Subespai vectorial: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m traducció automàtica feta a petició de Usuari Discussió:Gomà pendent de revisió per l'usuari
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Traducció|fr|Sous-espace vectoriel}}
{{à recycler}}
 
En [[àlgebra lineal]], donat un [[espai vectorial]] ''E'' sobre un cos '''K''', un '''subespai vectorial''' de ''E'' és una part no buida ''F'' de ''E'' estable per [[combinació lineal]]. En altres paraules, aquesta part ha de verificar:
{{à recycler}}
 
 
 
En [[algèbre linéaire]], étant donné un [[espace vectoriel]] ''E'' sur un corps '''K''', un '''sous-espace vectoriel''' de ''E'' est une partie non vide ''F'' de ''E'' stable par [[combinaison linéaire|combinaisons linéaires]]. Autrement dit, cette partie doit vérifier :
 
En [[àlgebra lineal]], sent donat un [[espai vectorial]] ''E'' sobre un cos '''K''', un '''sous-espace vectorial''' de ''E'' és una part no buida ''F'' de ''E'' estable per [[combinació lineal|combinacions lineals]]. En altres paraules, aquesta part ha de verificar:
* La somme vectorielle de deux vecteurs de ''F'' appartient à ''F'' ;
 
* La suma vectorial de dos vectors de ''F'' pertany a ''F'';
* La multiplication d'un vecteur de ''F'' par un scalaire appartient à ''F''.
 
* La multiplicació d'un vector de ''F'' per un escalar pertany a ''F'' .
Ces conditions imposent à ce que le [[vecteur nul]] appartienne à ''F''. Muni des lois induites, ''F'' est un '''K'''-espace vectoriel. l'[[espace nul]] <math>\{0\}</math> et l'espace total <math>E</math> sont respectivement les plus petit et plus grand sous-espaces vectoriels de ''E''. En général, une réunion finie de sous-espaces vectoriels n'est pas stable par combinaisons linéaires. Cependant, étant donnée une famille <math>(F_i)_{i\in I}</math> de sous-espaces vectoriels de ''E'', son intersection est un sous-espace vectoriel de ''E''. La somme de la famille <math>(F_i)_{i\in I}</math> est le plus petit sous-espace contenant tous les ''F''<sub>''i''</sub>.
 
Aquestes condicions imposen a allò que el [[vector nul|vector cap]] pertanyi a ''F'' . Proveït de les lleis induïdes ''F'' és un '''K'''-espace vectorial. l'[[espai cap]] <math>\{0\}</math> i l'espai total <math>E</math> no són respectivament els més petit i més gran sous-espaces vectorials de ''E'' . En general, una reunió finita de sous-espaces vectorials no és estable per combinacions lineals. Tanmateix, sent donat una família <math>(F_i)_{i\in I}</math> de sous-espaces vectorials de ''E'', la seva intersecció és un sous-espace vectorial de ''E'' . La suma de la família <math>(F_i)_{i\in I}</math> és el més petit sous-espace que contingui tots els ''F'' <sub>''i'' </sub>.
 
 
 
Aquestes condicions imposen que el [[vector nul]] pertanyi a ''F'' . Proveït de les lleis induïdes ''F'' és un '''K'''-espai vectorial. L'[[Espai nul]] <math>\{0\}</math> i l'espai total <math>E</math> són respectivament els més petit i el més gran subespais vectorials de ''E''. En general, una unió finita de subespais vectorials no és estable per combinacions lineals. Tanmateix, donada una família <math>(F_i)_{i\in I}</math> de subespais vectorials de ''E'', la seva intersecció és un subespai vectorial de ''E''. La suma de la família <math>(F_i)_{i\in I}</math> és el subespai més petit que contingui tots els ''F''<sub>''i''</sub>.
== Définition équivalente ==
 
== Definició equivalent ==
Le sous-ensemble ''F'' est un <math>\mathbb K</math>-sous-espacesubespai vectoriel de ''E'' [[Équivalence logique|si et seulement si]] :
 
La subclasse ''F'' és un <math>\mathbb K</math>-sous-espacesubespai vectorial de ''E'' [[si i només si]]:
 
 
Linha 60 ⟶ 45:
 
 
En d'autres termes, ''F'' est un sous-espacesubespai vectoriel de ''E'' si et seulement s'il n'est pas vide et est stable par [[combinaison linéaire|combinaisons linéaires]].
 
En Altres Paraules ''F'' és un sous-espacesubespai vectorial de ''E'' si i només si no és buit i és estable per [[combinació lineal|combinacions lineals]].
 
 
 
'''Nota''' : dans tout espace vectoriel ''E'' non réduit à <math>\ \{0\}</math>, il y a au moins deux sous-espacessubespai vectoriels. Ce sont <math>\ \{0\}</math> et ''E'' lui-même : on les appelle les deux ''sous-espacessubespai vectoriels triviaux''.
 
'''Va anotar''': en tot espai vectorial ''E'' no reducte a <math>\ \{0\}</math>, hi ha almenys dos sous-espacessubespai vectorials. És <math>\ \{0\}</math> i ''E'' ell mateix: se'ls diu els dos ''sous-espacessubespai vectorials trivials'' .
 
 
 
'''Remarque 1''' : un sous-espacesubespai vectoriel ''F'' de ''E'' contient nécessairement le vecteur nul <math>\ 0_E</math> de ''E'' (en effet, comme ''F'' est non vide, il existe au moins un élément <math>\ u_0</math> de ''F'' ; alors, pour tout <math>\ \lambda</math> dans <math>\ \mathbb{K}</math>, <math>\lambda u_0</math> appartient à ''F'' ; le choix <math>\ \lambda = 0</math> donne <math>0_E = 0 \cdot u_0 \in F</math>).
 
'''Observació 1''': un sous-espacesubespai vectorial ''F'' de ''E'' conté necessàriament el vector cap <math>\ 0_E</math> de ''E'' (en efecte, com ''F'' és no buit, existeix almenys un element <math>\ u_0</math> de ''F''; llavors, per a tot <math>\ \lambda</math> en <math>\ \mathbb{K}</math>, <math>\lambda u_0</math> pertany a ''F''; la tria <math>\ \lambda = 0</math> dóna <math>0_E = 0 \cdot u_0 \in F</math>).
 
 
 
C'est pourquoi, lorsqu'il s'agit de montrer qu'un sous-ensemble ''F'' de ''E'' est un sous-espacesubespai vectoriel de ''E'', on vérifie souvent que ''F'' ne soit pas vide en s'assurant qu'il contient le vecteur nul (s'il ne le contient pas, il y a immédiatement contradiction).
 
És per què, quan es tracta d'ensenyar que una subclasse ''F'' de ''E'' és un sous-espacesubespai vectorial de ''E'', es verifica sovint que ''F'' no sigui buit assegurant-se que conté el vector cap (si no el conté, hi ha immediatament contradicció).
 
 
Linha 88 ⟶ 73:
'''Observació 2''': quan ''E'' no és reducte a <math>\ \{0\}</math>, es defineix en total <math> G = E \setminus \{0_E\}</math> una [[relació d'equivalència]] ''R'' que consisteix a dir més que dos elements ''V'' i ''W'' són lligats per ''R'' si existeix un element ''k'' no nul del cos commutatiu ''K'' tal que ''W = k V'' . Llavors ''P'', el conjunt quocient de ''G'' per ''R'', té una estructura molt rica en [[espai projectiu]].
 
== Intersecció de dos subespais vectorials ==
 
 
== Intersection de deux sous-espaces vectoriels ==
 
== Intersecció de dos sous-espaces vectorials ==
 
 
 
=== Propriété ===
 
=== Propietat ===
Linha 102 ⟶ 79:
 
 
Soient <math> F_1\quad</math> et <math> F_2\quad</math> deux sous-espacessubespai vectoriels de ''E''. Alors :
 
Siguin <math> F_1\quad</math> i <math> F_2\quad</math> dos sous-espacessubespai vectorials de ''E'' . Llavors:
*<math> F_1 \cap F_2</math> est un sous-espacesubespai vectoriel de ''E'' .
 
* <Math> F_1 \cap F_2</math> és un sous-espacesubespai vectorial de ''E'' .
Plus généralement, toute intersection de sous-espacessubespai vectoriels est un sous-espacesubespai vectoriel, c'est-à-dire que :
 
Més generalment, tota intersecció de sous-espacessubespai vectorials és un sous-espacesubespai vectorial, és a dir que:
pour toute famille <math> (F_i)_{i\in I} </math> de sous-espacessubespai vectoriels de <math> E </math>, <math> \cap_{i\in I}F_i </math> est un sous-espacesubespai vectoriel de <math> E </math>.
 
per a tota família <math> (F_i)_{i\in I} </math> de sous-espacessubespai vectorials de <math> E </math>, <math> \cap_{i\in I}F_i </math> és un sous-espacesubespai vectorial de <math> E </math>.
 
== Unió de subespais vectorials ==
Dans le cas général, la structure de subespai vectoriel n'est pas stable par l'union. Il existe deux propositions traitant ce cas.
 
En el cas general, l'estructura de subespai vectorial no és estable per la unió. Existeix dues proposicions tractant aquest cas.
* '' E'' est ici de dimension finie, et son corps associé est de cardinal infini. Si <math>(F_i)</math> est une famille finie de subespai vectoriels de ''E'' et tous différents de ''E'', alors l'union de la famille <math> (F_i)</math> est différente de ''E''.
 
* ''E'' és aquí de dimensió finita, i el seu cos associat és de cardinal infinit. Si <math>(F_i)</math> és una família finita de subespai vectorials de ''E'' i tots diferents de ''E'', llavors la unió de la família <math> (F_i)</math> és diferent de ''E'' .
==Union de sous-espaces vectoriels==
 
== Unió de sous-espaces vectorials ==
Dans le cas général, la structure de sous-espace vectoriel n'est pas stable par l'union. Il existe deux propositions traitant ce cas.
 
En el cas general, l'estructura de sous-espace vectorial no és estable per la unió. Existeix dues proposicions tractant aquest cas.
* '' E'' est ici de dimension finie, et son corps associé est de cardinal infini. Si <math>(F_i)</math> est une famille finie de sous-espaces vectoriels de ''E'' et tous différents de ''E'', alors l'union de la famille <math> (F_i)</math> est différente de ''E''.
 
* ''E'' és aquí de dimensió finita, i el seu cos associat és de cardinal infinit. Si <math> (F_i)</math> ésest unaune família finitafamille de sous-espacessubespai vectorialsvectoriels de ''E'' itelle totsque diferentsl'union de ''E'',deux éléments de cette famille llavorssoit toujours incluse dans un troisième élément de la uniófamille, alors l'union de la famíliafamille <math> (F_i)</math> ésest diferentun subespai vectoriel de ''E'' .
 
* Si <math> (F_i)</math> és una família de subespai vectorials de ''E'' tal que la unió de dos elements d'aquesta família sempre sigui inclosa en un tercer element de la família, llavors la unió de la família <math> (F_i)</math> és un subespai vectorial de ''E'' .
 
 
* Si <math> (F_i)</math> est une famille de sous-espaces vectoriels de ''E'' telle que l'union de deux éléments de cette famille soit toujours incluse dans un troisième élément de la famille, alors l'union de la famille <math> (F_i)</math> est un sous-espace vectoriel de ''E''.
 
* Si <math> (F_i)</math> és una família de sous-espaces vectorials de ''E'' tal que la unió de dos elements d'aquesta família sempre sigui inclosa en un tercer element de la família, llavors la unió de la família <math> (F_i)</math> és un sous-espace vectorial de ''E'' .
 
 
Linha 138 ⟶ 111:
 
{{ demostració|contingut=
;'' E'' est ici de dimension finie et son corps associé est de cardinal infini. Si <math>(F_i)</math> est une famille finie de sous-espacessubespai vectoriels de ''E'' et tous différents de ''E'', alors l'union de la famille <math> (F_i)</math> est différente de E.
 
;''E'' és aquí de dimensió finita i el seu cos associat és de cardinal infinit. Si <math>(F_i)</math> és una família finita de sous-espacessubespai vectorials de ''E'' i tots diferents de ''E'', llavors la unió de la família <math> (F_i)</math> és diferent d'E.
:Soit f<sub>i</sub>, une forme linéaire non nulle qui s'annule sur <math>F_i</math>. Considérons alors la fonction <math>\phi</math> de ''E'' dans son corps définie par:
 
Linha 147 ⟶ 120:
 
:: <Math> \forall x \in E \quad \varphi(x)=\prod_i f_i(x)</math>
:Cette fonction est [[fonction polynôme|polynomiale]], en autant de variables que la dimension de ''E'', en les coordonnées de ''x'' si ''x'' est exprimé dans une base de ''E''. Comme l'anneau des polynômes à plusieurs variables sur un corps est intègre, et que <math>\phi</math> est le produit de polynômes non nuls, <math>\phi</math> est non nulle. Il existe donc un vecteur de ''E'' ayant une image non nulle par <math>\phi</math>, ce vecteur n'est dans aucun sous-espacesubespai vectoriel de la famille.
 
: Aquesta funció és [[polynomiale]], en tantes variables com la dimensió de ''E'', en les coordenades de ''x'' si ''x'' és expressat en una base de ''E'' . Com l'anell dels polinomis a diverses variables sobre un cos és íntegre, i <math>\phi</math> és el producte de polinomis no nuls, <math>\phi</math> és no nul. Existeix per tant un vector de ''E'' tenint una imatge no nul per <math>\phi</math>, aquest vector no és en cap sous-espacesubespai vectorial de la família.
 
 
 
;Si <math> (F_i)</math> est une famille de sous-espacessubespai vectoriels telle que l'union de deux éléments de cette famille soit toujours incluse dans un troisième élément de la famille, alors l'union est un sous-espacesubespai vectoriel.
 
;Si <math> (F_i)</math> és una família de sous-espacessubespai vectorials tal que la unió de dos elements d'aquesta família sempre sigui inclosa en un tercer element de la família, llavors la unió és un sous-espacesubespai vectorial.
:L'union est non vide. Il est clair qu'elle est stable pour le produit externe, car cette propriété s'applique à toute union de sous-espacessubespai vectoriels. Elle est aussi stable par addition car l'union de deux éléments de cette famille est toujours incluse dans un troisième élément de cette famille. Le résultat est ainsi démontré.
 
: La unió és no buida. És clar que és estable per al producte extern, ja que aquesta propietat s'aplica a tota unió de sous-espacessubespai vectorials. És tan estable per addició ja que la unió de dos elements d'aquesta família sempre és inclosa en un tercer element d'aquesta família. El resultat és així demostrat.
}}
 
}}
 
== Suma de dos o diversos subespais vectorials ==
 
 
== Somme de deux ou plusieurs sous-espaces vectoriels ==
 
== Suma de dos o diversos sous-espaces vectorials ==
 
 
 
=== Définition ===
 
=== Definició ===
Linha 177 ⟶ 143:
 
 
Soient <math> F_1\quad </math> et <math> F_2\quad</math> deux sous-espacessubespai vectoriels de ''E''. On définit le sous-ensemble suivant de ''E'' :
 
Siguin <math> F_1\quad </math> i <math> F_2\quad</math> dos sous-espacessubespai vectorials de ''E'' . Es defineix la subclasse següent de ''E'':
 
 
 
:<math> F_1 + F_2 = \left\{x \in E / \exists x_1 \in F_1, \exists x_2 \in F_2, x = x_1 + x_2\right\} </math>.
 
 
 
=== Propriété et définition ===
 
=== Propietat i definició ===
Linha 193 ⟶ 155:
 
 
*<math> F_1 + F_2\quad </math> est un sous-espacesubespai vectoriel de ''E'' contenant à la fois <math> F_1 \quad</math> et <math> F_2\quad </math>. On l'appelle '''somme''' de <math> F_1\quad </math> et <math> F_2\quad</math>.
 
* <Math> F_1 + F_2\quad </math> és un sous-espace vectorial de ''E'' contenint a la vegada <math> F_1 \quad</math> i <math> F_2\quad </math>. Se'l crida '''ordena''' de <math> F_1\quad </math> i <math> F_2\quad</math>.
* Si ''F'' est un sous-espace vectoriel de ''E'' contenant à la fois <math> F_1 \quad</math> et <math> F_2\quad </math>, alors <math> F_1 + F_2 \subset F </math>.
 
* Si ''F'' és un sous-espace vectorial de ''E'' contenint a la vegada <math> F_1 \quad</math> i <math> F_2\quad </math>, llavors <math> F_1 + F_2 \subset F </math>.
 
 
* <Math> F_1 + F_2\quad </math> és un subespai vectorial de ''E'' contenint a la vegada <math> F_1 \quad</math> i <math> F_2\quad </math>. Se'l crida '''ordena''' de <math> F_1\quad </math> i <math> F_2\quad</math>.
* Si ''F'' est un subespai vectoriel de ''E'' contenant à la fois <math> F_1 \quad</math> et <math> F_2\quad </math>, alors <math> F_1 + F_2 \subset F </math>.
 
:C'est* pourquoi on dit que <math> F_1 + F_2\quad </math> estSi ''F''le plusés petitun sous-espacesubespai vectoriel'''vectorial de ''E'' contenantcontenint a la vegada <math> F_1 \cupquad</math> i <math> F_2\quad </math>., Celallavors équivaut<math> àF_1 :+ F_2 \subset F </math>.
 
: És per què s'anomena que <math> F_1 + F_2\quad </math> és '''el més petit sous-espace vectorial''' de ''E'' contenint <math> F_1 \cup F_2</math>. Allò equival a:
*<math> F_1 + F_2\quad </math> est '''l'intersection''' de tous les sous-espaces vectoriels de ''E'' contenant <math> F_1 \cup F_2</math>.
 
* <Math> F_1 + F_2\quad </math> és '''la intersecció''' de tots els sous-espaces vectorials de ''E'' contenint <math> F_1 \cup F_2</math>.
 
:C'est pourquoi on dit que <math> F_1 + F_2\quad </math> est '''le plus petit subespai vectoriel''' de ''E'' contenant <math> F_1 \cup F_2</math>. Cela équivaut à :
 
: És per què s'anomena que <math> F_1 + F_2\quad </math> és '''el més petit subespai vectorial''' de ''E'' contenint <math> F_1 \cup F_2</math>. Allò equival a:
*<math> F_1 + F_2\quad </math> est '''l'intersection''' de tous les subespai vectoriels de ''E'' contenant <math> F_1 \cup F_2</math>.
 
* <Math> F_1 + F_2\quad </math> és '''la intersecció''' de tots els subespai vectorials de ''E'' contenint <math> F_1 \cup F_2</math>.
'''Remarque''' : la réunion de deux sous-espaces vectoriels n'est pas, en général, un sous-espace vectoriel ; pour qu'elle le soit, il faut et il suffit que l'un des deux soit inclus dans l'autre.
 
'''Es fixa''': la reunió de dos sous-espaces vectorials no és, en general, un sous-espace vectorial; perquè ho sigui, cal i n'hi ha prou que un dels dos sigui inclòs en l'altre.
 
 
'''Remarque''' : la réunion de deux subespai vectoriels n'est pas, en général, un subespai vectoriel ; pour qu'elle le soit, il faut et il suffit que l'un des deux soit inclus dans l'autre.
 
'''Es fixa''': la reunió de dos subespai vectorials no és, en general, un subespai vectorial; perquè ho sigui, cal i n'hi ha prou que un dels dos sigui inclòs en l'altre.
=== Généralisation ===
 
=== Generalització ===
Linha 223 ⟶ 181:
 
 
Soient <math> F_1, F_2, \dots, F_m </math> ''m'' sous-espacessubespai vectoriels de ''E''. On définit le sous-ensemble suivant de ''E'' :
 
Siguin <math> F_1, F_2, \dots, F_m </math> ''m'' sous-espacessubespai vectorials de ''E'' . Es defineix la subclasse següent de ''E'':
 
 
Linha 233 ⟶ 191:
 
 
:C'est l'ensemble des vecteurs de ''E'' qui admettent au moins une décomposition en somme de vecteurs appartenant respectivement aux sous-espacessubespai vectoriels <math> F_1, F_2, \dots, F_m </math> (si cette décomposition est de plus unique, la somme des sous-espacessubespai est dite [[somme directe|directe]]).
 
: És el conjunt dels vectors de ''E'' que admeten almenys una descomposició en suma de vectors pertanyent respectivament als sous-espacessubespai vectorials <math> F_1, F_2, \dots, F_m </math> (si aquesta descomposició és de més única, la suma dels sous-espacessubespai és anomenada [[directa)]].
 
 
Linha 242 ⟶ 200:
 
Des de llavors:
*<math> \sum_{i = 1}^m F_i </math> est un sous-espacesubespai vectoriel de ''E'' contenant à la fois <math> F_1, F_2, \dots, F_m </math>. On l'appelle '''somme''' de ces sous-espacessubespai .
 
* <Math> \sum_{i = 1}^m F_i </math> és un sous-espacesubespai vectorial de ''E'' contenint a la vegada <math> F_1, F_2, \dots, F_m </math>. Se'l crida '''ordena''' d'aquests sous-espacessubespai .
* Si ''F'' est un sous-espacesubespai vectoriel de ''E'' contenant à la fois <math> F_1, F_2, \dots, F_m </math>, alors <math> \sum_{i = 1}^m F_i \subset F </math>.
 
* Si ''F'' és un sous-espacesubespai vectorial de ''E'' contenint a la vegada <math> F_1, F_2, \dots, F_m </math>, llavors <math> \sum_{i = 1}^m F_i \subset F </math>.
 
 
 
:On dit de même que <math> \sum_{i = 1}^m F_i </math> est le plus petit sous-espacesubespai vectoriel de ''E'' contenant <math> F_1 \cup F_2 \cup \cdots \cup F_m</math>.
 
: Es diu igual com <math> \sum_{i = 1}^m F_i </math> és el més petit sous-espacesubespai vectorial de ''E'' contenint <math> F_1 \cup F_2 \cup \cdots \cup F_m</math>.
 
== subespai vectorial engendrat ==
 
 
== Sous-espace vectoriel engendré ==
 
== Sous-Espace vectorial engendrat ==
 
 
 
=== Définition ===
 
=== Definició ===
Linha 294 ⟶ 244:
 
* Es completa aquesta definició posant <math>\mbox{Vect}(\emptyset) = \{0_E\}</math>.
 
 
 
=== Propriété 1===
 
=== Propietat 1===
Linha 306 ⟶ 252:
 
Sigui ''Té'' una part de ''E'' .<br />
* L'ensemble <math>\mbox{Vect}(A) </math> est un sous-espacesubespai vectoriel de ''E'', et il contient ''A''.
 
* El conjunt <math>\mbox{Vect}(A) </math> és un sous-espacesubespai vectorial de ''E'', i conté ''Té'' .
* Si ''F'' est un sous-espacesubespai vectoriel de ''E'' contenant ''A'', alors <math>\mbox{Vect}(A) \subset F</math>.
 
* Si ''F'' és un sous-espacesubespai vectorial de ''E'' contenint ''Té'', llavors <math>\mbox{Vect}(A) \subset F</math>.
 
 
 
: C'est pourquoi on dit que <math>\mbox{Vect}(A) </math> est '''le plus petit sous-espacesubespai vectoriel''' de ''E'' contenant ''A''.
 
: És per què s'anomena que <math>\mbox{Vect}(A) </math> és '''el més petit sous-espacesubespai vectorial''' de ''E'' contenint ''Té'' .
 
 
 
:On l'appelle '''sous-espacesubespai vectoriel''' de ''E'' '''engendré par''' ''A''.
 
: Se'l crida '''sous-espacesubespai vectorial''' de ''E'' '''engendrat per''' ''Té'' .
* Le sous-espacesubespai vectoriel engendré par ''A'' est l'intersection de tous les sous-espacessubespai vectoriels de ''E'' contenant ''A''.
 
* El sous-espacesubespai vectorial engendrat per ''Té'' és la intersecció de tots els sous-espacessubespai vectorials de ''E'' contenint ''Té'' .
 
 
Linha 351 ⟶ 297:
 
 
: On dit alors que <math>\varphi </math> est une fermeture. Les sous-espacessubespai vectoriels de ''E'' sont les points fixes de <math>\varphi </math> :
 
: Es diu llavors que <math>\varphi </math> és un tancament. Els sous-espacessubespai vectorials de ''E'' són els punts fixos de <math>\varphi </math>:
*Pour qu'une partie ''A'' de ''E'' soit un sous-espacesubespai vectoriel de ''E'', il faut et il suffit que <math> \mbox{Vect}(A) = A</math>.
 
* Perquè una part ''Té'' de ''E'' sigui un sous-espacesubespai vectorial de ''E'', cal i amb ell n'hi ha prou que <math> \mbox{Vect}(A) = A</math>.
 
 
 
=== Propriété 2===
 
=== Propietat 2===
Linha 373 ⟶ 316:
* <Math> \mbox{Vect}(A) + \mbox{Vect}(B) = \mbox{Vect}(A \cup B) </math>
 
 
 
==Espace vectoriel fini==
 
== Espai vectorial finit ==
Linha 381 ⟶ 321:
 
{{Loupe|Espace vectoriel fini}}
Soit '''K''' un [[corps fini]] de cardinal ''q'', et soit ''E'' un '''K'''-espace vectoriel de dimension finie ''n'' sur ''K''. Alors l'ensemble ''E'' est fini de cardinal ''q''<sup>''n''</sup>. Il possède un nombre fini de sous-espacessubespai vectoriels. Le nombre de sous-espacessubespai de dimension ''k'' vaut
 
Sigui '''K''' un [[cos finit]] de cardinal ''q'', i sigui ''E'' un '''K'''-espace vectorial de dimensió finita ''no'' sobre ''K'' . Llavors el conjunt ''E'' és acabat de cardinal ''q'' <sup>''no'' </sup>. Posseeix un nombre finit de sous-espacessubespai vectorials. El nombre de sous-espacessubespai de dimensió ''k'' val
:<math>\frac{(q^n-1)(q^{n}-q)\dots (q^{n}-q^{k-1})}{(q^k-1)(q^{k}-q)\dots (q^k-q^{k-1})}</math>.
Cette quantité est le quotient du nombre de familles libres à ''k'' éléments de ''E'' par le nombre des bases dans un '''K'''-espace vectoriel de dimension ''k''.
Linha 403 ⟶ 343:
 
 
Si <math>\mathcal L</math> est une famille libre de ''E'', alors <math>(\mathcal L, v)</math> est libre ssi ''v'' n'appartient pas au sous-espacesubespai vectoriel ''F'' engendré par <math>\mathcal L</math>. Si ''k'' est le nombre de vecteurs de <math>\mathcal L</math>, la dimension de ''F'' est ''q''<sup>''k''</sup>. Par récurrence, le nombre de famille libre à ''k'' vecteurs de ''E'' est :
 
Si <math>\mathcal L</math> és una família lliure de ''E'', llavors <math>(\mathcal L, v)</math> és lliure ssi ''v'' no pertany al sous-espacesubespai vectorial ''F'' engendrat per <math>\mathcal L</math>. Si ''k'' és el nombre de vectors de <math>\mathcal L</math>, la dimensió de ''F'' és ''q'' <sup>''k'' </sup>. Per recurrència, l'enumera de família lliure a ''k'' vectors de ''E'' és:
*:<math>(q^n-1)(q^{n}-q)\dots (q^{n}-q^{k-1})</math>.
 
Linha 421 ⟶ 361:
 
}}
{{algèbre linéaire}}
 
{{algèbre linéaire}}
{{portail mathématiques}}
 
{{portail mathématiques}}
 
 
 
[[Catégoria:Espais vectorials]]
[[Catégorie:Espace vectoriel]]
 
[[cs:Podprostor]]
Linha 451 ⟶ 386:
[[vi:Không gian con]]
[[zh:线性子空间]]
[[fr:Soussous-espace vectoriel]]