|
De tots ells, el pla més coherent, anomenat "Rex Bellator", el va elaborar fra [[Ramon Llull]] en tres llibres:
* ''Quomodo Terra Sancta recuperari potest''[[http://freimore.uni-freiburg.de/receive/DocPortal_document_10037]] (desembre de 1292), elaborat sota la impressió de la caiguda d'Acre. Va començar-lo amb el franciscà Nicolau IV com a Pontífex, però el va acabar amb seu vacant, de manera que el va haver de trametre al col·legi dels cardenals reunits en conclave.
* ''[[Liber de Fine]]'' [[http://freimore.uni-freiburg.de/receive/DocPortal_document_10522]](abril de 1305); dedicat a Climent V que acabava de ser escollit. La conjuntura és la caiguda de l'ïlla d'Arwad pel setembre de 1302 i les ambaixades de rescat del sots-mariscal del Temple [[fra Dalmau de Rocabertí]], trameses per Jaume II. L'estratègia era la unificació dels ordes sota un "rex bellator" que faria una expedició pel nord d'Âfrica, recolzat per la flota catalana i amb els almogàvers com a força principal. Hom entreveu, clarament, el protagonisme del rei Jaume II i del seu fill. La seva publicació va ser contestada amb el tractat de Pierre Dubois "De recuperatione Terrae Sanctae" (1306), on era l'entorn familiar de Felip IV el candidat a "rex bellator" i no un príncep del Casal de Barcelona.
* ''[[Liber de Acquisitione Terrae Sanctae]]'' [[http://freimore.uni-freiburg.de/receive/DocPortal_document_11910]] (març de 1309), aparegut després de la disolució del Temple. Fra Ramon Llull proposava ara dues vies per a la reconquesta de Terra Santa: al nord ( Constantinoble), els francesos amb els hospitalers i al sud, partint de Múrcia, Jaume II amb els ordes peninsulars, al llarg de la costa Mediterrània d'Àfrica.
El pla consistia, sempre, en la unificació dels ordes militars en un de sol (en els dos primers, deixant clara la preeminència de [[templers]] i [[hospitalers]], i en el tercer, distingint l'orde dels hospitalers i els ordes de la península ibèrica), situat sota el poder d'un "rex bellator", un rei guerrer, vidu o solter.
|
