plus souvent rurale.'' Diccionari de l'Acadèmia Francesa, Volum 2, 9ena edició, 2005. ISBN 978-2-213-62143-2 {{fr}}</ref><ref>Compareu amb la definició al Centre de Terminologia: "Parlar dialectal, especialment el privat de cultura literària i emprat només en l'àmbit familiar."</ref> Sol definir-se com a mot d'ús pejoratiu.<ref>Accepció IA: ''Parfois péj. Parler essentiellement oral, pratiqué dans une localité ou un groupe de localités, principalement rurales. '' (De vegades pejoratiu. Parla essencialment oral, practicada a una poblat o grup de poblats, principalment rurals). Accepció IB: ''Péj. Langage obscur et inintelligible'' (Pejoratiu. Llenguatge obscur i inintel·ligible) : [http://www.cnrtl.fr/lexicographie/patois Entrada "''patois''" al CNRTL] {{fr}}</ref>
 
Fins el segle XIX, es distingia entre la manera de parlar de la Cort reial i de la burgesia, i la de tota la resta de llengües i parles de França, que rebia el nom de ''patois''. Després el francès passa a ser "la llengua de França", les llengües extrangeres són les que es parlen a l'exterior i les que es parlen a França, fora del francès, si existeixen no poden ser sinó residus innobles de patuès (vegeu ''[[vergonhaVergonha]]'').
 
El terme ''patois'' és utilitzat especialment a [[França]] per qualificar despectivament els "[[dialecte]]s" o "parles" "poc cultes" o "poc correctes" de parlar de les no considerades [[llengua|llengües]] parlades a l'Estat diferentes del [[francès]], com ara el [[bretó]], el [[cors]] i l'[[occità]] o merament el francès parlat fora de la capital [[París]], on el concepte té marcades connotacions despectives (endarreriment, manca de rigor acadèmic, caràcter pagesívol, etc.). A França, el terme ''patois'' permet amagar l'identitat dels diferents pobles, i més en particular l'occità, llevant-los el nom de la seva llengua i de la seva cultura, de manera que hom no en pugui parlar com a tals. Així, en una enquesta, un gran nombre de francesos no sabrà respondre, per què no coneix el nom ni a què correspon, si parla ''provençal'', ''gascó'' ni ''occità''; ni molts d'ells consideraran que allò que coneixen i parlen és una llengua, però en canvi si estan segurs, tot i que de vegades hi ha un cert pudor o vergonya en admetre-ho, si ho fan, que parlen ''patois''.<ref>''Identité régionale, laquelle?'', de Robert Marti, [[1997]], publicat a ''Camins d'Occitània'', Éditorial L'Harmattan, ISBN 2-7384-6057-7</ref>
16.402

modificacions