Llop I d'Aquitània: diferència entre les revisions

'''Llop I''' fou un suposat duc d'[[Aquitània]] i potser de [[Gascunya]], de possible origen basc <ref>les teories de l'origen són diverses </ref>

Els ducs d'[[Aquitània]] i [[Gascunya]] a la meitat del segle VII són desconeguts. [[Aichinà]]/[[Aighí]]/[[Amand de Gascunya]] va exercir segurament del [[627]] fins potser vers el [[645]] quan es produí una nova febelrebel·lió nacional dels vascons <ref> el seu govern ja hauria estat interromput de vers el [[635]] al [[636]] per una rebel·lió dels vascons </ref> i després no hi ha més notícies. Una part d'Aquitània incloent Gascunya hauria format en aquest temps un ducat feudatari governat per Boggis i el seu germà Bertran, personatges que probablement mai van existir i l'exixtènciaexistència dels quals resulta només de la apòcrifa carta d'Alaon. I la resta d'Aquitània (Aquitània d'[[Austràsia]]) hauria tingut el seu duc o ducs, potser el mateix que el de Gascunya o potser no. Un d'aquestos ducs d'Aquitània fou [[Fèlix de Tolosa]], del que Llop era un dels "fideles" i al que hauria succeït vers el 670. Si Llop ja era duc de d'Aquitània-Gascunya abans i va reunir els dos ducats,érs onomés beuna vaespecualació. succeirDevic alsi dosVaisette el consideren el duc de l'Aquitània austrasiana (Albigès, carci, Velai i Gavaldà) doncs suposen l'Aquitània de Nèustria (principalment el Tolosà, Gascunya i l'Aquitània a l'oest del Tolosà) en mans dels inexistents Boggis i Bertran (així aquest Llop no seseria sapduc de Gascunya però els dos dominics el consideren el personatge que va presidir un concili a Bordeus a Gascunya). Un Llop amb títol de duc apareix per primer cop el [[673]], peró ni tant sols hi ha la seguretat de que es tracti del mateix personatge:

*S'esment un Llop com a duc presidint el concili de Bordeus, probablement el [[673]] <ref>segons Devic i Vaisette en tot cas abans del setembre del [[673]] quan va morir el rei Khilderic II, si be aquest rei hauria mort el [[675]] i el 673 el mort hauria estat [[Clotari III]]</ref>

A la mort de [[Clotari III]] de [[Nèustria]] (657-673) el majordom de palau [[Ebroí]], en mans del qual estava el poder del regne, va proclamar com a rei a [[Teodoric III]], germà petit del difunt (en realitat Ebroí tenia el poder), però finalment l'oposició de la noblesa va donar la corona a l'altra germà, [[Khilderic II]] d'Austràsia, i el majordom fou tancat al monestir de [[Luxeuil]]. A la mort de [[Khilderic II]] (575) va pujar al tron Teodoric III; llavors Ebroí es va escapar del monestir i va fer assassinar a Leudesi, fill d'Erquinoald, que havia estat nomenat majordom del regne, proclamant rei a un suposat fill de Clotari III amb el nom de [[Clodoveu III]], fent saquejar les províncies que refusaven reconèixer a aquest rei titella. Quan va aconseguir que Teodoric III el nomenés majordom de palau, va abandonar a Clodoveu III. Llavors suposadament sota el duc Llop, Aquitània (i Gascunya?) es vanva separar d'Austràsia i es van nomenar dos majordoms de palau. Als ''Miracula Martialis'' Llop apareix combatent a Ebroí al costat de sant [[Leodegari d'Autun]] (Léger d'Autun), erigit en campió dels drets de Teodoric III, però Leodegari va ser assetjat a [[Autun]] i va haver de capitular, sent cegat i se li van arrancar els llavis i la llengua; el germà de Leodegari, Garí o Guerí senyor de Vergy (a [[Borgonya]]), fou executat. Llavors el duc Llop va acollir als opositors d'Ebroí. Leudegari va sobreviure i fins i tot va recuperar la parla (el que implica que la part de llabisllavis i de llengua arrancats hauria estat reduïda) però Ebroí el va fer matar el [[2 d'octubre]] del [[678]] <ref> algunes fonts assenyales [[677]] i altres [[679]]</ref> i enterrar secretament al bosc de ''Sarcinium'' (avui dia Sus-Saint-Léger) a l'[[Artois]] (actualment a la comuna de Lucheux a [[Picardie]]), a fi i efecte de que el cadàver no fos trobat. Llop va seguir la lluita i va ser greument ferit a [[Llemotges]] el mateix [[676]]. Després d'aquesta data la seva sort és desconeguda, però no es segur que morís. Ebroí va obtenir una victòria sobre [[Pipí d'Héristal]] a Latofao (Laffaux entre [[Soissons]] i [[Laon]]) el [[680]] però el [[681]] va morir a mans d'Ermenefred, un senyor al que havia expropiat els bens.

El seu suposat succesorsuccessor fou [[Bertran I d'Aquitània]]. Només la carta d'Alaon, apòcrifa, vincula a Llop per parentiu amb altres ducs d'Aquitània.