Llop I d'Aquitània: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 7:
*I un duc Llop atacant la regió de [[Besiers]] el setembre del [[673]]: avançat l'any 673 el rei visigot [[Vamba]] havia posat fi a la [[revolta de Paulus]] i estava a punt de retornar a Toledo. Llavors van córrer rumors de que els francs ferien una incursió a [[Septimània]] per alliberar als rebels presoners; Vamba va desistir de retornar de moment. Segons Julià bisbe de Toledo, autor contemporani, Vamba volia declarar la guerra i atacar el primer però els nobles del seu consell li van desaconsellar perquè la pau que regnava entre francs i visigots era molt convenient pel seu regnat; això indicaria que els senyors francs que havien participat a la revolta de Paulus ho havien fet a títol personal i sense el suport, al menys oficial, del rei [[Khilderic II]] (662–675). Després d'estar un temps a la ciutat de Nimes <ref>quatre dies després de la seva conquesta</ref>, Vamba, veient que no hi havia cap moviment franc, i que la presència de l'exèrcit visigot havia imposat la por a tota la regió, es va disposar a sortir, i just llavors va saber que un general franc atacava a la zona de Besiers que estava devastant. Vamba va sortir cap a [[Besiers]] el [[7 de setembre]], per enfrontar a aquest general, que era un duc de nom Llop, i es trobava acampat a Aspiran, a la bora del [[riu Erau]] (Herault) entre Pézénas i la diòcesis de [[Lodeva]]. Quan Llop va saber que el rei visigot s'acostava va aixecar el seu campament i es va retirar cap a les muntanyes precipitadament, havent d'abandonar part del equip per anar més ràpid, equip que va caure en mans dels visigots.
A la mort de [[Clotari III]] de [[Nèustria]] (657-673) el majordom de palau [[Ebroí]], en mans del qual estava el poder del regne, va proclamar com a rei a [[Teodoric III]], germà petit del difunt (en realitat Ebroí tenia el poder), però finalment l'oposició de la noblesa va donar la corona a l'altra germà, [[Khilderic II]] d'Austràsia, i el majordom fou tancat al monestir de [[Luxeuil]] ([[674]]). A la mort de [[Khilderic II]] ([[675]]) va pujar al tron [[Teodoric III]]; llavors Ebroí es va escapar del monestir i es va dirigir a Austràsia on va proclamar rei a un suposat fill de Clotari III amb el nom de [[Clodoveu III]], fent saquejar les províncies que refusaven reconèixer a aquest rei titella. Es va voler estendre cap a Borgonya, i va ocupar [[Autun]] on va capturar i torturar al bisbe [[Leodegari d'Autun]] i va fer matar al seu germà, senyor borgonyó de Vergy, però després va fracassar a [[Lió]]. LLavors va fer un pacte amb el rei Teodoric III que el va nomenar majordom de palau; va fer assassinar a [[Leudesi]], fill d'[[Erquinoald]], que exercia com a majordom del regne, i va ocupar el càrrec, i va abandonar a Clodoveu III cedint la part meridional d'Austràsia on aquest havia estat reconegut a Teodoric com a rei sota el seu propi poder. Molts nobles austrasians van marxar al sud per oposar-se a Teodoric i Ebroí on foren acollits per Llop I d'Aquitània erigit en virtual cap dels rebels; Aquitània es va
Als ''Miracula Martialis'' on els fets no segueixen un estricte orde, Llop apareix combatent a Ebroí al costat de sant [[Leodegari d'Autun]] (Léger d'Autun), erigit en campió dels drets de Teodoric III, però Leodegari va ser assetjat a [[Autun]] i va haver de capitular, sent cegat i se li van arrancar els llavis i la llengua; el germà de Leodegari, Garí o Guerí senyor de Vergy (a [[Borgonya]]), fou executat. Leudegari va sobreviure i fins i tot va recuperar la parla (el que implica que la part de llavis i de llengua arrancats hauria estat reduïda) però Ebroí el va fer matar el [[2 d'octubre]] del [[678]] <ref> algunes fonts assenyales [[677]] i altres [[679]]</ref> i enterrar secretament al bosc de ''Sarcinium'' (avui dia Sus-Saint-Léger) a l'[[Artois]] (actualment a la comuna de Lucheux a [[Picardia]]), a fi i efecte de que el cadàver no fos trobat.
| |||