Roberto Rossellini: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 37:
El seu primer llargmetratge, ''La nave bianca'' (1941) fou patrocinat pel centre de propaganda audiovisual de la marina i es considera la primera de la sèrie de pel·lícules conegudes com ''La trilogia del feixisme'', que continuà amb ''Un pilota ritorna'' (1942) i ''Uomo dalla Croce'' (1943). En aquest període començà la seva amistat i cooperació amb [[Federico Fellini]] i [[Aldo Fabrizi]].
 
Només dos mesos després de la caiguda del règim feixista, el [[1943]], ja estava preparant ''[[Roma, ciutat oberta]]'' (1945), que ell mateix produí aconseguint la majoria dels diners mitjançant préstecs. Aquesta pel·lícula tingué un èxit immediat. Començà llavors la que anomenà ''Trilogia Neo-realísta'' que continuà amb ''PaisànPaisà'' (1946), que rodà amb actors no professionals, i ''[[Alemanya, any zero]]'' (1947), patrocinada per un productor francès i filmada al sector francès de Berlín, encara en runes després de la [[Segona Guerra Mundial]].
 
Després d'aquesta Trilogia Neo-realista, produí dues pel·lícules que avui es classifiquen com a pel·lícules de transició: ''L'Amore'' i ''La macchina ammazzacattivi''.