Obre el menú principal

Canvis

6.433 bytes afegits, fa 9 anys
cap resum d'edició
== Història ==
[[Fitxer:Armoiries Vivarais.png|100px|right]]
 
Avui comprèn tot el departament de l'[[Ardèche]] i el cantó de [[Pradelles]], al departament de l'[[Alt Loira]]. Els primitius habitants d'aquest país foren els [[helvis]], que prengueren part en les lluites contra els romans. Junt amb els [[arverns]] combateren en la gran batalla lliurada contra el cònsol Fabi, a la vora del [[Roine]], a l'any [[121 aC]]. Aquest país es anomenat per [[Juli Cèsar]] en llurs lluites contra [[Vercingetorix]]. [[August]] embellí llur capital ''Alba Herviorum'', la moderna [[Aps]], que el [[1902]] prengué oficialment el nom d'[[Alba-la-Romaine]]. Tres rutes romanes sortien d'aquesta ciutat. A principis del segle XX s'hi trobaren antiguitats d' època romana a [[Fonts de Rocamaure]] (abans Fontes Collarionis), a [[Baix (Llenguadoc)|Baix]] (Batiana), [[Soyons]] (Subdio) i [[Albenates]].
 
Al territori de [[Montpezat]], travessat per una via romana (el [[Camí Reial]]), s'hi trobaren medalles romanes. En molts altres punts han estat descoberts altars votius i columnes miliars que testimonien el desenvolupament de la civilització de l'època romana. Al costat d'aquest monuments ni ha un altre molt interessant, prop de la font de [[Tournes]]. En una roca existeix una resta d'escultura grollera consagrada al culte de [[Mithra]]; és un testimoni de la veneració a les divinitats orientals pel paganisme agonitzant.
 
El cristianisme fou predicat a l'antiga [[Hèlvia]] per [[Andeol]], deixeble de [[sant Policarp]], que anà a la Gàl·lia junt amb [[sant Pothin]] i [[sant Ireneu]]. Sofrí martiri en temps de l'emperador [[Sever]], tres segles després de Crist. en el municipi de [[Bergoïata]] o Bergoïates, territori de [[Bourg-Saint-Andéol]]. Llurs predicacions foren continuades per altres deixebles de sant Ireneu: [[Fèlix]], [[Fortunat]] i [[Aquileu]]. En l'època de les invasions el país dels helvis experimentà cruels devastacions per part dels vàndals, alans i gots. El [[405]] l'antiga ciutat d'Alba quedà totalment destruïda. Des de llavors ''Vivarium'' ([[Viviers]]), que donaria més endavant llur nom al país, constituí l'eixamplament de la plaça d'Alba, a la qual serví de port. Viviers en el segle V, fou seu dels bisbes i, donat el seu floriment, i hagué necessitat, per guardar-la, de fortificar les altures que dominen el Roine.
 
El Vivaris va caure en poder del [[visigots]] vers l'any [[475]], en temps d'[[Euric]]. Aquest foren substituïts pels burgundis i més tard pels francs de [[Clodoveu I]]. El país restà molt de temps incorporat al regne d'[[Austràsia]], tornant a la unitat galo-franca amb la dinastia dels [[carolingis]], no sense haver sofert abans noves devastacions per part dels sarraïns i incursions del vencedor d'aquells, [[Carles Martel]]. En temps de [[Carlemany]] es formà el ''Comitatus Vivariensis'', primer indici del comtat de Viviers. Llavors només era una divisió administrativa que més tard va comprendre les vegueries de Chalançon, Mariac, Mélas, Meyras, Pradelles, etc.
 
Els bisbes de Viviers foren els primers en manifestar desitjos d'independència, que sembla ser fou confirmada per una carta de l'emperador [[Lluís el Benigne]]. En aquesta època el comte de Vivarais, [[Eribert]], fundà l'abadia de [[Cruas]], junt el Roine. Tournon fou cedida a l'església de [[Lió]]. Un altre comte, [[Boson]], aliat de la família de Carlemany per llur matrimoni amb [[Ermengarda]], aprofitant-se del desmembrament de l'Imperi de [[Lluís el Benigne]], es féu elegir rei de la [[Provença]] ([[879]]) i el Vivarais fou unit a aquest regne. Durant quatre segles restà aquest país quasi separat de la monarquia francesa.
 
En l'època feudal esclataren en aquest nombroses guerres locals, en les quals desenvoluparen paper important els països de [[Séray]], [[Crussol]], [[Rochefort]], [[Pierregourde]], [[Saint-Alban]], [[Mirabel]], [[Sampzon]], la [[Tourette]], [[Brison]] i els castells de [[Vallon]] i [[Salavas]], un enfront l'altra, separats per l'[[Ardecha]]. Els arquebisbes de [[Vienne]] tenien alguns dominis en el Vivarais, com els territoris d'Annonay, Quintenas, Boulieu, etc.; a més, els arquebisbes de Lió reivindicaren per llur església la sobirania dels dos castells i les senyories d'[[Annonay]] i [[Argental]], disputant també als comtes del [[Valentinois]] el castell de [[Tournon]] i una gran part del territori que rega el [[Doux]].
 
Els comtes de Valentinois dominaren quasi sense rivals tota la secció compresa entre l'Erieux i el Doux. Al costat d'aquests magnats s'eclipsaren els comtes de Vivarais, desapareixent llur títol fins que torna a ressorgir el comtat de Viviers, vinculat als bisbes dels segles XIV i XV. Després de la mort de [[Lluís el Cec]], el [[924]], Provença passà als reis de la [[Borgonya Transjurana]] i de seguida als emperadors d'[[Alemanya]], excepte el Vivarès, que fou afegit pels prínceps de la casa de [[Tolosa]] a llurs dominis. No obstant això, els comtes de Tolosa no posseïren més que la part inferior i meridional des del riu d'Erieux. La part septentrional continuà durant algun temps depenent indirectament del regne de Borgonya mitjançant els comtes particulars del Viennois i Valentinois. El [[1271]] [[Felip l'Agosarat]] reuní definitivament a la [[Corona]] la part meridional del Vivaris, a la que li seguí la part septentrional en temps de [[Felip el Bell]], el [[1308]].
 
Els municipis del Vivarais experimentaren les avantatges de l'agregació, aconseguint associar-se, i aquest país arribà a tenir Estats particulars formats per dues ordres o estaments. Com a representants de la noblesa, 12 barons assistien alternativament als Estats generals del Llenguadoc. A més els diputats o representants de les 13 ciutats constituïen un tercer estament.
 
La història de Vivarais, a finals de l'[[Edat Mitjana]], es confon amb la del Llenguadoc o de la Provença. En els temps moderns una de les èpoques més calamitoses pel país fou la de les guerres de religió. La [[Reforma]] reclutà en el mateix nombrosos prosèlits, i les passions, exacerbades, portaren amb elles conflictes sagnants. El [[1576]] els habitants de Vivarais, veient el seu país arrasat pels catòlics i protestants, pactaren una Lliga local amb el fi de deposar les armes.
 
== Personalitats del Vivarès ==
* La família [[Chazallon]]
* El [[Anne de Batarnay de Joyeuse|Duc de Joyeuse]]
* Jacques Dondoux (alcalde de St-agrève. Agrève i ministre amb [[François Mitterrand]])
* Madame de [[Vivarais]], filla d'Augustin de [[Ferriol]] d'Argental, abadessa del convent de les Clarisses d'Annonay.
 
==Referències==
*Volum 69 , pàgs. 678-679 de l'enciclopèdia Espasa
 
== Bibliografia ==
*''Forez et Vivarais, itinéraire de l'homme de goût'', publicat pel comitè de la regió XVI bis, exposició internacional de París de 1937, edicions du Pigeonnier, Saint-Félicien (Ardèche), 1937. Il·lustracions de Jean Chièze.
* [http://www.editionhuguet.com/autartistes/pageauteurs/dufaud.html Joannès Dufaud]
 
{{Regionsoccitanes}}
 
 
[[Categoria:Història de França]]
[[Categoria:Llenguadoc-Rosselló]]
[[Categoria:Provença]]
[[categoria:Geografia d'Occitània]]
[[Categoria:Història d'Occitània]]
116.060

modificacions