Revisió del 16:49, 12 març 2010 modifica CarlesVA (discussió \| contribucions) Autopatrullats 38.256 edits repàs general ← Edició anterior		Revisió del 16:49, 12 març 2010 modifica desfés CarlesVA (discussió \| contribucions) Autopatrullats 38.256 edits detall Edició següent →
Línia 1: '''Uthman ibn Umara ibn Khuraym al-Murrí''' fou ''[[ostikan]]'' d'[[Armènia]] ([[778]]-[[785]]). El [[778]] els bizantins van derrotar els àrabs a [[Cilícia]] sota la direcció de dos exiliats armenis, [[Tadjat Antzevatsi]] i A[[~~rtavasdes~~Artavasdes Mamikonian]]. Aquest darrer fou nomenat [[estrateg]] del ''[[thema]]'' (província) dels [[Thema dels Buccel·laris\|Buccel·laris]] a [[Anatòlia]]. Tadjat, per la seva banda, va caure en desgràcia el [[780]], en arribar al tron l'emperadriu [[Irene de Bizanci\|Irene]]. Tadjat va passar llavors al servei dels àrabs. El califa el va acollir i el va nomenar [[patrici]] i [[generalíssim]] (càrrecs vacants des del 772), amb possessió plena del seu districte d'[[Antzevasiq]], que entrava a terres de l'[[Ardzruni]] (pel sud-oest). Des de llavors els [[nakharar]]s, sobretot els [[Ardzruni]], no van parar de conspirar contra ell. Vers el [[782]] i amb tota certesa abans del 785, un atac dels [[khàzar]]s va obligar Uthman i Tadjat a sortir en campanya a la zona de [[Derbent]]. Van acampar a la plana de [[Keran]], però es va declarar una [[epidèmia]] i Tadjat va morir.

Uthman ibn Umara ibn Khuraym al-Murrí: diferència entre les revisions