Setge d'Arbuna (737): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 32:
{{Conquesta Omeia d'Hispania}}
{{FixHTML|end}}
Després de la [[batalla de Tours]], les noves agressions dels musulmans a la zona d'[[Arles]]<ref>{{es}} Francisco Codera y Zaidín, ''[http://books.google.es/books?id=gks3EdDM4pQC&pg=PA325&lpg=PA325&dq=Ocba+737+Berre&source=bl&ots=MsbAJFcGbb&sig=3TZasjJd4Ag15LLwtWr7otrPQzs&hl=ca&ei=GsQjSuTSNOG6jAeo0LS1Bg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1#PPA325,M1 Estudios Criticos de Historia Arabe Española]'', p. 324-5</ref> i l'aliança dedel duc [[MaurontusMauront]] amb [[Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí]] en contra dels francs<ref>{{en}} Geary, Patrick J. Before France and Germany. Oxford University Press: 1988</ref> obligaren [[Carles Martell]] a promoure una nova expedició contra ells, aplegant un gran exèrcit de [[franc]]s i [[Borgonya|borgonyons]], [[Setge d'Avinyó (737)|cremant Avinyó]] després de la seva captura<ref>{{en}} Halsall, Guy (2003). ''Warfare and Society in the Barbarian West 450-900''. London: Routledge. ISBN 0-415-23939-7, p. 226.</ref><ref>{{en}} Mastnak, Tomaz (2002). ''Crusading Peace: Christendom, the Muslim World, and Western Political Order''. University of California Press. ISBN 0-520-22635-6, p. 101.</ref> i travessant el [[Roine]], assetjava passar a Septimània que va creaura sense oposició fins a Narbona (àrab [[Arbuna]]) que va assetjar, on es trobatrobava el [[valí]] [[Athima]] el valí o general de les forces musulmanes, ique derrotant-loal saber que s'acostaven els francs es va tancar a la [[batallaciutat delper Berre]]dirigir l'exèrcitla comandatseva perdefensa. [[AmirCarles ibn AiletMartell]] ava quidecidir haviacomençar enviatla conquesta de [[UqbaSeptimània]] ibnper aquesta ciutat que era la principal i més forta dels sarraïns al-Hajjaj as-Salulínord dels [[Pirineus]]<ref>{{Ref-llibre|. cognom=RoviraNarbona iestava Virgili|tallada nom=per Antoni|un enllaçautor=braç Antonidel Rovira[[riu iAude]] Virgili|que capítoldesaiguava =a |un urlcapítolestany =proper |que títolcomunicava =amb Històriala Nacionalmar pel port Nou (de Catalunyala Nouvelle), volumque II|després pàginesfou =el p.port 340|de url=Saint-Charles; |mercès editoriala =aquesta Edicionscanal Pàtria|es isbnpodien =fer |entrar datavaixells =1920|de refcarrega =}}</ref>grans afins socòrreral centre de la ciutat,vila; peròper finalmentimpedir-ho noCarles entràva fer construir fortificacions en ellaforma de cap d'esperó als dos costats del riu, formant una circumval·lació, i va aixecar les maquines de setge contra la plaça.
 
Mentre Carles Martell seguia vigorosament el setge, el governador de l'Àndalus, [[Uqba ibn al-Hajjaj as-Salulí]], advertit del perill que corria la ciutat, va comprendre que de la seva salvació depenia la sort de Septimània i va decidir enviar ajuda; immediatament va enviar un contingent sota comandament d'[[Amir ibn Ailet]] per socrrer la ciutat <ref>{{Ref-llibre| cognom=Rovira i Virgili| nom= Antoni| enllaçautor= Antoni Rovira i Virgili| capítol = | urlcapítol = | títol = Història Nacional de Catalunya, volum II| pàgines = p. 340| url= | editorial = Edicions Pàtria| isbn = | data =1920| ref =}}</ref>. Amir, per accelerar la seva marxa i evitar el passos dels Pirineus sens dubte vigilats, hi va anar per mar. Va arribar al port Nou i va remuntar el riu però es va trobar amb les fortificacions construïdes pels assetjants que no esperava i llavors va desembarcar i va decidir anar a Narbona per terra. Carles no li va donar temps i al saber de la seva arribada (un diumenge) va deixar una part de l'exèrcit al setge i amb l'altra part es va dirigir contra els que arribaven. Es van trobar en una vall de les [[Corbièras]] (francès les Corbières), prop d'un antic palau visigot que portava el nom de Corbièras. Amir va agafar posicions avantatjoses prop del rierol de Berre, entre Salses (Ville-Salse) i Sijan (Sigean), a uns 2 km de la mar i a uns 10 km al sud de Narbona, i fou atacat amb fúria pels francs sense temps de reconèixer el terreny. Els sarraïns sorpresos, van aguantar el primer atac però Carles en persona va avançar i va matar de pròpia ma al general Amir i les seves forces es van desbandar; perseguits pels francesos, aquestos van fer una carnisseria; els que es van tirar a l'aigua de l'estany foren perseguits per alguns bots que els francs van aconseguir, i van seguir matant musulmans; els que no van morir per les armes franques, van morir ofegats o foren fets presoners, i pocs van aconseguir arribar als seus vaixells. Aquest enfrontament és conegut com [[batalla del Berre]].
 
No obstant Narbona no es va rendir; fos per la durada del setge, per la proximitat del hivern (era el mes d'octubre segons els historiador del segle XVII [[Juan de Ferreras y García]]) o per la resistència del general Athima, Carles va ordenar aixecar el setge i tornar a França on tenia altres afers. Va deixar algunes tropes per convertir el setge en bloqueig en un intent que va fracassar de rendir la vila per la fam. En el retorn va ocupar [[Besiers]] i va fer arrasar les muralles i cremar els ravals. El mateix va fer a [[Agde]]. [[Magalona]] fou arrasada totalment; aquesta ciutat estava situada en una petita illa i servia de plaça d'armes als musulmans per la comoditat del seu port i la facilitat que tenien per abordar-lo venint de la costa al sud dels Pirineus. havia esdevingut un niu de pirates que atacaven tota la costa de [[Provença]], i fou això el que va impulsar a Carles a fer destruir Magalona. El bisbe i el capítol es van retirar a [[Substancion]], que fou la seu de la diòcesis fins que tres segles després Magalona fou restablerta; de la vella Magalona només va restar la catedral. Encara en temps moderns el port de l'illa s'anomenava Port Sarrasin. [[Nimes]] fou tractada amb més consideració i només foren cremades les portes i l'antic amfiteatre romà (les Arenes) que aleshores servia de fortalesa i que fou poc afectat doncs encara subsisteix pràcticament sencer. La província fou assolada i altres fortaleses menors foren arrasades per evitar el seu ús posterior; els habitants van haver d'entregar hostatges.
 
==Referències==
{{referències}}
*{{Hgl}}
 
{{ORDENA:Arbuna 737, setge de}}
[[Categoria:Valiat d'Arbuna]]
[[Categoria:Setges]]