Roberto Rossellini: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
doblada al català, replaced: Roma, città aperta → Roma, ciutat oberta (5) AWB
Línia 9:
| nacionalitat = {{ITA}}
| cònjuge = Assia Noris (1934-1936)<br />Marcella De Marchis (1936-1950)<br />[[Ingrid Bergman]] (1950-1957)<br />Sonali Das Gupta (1957-1977)
| millors pel·lícules = 1945 ''[[Roma, cittàciutat apertaoberta]]''<br />1946 ''[[Paisà]]''<br />1948 ''[[Alemanya, any zero]]''<br />1948 ''[[L'amore]]''<br />1950 ''[[Francesco giullare di Dio]]''<br />1950 ''[[Stromboli terra di Dio]]''<br />1952 ''[[Europa '51]]''<br />1954 ''[[Viaggio in Italia]]''<br />1959 ''[[Il generale della Rovere]]''<br />1959 ''[[India: Matri Bhumi]]''<br />1960 ''[[Era Notte a Roma]]''<br />1966 ''[[La prise de pouvoir par Louis XIV]]''<center>{{mida|80%|(Puntuació mínima de 7 a Filmaffinity)}}</center>
| pàgina web =
| premis gaudí =
Línia 22:
| Mostra de Venècia = '''[[Lleó d'Or]]'''<br />1959 - ''[[Il generale della Rovere]]''
| Festival de Berlin =
| Festival de Canes = '''[[Gran Premi (Festival de Cannes)|Gran Premi]]'''<br />1946 - ''[[Roma, cittàciutat apertaoberta]]''
| filmfare awards =
| national film awards =
Línia 37:
El seu primer llargmetratge, ''La nave bianca'' (1941) fou patrocinat pel centre de propaganda audiovisual de la marina i es considera la primera de la sèrie de pel·lícules conegudes com ''La trilogia del feixisme'', que continuà amb ''Un pilota ritorna'' (1942) i ''Uomo dalla Croce'' (1943). En aquest període començà la seva amistat i cooperació amb [[Federico Fellini]] i [[Aldo Fabrizi]].
 
Només dos mesos després de la caiguda del règim feixista, el [[1943]], ja estava preparant ''[[Roma, cittàciutat apertaoberta]]'' (1945), que ell mateix produí aconseguint la majoria dels diners mitjançant préstecs. Aquesta pel·lícula tingué un èxit immediat. Començà llavors la que anomenà ''Trilogia Neo-realísta'' que continuà amb ''Paisàn'' (1946), que rodà amb actors no professionals, i ''[[Alemanya, any zero]]'' (1947), patrocinada per un productor francès i filmada al sector francès de Berlín, encara en runes després de la [[Segona Guerra Mundial]].
 
Després d'aquesta Trilogia Neo-realista, produí dues pel·lícules que avui es classifiquen com a pel·lícules de transició: ''L'Amore'' i ''La macchina ammazzacattivi''.
Línia 44:
 
::Estimat Sr. Rossellini,
:Vaig veure les vostres pel·lícules Roma, cittàciutat apertaoberta i Paisan i em van agradar molt. Si necessiteu una actriu sueca que parla molt bé l'anglès, que no ha oblidat l'alemany, que no se l'entén massa bé en francès i que en italià només sap dir "ti amo", estic preparada per venir i fer una pel·lícula amb vós.
:::[[Ingrid Bergman]]
 
Línia 68:
* Un pilota ritorna (1942)
* L'uomo dalla croce (1943)
* [[Roma, cittàciutat apertaoberta]] (1945)
* Desiderio (1946)
* Paisà (1946)