|
Un monosíl·lab es una paraula que només té una [[síl·laba]]. Vet aquí uns exemples: [[món]] , [[són]] , [[sol]]...
També hi ha parules [[bisíl·labes]], [[trísil·labes]]...
Potser creieu que com els exemples de les paraules monosíl·labes son de tres lletres ya totes les paraules monosíl·labes son de tres lletres. Hi ha algunes de tres lletraslletres que no són monosíl·labes com [[dia]] , [[riu]] ... Aquestes paraules són [[bisil·labes]] . Perque? Molt senzill. Quan hi han dues [[vocals]] juntes en una paraula monosíl·laba formen un [[hiat]] i es separen. Això no vol dir que totes les [[vocals]] juntes siguin un [[hiat]]. Hi ha vegades que dues [[vocals]] juntes formen un [[diftong]] com es el cas de [[aire]].
No hi han moltes paraules monosíl·labes al [[català]]. La majoria sonsón [[bisil·labes]]. Diferent al [[castellà]], al [[català]] les paraules monosíl·labes tenen algun significat. Al [[castellà]] no hi ha tantes paraules monosíl·labes. La majoria de les paraules monosíl·labes [[catalanes]] , al [[castellà]] són [[bisíl·labes]] . Els monosíl·labs sempre són paraules [[agudes]] , es a dir, la [[síl·laba]] [[tònica]] és la última [[síl·laba]] . Si les paraules monosíl·labes acaben en n o s, s'accetuen. Potser us pregunteu que perquè si un monosíl·lab acaba en [[vocal]] no s'accentua. Us respondré. No hi ha ninguna paraula monosíl·laba que acabi en [[vocal]]. En les [[notes musicals]], totes les paraules són monosíl·labes i algunes tenen sentit
== Us dels monosílMonosíl·labs de dues lletres ==
Aquests monosíl·labs sempre acaben en [[vocal]]. No hi han molts d'aquests monosíl·labs, són més habituals dels de [[tres]]lletres. Sempre estan formats per [[consonant]] + [[vocal]]. Exemples: si, no.
En quasi totes les frases té que haver-hi un monosíl·lab com per exemple : Aquest riu és molt llarg. En aquest cas, en l'[[oració]] anterior les paraules monosíl·labes eren és, molt i llarg. Jo no se si en totes o en quasi totes les frases tenen que haver-hi paraules monosíl·labes.
== Monosíl·labs de tres lletres ==
Com em dit en l'altre apartat, en [[català]] algunes paraules monosíl·labes tenen algun significat. En [[castellà]] n'hi han menys. O sigui que quan en una [[oració]] quan hi han paraules monosíl·labes la majoria de vegades té més significat que en altres. En [[castellà]] moltes poques vegades.
Aquests poden acabar en [[consonant]] o [[vocal]]. Quasi sempre porten [[accent]]. Aquests monosíl·labs són més difícils de saber que són. Quan estan formats per [[consonant]] + [[vocal]] + [[consonant]], com és el cas de [[sol]], són monosíl·labs. Pero quan estan formats per [[consonant]] + [[vocal]] + [[vocal]], com és el cas de [[dia]], formen un [[diftong]] i són [[bisíl·labs]].
== Vegeu també ==
| 