Revisió del 15:21, 17 des 2009 modifica JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.427 edits m Robot treu puntuació penjada després de referències ← Edició anterior		Revisió del 17:32, 18 març 2010 modifica desfés MondalorBot (discussió \| contribucions) Bots 3.646 edits m Robot afegeix: id:Fosforilasi; canvis cosmètics Edició següent →
Línia 7: ==Fosforilació oxidativa== La [[fosforilació oxidativa]] és el procés mitjançant el qual es forma ATP com a resultat de la transferència d’electrons des del [[NADH]] o [[Dinucleòtid de flavina i adenina\|FADH<sub>2</sub>]] fins a l’O<sub>2</sub>, per mitjà d’una sèrie de transportadors electrònics. Aquest procés té lloc als mitocondris en les cèl•lules eucariotes i és la principal font d’ATP en els organismes aeròbics. Aquesta, genera 26 molècules d’ATP que es formen quan la [[glucosa]] és totalment oxidada a CO<sub>2</sub> i H<sub>2</sub>0. El NADH i el FADH<sub>2</sub> es formen en la [[glicòlisi]], en [[lipòlisi\|l’oxidació dels àcids grassos]] i en el [[Cicle de Krebs\|cicle de l’àcid cítric]]. Aquestes són molècules riques en energia i que contenen un parell d’electrons amb un potencial de transferència elevat. Si aquests electrons s’utilitzen per a reduir l’oxigen molecular a aigua en la fosforilació oxidativa, s’allibera energia que es pot usar per a generar ATP. El flux d’electrons de l’NADH o l’FADH<sub>2</sub> a l'O<sub>2</sub>, a través de complexos proteics que es troben a la membrana mitocondrial interna, permet el bombeig de protons cap a l’exterior de la matriu mitocondrial. Aleshores, la distribució desigual de protons genera un gradient de pH i un potencial elèctric transmembrana que crea una força promotriu. Quan els protons tornen a la matriu mitocondrial, es sintetitza l’ATP. Així doncs, l’oxidació de combustibles i la fosforilació d’ADP s’acoblen mitjançant un gradient de protons a través de la membrana mitocondrial interna. Línia 54: ==En la glicòlisi== La glicòlisi és un dels processos més importants que es donen a les cèl•lules eucariòtiques a través del qual la glucosa es transforma en piruvat, el qual principalment es destinarà a al cicle de Krebs per a l’obtenció d’ATP. Entre d’altres reaccions, a la glicòlisi hi tenen lloc tres fosforilacions. La primera és en el primer pas d'aquesta, la fosforilació de la glucosa en glucosa-6-fosfat, mediada per l'enzim hexocinasa. Aquí l'adició del grup fosfat és molt important perquè assegura que la glucosa es quedi dins de la cèl•lula. Açò es deu a que les proteïnes transportadores que han introduït la glucosa no reconeixen la glucosa-6-fosfat. A més a més, una molècula fosforilada sempre és més inestable i per tant facilita el metabolisme posterior. La segona fosforilació es dona en el pas de fructosa-6-fosfat a fructosa-1,6-bisfosfat. La fosfofructocinasa que regula aquesta reacció és l'enzim més important en la regulació de la glicòlisi, i per tant aquesta fosforilació serà decisiva per a que el metabolisme complet de la glucosa es doni. La tercera, a diferència de les altres dues, no és mediada per una cinasa. El grup fosfat primer s'incorpora a un intermediari tioèster i de l'oxidació d'aquest es desprèn el grup fosfat i l'energia d'enllaç que l'unia al intermediari. Aquesta energia s'emprarà en la unió del fosfat al gliceraldehid-3-fosfat. Aquestes fosforilacions es revertiran després (amb processos diferents, de defosforilació) per donar lloc a les 4 molècules d'ATP resultants de la glicòlisi.<ref name=lenin">Principios de bioquímica [de] Lehninger : quinta edición.David L. Nelson, Michael M. Cox ; coordinador de la traducción: Claudi M. Cuchillo.Barcelona : Omega, 2009.</ref> [[~~File~~Fitxer:Glucose-1-phosphate.PNG\|right\|thumb\|300px\|Glucosa fosforilada]] Línia 65: ==En el metabolisme del glicogen== El [[glicogen]], la reserva de glícids de les cèl•lules animals, es metabolitza quan el nivell de glucosa en sang és baix per tal de donar glucoses lliures. Per a trencar les cadenes de glicogen hi ha tot un procés on es necessària una fosforilació. Aquesta, mediada per la glicogen-fosforilasa, és la reacció clau en la degradació del glicogen, i dóna com a resultat una cadena més curta de glicogen i una glucosa-1-fosfat. En aquest cas l'adició d'un fosfat té dos funcions, en primer lloc trencar l'enllaç glicosídic entre glucoses del glicògen, i en segon lloc donar com a resultat un monoglícid ja fosforilat que pugue entrar fàcilment en altres vies del metabolisme. A més a més no és conseqüència de la defosforilació d'un ATP, sinó que un ortofosfat lliure s'incorpora trencant l'enllaç existent. Aquesta manera de trencar l'enllaç resulta molt favorable, ja que si no caldria emprar primer una hidrolasa i a continuació una cinasa. ==En la síntesi del glicogen== Línia 95: [[fr:Phosphorylation]] [[he:זירחון]] [[id:Fosforilasi]] [[it:Fosforilazione]] [[ja:リン酸化]]

Fosforilació: diferència entre les revisions