Sadun ar-Ruayní: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 4:
va demanar ajuda als francs. El curs dels esdeveniments es poc clar. En aquest any Lluís el Pietós fou enviat pel seu pare , junt amb el seu germà Carles, a la frontera amb els sarraïns per venjar la derrota del 793. Els dos prínceps haurien devastat la zona fronterera. Hixam I havia mort el 16 d'abril del 796 i al seu fill i succesor [[al-Hàkam I]] li va disputar el poder els seu oncle [[Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman]] que va arribar a Hispània des del Marroc, i es va dirigir a la Marca Superior, però les condicions no eren favorables a la revolta, i junt amb els seus fills Ubayd-Al·lah i Abd-al-Màlik es va retirar a territori de Carlemany acompanyant a Lluís i Carles i amb aquestos es van presentar-se a la cort franca a [[Aquisgrà]]; els prínceps musulmans van oferir al rei franc la seva cooperació per a la conquesta de Barcelona fins al riu [[Ebre]] <ref> A l'''Histoire General du Languedoc'' Abd-Al·lah i els seus fills es van retirar al [[Marroc]] però vers el [[797]] van intentar reviscolar el seu partit i van buscar l'aliança dels francs i fou llavors quan es van desplaçar a Aquisgrà van oferir al rei franc la seva cooperació per a la conquesta de Barcelona fins al riu [[Ebre]] </ref>. Sadun hauria donat suport a la revolta d'Abd-Al-lah o al menys estava enfrontat a al-Hàkam, i aconsellat aparentment per Lluís i Carles, l'abril del [[797]] va viatjar a [[Aquisgrà]] on va oferir a [[Carlemany]] la lleialtat de la ciutat a canvi de l'ajuda contra l'emir. Després de l'entrevista Carlemany va despatxar al seu fill Lluís contra [[Osca]], on el valí li refusava la lleialtat que anteriorment li havia mantingut quasi sempre Abu Taur. No se sap com va transcórrer la campanya i si Osca fou assetjada; al final dels combats va tornar a Germània per reunir-se amb el seu pare al nou palau d'Héristal al [[Weser]]. El [[798]] Carlemany va enviar a Lluís cap a la frontera amb Abd-Al·lah i els seus fills amb orde d'afavorir la seva lluita; el príncep només arribar va iniciar la lluita i es va apoderar de [[València]] però no va tindre cap cooperació efectiva dels carolingis <ref> altres fonts diuen que perdonat per l'emir va poder residir a València</ref>.
Quan els francs van fer l'expedició cap a Barcelona el [[800]] Sadun ja s'havia reconciliat amb l'emir i no va voler lliurar la ciutat als francs. [[Conquesta de Barshiluna|Assetjat a Barcelona]] a la tardor del [[800]], veient que el setge s'allargava i que arribaria fins a l'hivern, va fugir per demanar ajut a Còrdova, però va ser descobert i capturat a Narbona, sent dut a [[Aquisgrà]] on va ser executat.<ref>{{fr}} Ermold le Noir, ''Poème sur Louis le Pieux et épitres au roi Pépin''. Ed. E. Faral, Les classiques de l’historie de France au Moyen Age, París 1964</ref> o condemnat a exili <ref> segons L'Astrònom a la Vita Hludovici </ref>. El seu lloc el va ocupar el capitost [[musulmà]] [[Harun]], parent de Sadun, emparentat també amb la [[noblesa]] [[Got (poble germànic)|goda]] local
Segons un epitafi de l'abat de Castres, Sadun tenia un nebot anomenat Beru que fou convertit al cristianisme per la predicació d'Elisachar, prir de l'abadia, on fou enterrat l'any 800 <ref>Borel, ''Antiquités de Castres'', 1. 2 , pàgina 4, i Martène, ''Voyage littéraire de deux Bénédictins'' volum 1, segona part, pàgina 50; la nota a peu de pàgina d'Emile Mabille diu que el document de l'enterrament és apòcrif </ref>.
|