Subespai vectorial: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m traducció automàtica feta a petició de Usuari Discussió:Gomà pendent de revisió per l'usuari |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{Traducció|fr|Sous-espace vectoriel}}
En [[àlgebra lineal]], donat un [[espai vectorial]] ''E'' sobre un cos '''K''', un '''subespai vectorial''' de ''E'' és una part no buida ''F'' de ''E'' estable per [[combinació lineal]]. En altres paraules, aquesta part ha de verificar:
* La suma vectorial de dos vectors de ''F'' pertany a ''F'';
* La multiplicació d'un vector de ''F'' per un escalar pertany a ''F'' .
Aquestes condicions imposen que el [[vector nul]] pertanyi a ''F'' . Proveït de les lleis induïdes ''F'' és un '''K'''-espai vectorial. L'[[Espai nul]] <math>\{0\}</math> i l'espai total <math>E</math> són respectivament els més petit i el més gran subespais vectorials de ''E''. En general, una unió finita de subespais vectorials no és estable per combinacions lineals. Tanmateix, donada una família <math>(F_i)_{i\in I}</math> de subespais vectorials de ''E'', la seva intersecció és un subespai vectorial de ''E''. La suma de la família <math>(F_i)_{i\in I}</math> és el subespai més petit que contingui tots els ''F''<sub>''i''</sub>.
== Definició equivalent ==
Le sous-ensemble ''F'' est un <math>\mathbb K</math>-
La subclasse ''F'' és un <math>\mathbb K</math>-
Linha 60 ⟶ 45:
En d'autres termes, ''F'' est un
En Altres Paraules ''F'' és un
'''Nota''' : dans tout espace vectoriel ''E'' non réduit à <math>\ \{0\}</math>, il y a au moins deux
'''Va anotar''': en tot espai vectorial ''E'' no reducte a <math>\ \{0\}</math>, hi ha almenys dos
'''Remarque 1''' : un
'''Observació 1''': un
C'est pourquoi, lorsqu'il s'agit de montrer qu'un sous-ensemble ''F'' de ''E'' est un
És per què, quan es tracta d'ensenyar que una subclasse ''F'' de ''E'' és un
Linha 88 ⟶ 73:
'''Observació 2''': quan ''E'' no és reducte a <math>\ \{0\}</math>, es defineix en total <math> G = E \setminus \{0_E\}</math> una [[relació d'equivalència]] ''R'' que consisteix a dir més que dos elements ''V'' i ''W'' són lligats per ''R'' si existeix un element ''k'' no nul del cos commutatiu ''K'' tal que ''W = k V'' . Llavors ''P'', el conjunt quocient de ''G'' per ''R'', té una estructura molt rica en [[espai projectiu]].
== Intersecció de dos subespais vectorials ==
=== Propietat ===
Linha 102 ⟶ 79:
Soient <math> F_1\quad</math> et <math> F_2\quad</math> deux
Siguin <math> F_1\quad</math> i <math> F_2\quad</math> dos
*<math> F_1 \cap F_2</math> est un
* <Math> F_1 \cap F_2</math> és un
Plus généralement, toute intersection de
Més generalment, tota intersecció de
pour toute famille <math> (F_i)_{i\in I} </math> de
per a tota família <math> (F_i)_{i\in I} </math> de
== Unió de subespais vectorials ==
Dans le cas général, la structure de subespai vectoriel n'est pas stable par l'union. Il existe deux propositions traitant ce cas.
En el cas general, l'estructura de subespai vectorial no és estable per la unió. Existeix dues proposicions tractant aquest cas.
* '' E'' est ici de dimension finie, et son corps associé est de cardinal infini. Si <math>(F_i)</math> est une famille finie de subespai vectoriels de ''E'' et tous différents de ''E'', alors l'union de la famille <math> (F_i)</math> est différente de ''E''.
* ''E'' és aquí de dimensió finita, i el seu cos associat és de cardinal infinit. Si <math>(F_i)</math> és una família finita de subespai vectorials de ''E'' i tots diferents de ''E'', llavors la unió de la família <math> (F_i)</math> és diferent de ''E'' .
*
* Si <math> (F_i)</math> és una família de subespai vectorials de ''E'' tal que la unió de dos elements d'aquesta família sempre sigui inclosa en un tercer element de la família, llavors la unió de la família <math> (F_i)</math> és un subespai vectorial de ''E'' .
Linha 138 ⟶ 111:
{{ demostració|contingut=
;'' E'' est ici de dimension finie et son corps associé est de cardinal infini. Si <math>(F_i)</math> est une famille finie de
;''E'' és aquí de dimensió finita i el seu cos associat és de cardinal infinit. Si <math>(F_i)</math> és una família finita de
:Soit f<sub>i</sub>, une forme linéaire non nulle qui s'annule sur <math>F_i</math>. Considérons alors la fonction <math>\phi</math> de ''E'' dans son corps définie par:
Linha 147 ⟶ 120:
:: <Math> \forall x \in E \quad \varphi(x)=\prod_i f_i(x)</math>
:Cette fonction est [[fonction polynôme|polynomiale]], en autant de variables que la dimension de ''E'', en les coordonnées de ''x'' si ''x'' est exprimé dans une base de ''E''. Comme l'anneau des polynômes à plusieurs variables sur un corps est intègre, et que <math>\phi</math> est le produit de polynômes non nuls, <math>\phi</math> est non nulle. Il existe donc un vecteur de ''E'' ayant une image non nulle par <math>\phi</math>, ce vecteur n'est dans aucun
: Aquesta funció és [[polynomiale]], en tantes variables com la dimensió de ''E'', en les coordenades de ''x'' si ''x'' és expressat en una base de ''E'' . Com l'anell dels polinomis a diverses variables sobre un cos és íntegre, i <math>\phi</math> és el producte de polinomis no nuls, <math>\phi</math> és no nul. Existeix per tant un vector de ''E'' tenint una imatge no nul per <math>\phi</math>, aquest vector no és en cap
;Si <math> (F_i)</math> est une famille de
;Si <math> (F_i)</math> és una família de
:L'union est non vide. Il est clair qu'elle est stable pour le produit externe, car cette propriété s'applique à toute union de
: La unió és no buida. És clar que és estable per al producte extern, ja que aquesta propietat s'aplica a tota unió de
}}
}}
== Suma de dos o diversos subespais vectorials ==
=== Definició ===
Linha 177 ⟶ 143:
Soient <math> F_1\quad </math> et <math> F_2\quad</math> deux
Siguin <math> F_1\quad </math> i <math> F_2\quad</math> dos
:<math> F_1 + F_2 = \left\{x \in E / \exists x_1 \in F_1, \exists x_2 \in F_2, x = x_1 + x_2\right\} </math>.
=== Propietat i definició ===
Linha 193 ⟶ 155:
*<math> F_1 + F_2\quad </math> est un
* <Math> F_1 + F_2\quad </math> és un subespai vectorial de ''E'' contenint a la vegada <math> F_1 \quad</math> i <math> F_2\quad </math>. Se'l crida '''ordena''' de <math> F_1\quad </math> i <math> F_2\quad</math>.
* Si ''F'' est un subespai vectoriel de ''E'' contenant à la fois <math> F_1 \quad</math> et <math> F_2\quad </math>, alors <math> F_1 + F_2 \subset F </math>.
:C'est pourquoi on dit que <math> F_1 + F_2\quad </math> est '''le plus petit subespai vectoriel''' de ''E'' contenant <math> F_1 \cup F_2</math>. Cela équivaut à :
: És per què s'anomena que <math> F_1 + F_2\quad </math> és '''el més petit subespai vectorial''' de ''E'' contenint <math> F_1 \cup F_2</math>. Allò equival a:
*<math> F_1 + F_2\quad </math> est '''l'intersection''' de tous les subespai vectoriels de ''E'' contenant <math> F_1 \cup F_2</math>.
* <Math> F_1 + F_2\quad </math> és '''la intersecció''' de tots els subespai vectorials de ''E'' contenint <math> F_1 \cup F_2</math>.
'''Remarque''' : la réunion de deux subespai vectoriels n'est pas, en général, un subespai vectoriel ; pour qu'elle le soit, il faut et il suffit que l'un des deux soit inclus dans l'autre.
'''Es fixa''': la reunió de dos subespai vectorials no és, en general, un subespai vectorial; perquè ho sigui, cal i n'hi ha prou que un dels dos sigui inclòs en l'altre.
=== Generalització ===
Linha 223 ⟶ 181:
Soient <math> F_1, F_2, \dots, F_m </math> ''m''
Siguin <math> F_1, F_2, \dots, F_m </math> ''m''
Linha 233 ⟶ 191:
:C'est l'ensemble des vecteurs de ''E'' qui admettent au moins une décomposition en somme de vecteurs appartenant respectivement aux
: És el conjunt dels vectors de ''E'' que admeten almenys una descomposició en suma de vectors pertanyent respectivament als
Linha 242 ⟶ 200:
Des de llavors:
*<math> \sum_{i = 1}^m F_i </math> est un
* <Math> \sum_{i = 1}^m F_i </math> és un
* Si ''F'' est un
* Si ''F'' és un
:On dit de même que <math> \sum_{i = 1}^m F_i </math> est le plus petit
: Es diu igual com <math> \sum_{i = 1}^m F_i </math> és el més petit
== subespai vectorial engendrat ==
=== Definició ===
Linha 294 ⟶ 244:
* Es completa aquesta definició posant <math>\mbox{Vect}(\emptyset) = \{0_E\}</math>.
=== Propietat 1===
Linha 306 ⟶ 252:
Sigui ''Té'' una part de ''E'' .<br />
* L'ensemble <math>\mbox{Vect}(A) </math> est un
* El conjunt <math>\mbox{Vect}(A) </math> és un
* Si ''F'' est un
* Si ''F'' és un
: C'est pourquoi on dit que <math>\mbox{Vect}(A) </math> est '''le plus petit
: És per què s'anomena que <math>\mbox{Vect}(A) </math> és '''el més petit
:On l'appelle '''
: Se'l crida '''
* Le
* El
Linha 351 ⟶ 297:
: On dit alors que <math>\varphi </math> est une fermeture. Les
: Es diu llavors que <math>\varphi </math> és un tancament. Els
*Pour qu'une partie ''A'' de ''E'' soit un
* Perquè una part ''Té'' de ''E'' sigui un
=== Propietat 2===
Linha 373 ⟶ 316:
* <Math> \mbox{Vect}(A) + \mbox{Vect}(B) = \mbox{Vect}(A \cup B) </math>
== Espai vectorial finit ==
Linha 381 ⟶ 321:
{{Loupe|Espace vectoriel fini}}
Soit '''K''' un [[corps fini]] de cardinal ''q'', et soit ''E'' un '''K'''-espace vectoriel de dimension finie ''n'' sur ''K''. Alors l'ensemble ''E'' est fini de cardinal ''q''<sup>''n''</sup>. Il possède un nombre fini de
Sigui '''K''' un [[cos finit]] de cardinal ''q'', i sigui ''E'' un '''K'''-espace vectorial de dimensió finita ''no'' sobre ''K'' . Llavors el conjunt ''E'' és acabat de cardinal ''q'' <sup>''no'' </sup>. Posseeix un nombre finit de
:<math>\frac{(q^n-1)(q^{n}-q)\dots (q^{n}-q^{k-1})}{(q^k-1)(q^{k}-q)\dots (q^k-q^{k-1})}</math>.
Cette quantité est le quotient du nombre de familles libres à ''k'' éléments de ''E'' par le nombre des bases dans un '''K'''-espace vectoriel de dimension ''k''.
Linha 403 ⟶ 343:
Si <math>\mathcal L</math> est une famille libre de ''E'', alors <math>(\mathcal L, v)</math> est libre ssi ''v'' n'appartient pas au
Si <math>\mathcal L</math> és una família lliure de ''E'', llavors <math>(\mathcal L, v)</math> és lliure ssi ''v'' no pertany al
*:<math>(q^n-1)(q^{n}-q)\dots (q^{n}-q^{k-1})</math>.
Linha 421 ⟶ 361:
}}
[[Catégoria:Espais vectorials]]
[[cs:Podprostor]]
Linha 451 ⟶ 386:
[[vi:Không gian con]]
[[zh:线性子空间]]
[[fr:
|