|
[[Fitxer:Dio coin3.jpg|right|300px|thumb|Una moneda romana amb l'efigie de l'emperador [[Dioclecià]] i el títol ''Augustus'' a la dreta]]
'''August''', del [[Llatí]] '''''Augustus''''' (plural '''''augusti''''' ), "majestuós", l'"impulsor", o " "venerable", era un títol [[Antiga Roma|Romà Antic]], que fou ostentat per primer cop per [[August|Caesar Augustus]] i posteriorment esdevinguí un dels títols de què són ara coneguts els [[Emperador romà|Emperadors Romans]]. La forma femenina és '''''[[Augusta (títol)|Augusta]]''''' .
Encara que l'ús del ''[[Nom romà|cognom]]'' "Augustus" com part del nom és generalment interpretat com a identificació de l'emperador [[August]], aquesta interpretació és un xic errònia; "Augustus" era el nom més significatiu associat amb l'Emperador, però no representava de fet cap títol oficial fins al segle III sota el mandat de [[Dioclecià]]. La dignitat Imperial no era un títol ordinari, sinó una concentració força extraordinària de poders a les mans d'un home; "Augustus" era el nom que inequívocament identificava aquell home.
Com ''[[princeps senatus]]'' (literalment, "príncep del senat", " primer home del senat") era el líder del Senat, l'equivalent a un modern [[Primer ministre|Primer Ministre]]; com ''[[Legió romana|Pontifex maximus]]'' (lit. "sacerdot màxim") era el sacerdot principal de la religió estatal romana; com a ostentador de l'''[[imperium]]'' [[cònsol romà|consular]] tenia [[autoritat]] igual als magistrats (i [[epònims]]) dins de [[Roma]] i com ostentador de l' ''imperium maius'' tenia autoritat més alta que aquests a fora de Roma (a causa d'això, restava per sobre de tots els governadors provincials i era també comandant suprem de totes les legions romanes); com ostentador ''[[tribú de la plebs|tribunicia potestas]]'' tenia inviolabilitat personal (''sacrosanctitas'') i el dret per vetar qualsevol acte o proposta feta per qualsevol magistrat dins de Roma, actuant com l'apoderat principal per al cos legislatiu. Aquesta concentració de poders esdevindria el model ideal, pel qual tots els subsegüents Emperadors havien d'haver governat Roma, en teoria (a la pràctica aquesta teoria sistemàtica i sofisticada gradualment perdia qualsevol semblança a la realitat i es col·lapsava completament als [[segle III]] i [[segle IV|IV]], quan els Emperadors es tornaven bastant més evocadors de dèspotes orientals que "primer entre iguals").
OctaavianOctavi "Caesar Augustus" també posavasituà el nivelll'estàndard pel qual els Emperadors Romans eren anomenats. Els tres títols utilitzavenemprats per majoria d'Emperadors Romans -- " ''[[imperator]]'' ", " ''[[Cèsar (títol)|caesar]]'' " i " ''augustus'' " -- erentots completament utilitzat personalmentemprats per CaesarCèsar AugustusAugust ( oficialmentque rebatejavas'auto-nomenà a sioficialment "Imperator Caesar Augustus"); d'aquests noms, només "Augustus" era únic deper l'Emperador mateix (mentre que la mare o la dona de l'Emperador podien ostentar el títol d'"augusta"), commentre que els altres podiapodrien, i aguantavade fet ostentaven, els títols "Imperator", i "Caesar" era el nom d'un clan dins de la línia juliana. Es tornavatornà normalcomú perque un designar Emperador adoptaradoptes el nom ''Nn. Caesar'' (on Nn. és l'antropònim de l'individu) o posteriorposteriorment ''Nn. Nobilissimus Caesar'' ("Nn. CaesarCèsar Més Noble"), i ocasionalment ser atorgat el títol ''Princeps Iuventutis'' ("Primer entre la Joventut"). Aun accessiócop ascendit a la [[porpra]], l'Emperadorel nou Emperador normalment adoptava com a mínim un d'aquests títols i l'integrava al seu nom oficial. Els Emperadors Posteriorsposteriors anavenintroduïren anous introduirtítols com ''Pius Felix'', "Pietós i Beneït", i ''Invictus'', "inconquerit", als seus antropònims. ▼
En aquest ús, indicant la suposicióassumpció completa de tots els poders Imperials, " ''Augustus'' " és aproximadament anàleg a "[[Emperador]]", encaratot i que un lector modern hauria d'anar amb compte"august" no projectarcorrespon ena elsla ancientscomcepció unamoderna moderna,i monàrquica comprensiósobre dela quinfigura emperadord'un ésEmperador. ComCal noted,notar que no hi havia cap oficinacàrrec constitucional associadaassociat amb la dignitat imperial; l'autoritat personal de l'Emperador (''dignitas'') i influència (''[[auctoritas]]'') obtingutprovenien de la seva posició com ''princeps senatus'', i la seva autoritat legal es derivava del seu ''consulari imperium'' i ''tribunicia potestas''; en la teoria constitucional romana, unes podria considerar " ''augustus'' " tancom taquigrafiauna que ésabreviació per " ''maximus consulari imperio et tribuniciae potestate de pontífexs de princeps senatus et'' " ( balderamento bé, "Líder de la Casa i Sacerdot Principal amb Consular ''Imperium'' i Tribunician Power") . "Augustus" en i de si mateix indicat que l'individu en qüestió tenia ambdós el ''dignitas'' i ''auctoritas'' ocupar aquestes posicions informals.▼Octavian "Caesar Augustus" also set the standard by which Roman Emperors were named. The three titles used by the majority of Roman Emperors -- "''[[imperator]]''", "''[[Caesar (title)|caesar]]''" and "''augustus''" -- were all used personally by Caesar Augustus (he officially renamed himself "Imperator Caesar Augustus"); of these names, only "Augustus" was unique to the Emperor himself (although the Emperor's mother or wife could bear the name "Augusta"), as others could and did bear the titles "Imperator", and "Caesar" was the name of a clan within the Julian line. It became customary for an Emperor-designate to adopt the name ''NN. Caesar'' (where NN. is the individual's personal name) or later ''NN. Nobilissimus Caesar'' ("NN. Most Noble Caesar"), and occasionally to be awarded the title ''Princeps Iuventutis'' ("First among the Youth"). Upon accession to the [[purple]], the new Emperor usually adopted at least one of these titles and integrated it into their official name. Later Emperors took to inserting ''Pius Felix'', "Pious and Blessed", and ''Invictus'', "Unconquered", into his personal names.
De moltes maneres, " '' augustusAugustus'' " és comparable a la dignitat [[Regne Unit|Britànica]] de [[príncep]]; és un títol personal, dignitat, o atribut més que un títol de noblesa com [[duc]] o rei. L'Emperador s'enviavaera mésreferit comunamentde aforma més comuna com a ''princeps'', tanmateix , comamb tempsel passavapas del temps, ''imperator'' o ''Caesar'' convertiaes mésconvertiren en termes més comuns. ▼▲Octaavian "Caesar Augustus" també posava el nivell pel qual els Emperadors Romans eren anomenats. Els tres títols utilitzaven per majoria d'Emperadors Romans -- " ''[[imperator]]'' ", " ''[[Cèsar (títol)|caesar]]'' " i " ''augustus'' " -- eren completament utilitzat personalment per Caesar Augustus (oficialment rebatejava a si "Imperator Caesar Augustus"); d'aquests noms, només "Augustus" era únic de l'Emperador mateix, com altres podia i aguantava els títols "Imperator", i "Caesar" era el nom d'un clan dins de la línia juliana. Es tornava normal per un designar Emperador adoptar el nom ''Nn. Caesar'' (on Nn. és l'antropònim de l'individu) o posterior ''Nn. Nobilissimus Caesar'' ("Nn. Caesar Més Noble"), i ocasionalment ser atorgat el títol ''Princeps Iuventutis'' ("Primer entre la Joventut"). A accessió a la [[porpra]], l'Emperador nou normalment adoptava com a mínim un d'aquests títols i l'integrava al seu nom oficial. Els Emperadors Posteriors anaven a introduir ''Pius Felix'', "Pietós i Beneït", i ''Invictus'', "inconquerit", als seus antropònims.
In this usage, by signifying the complete assumption of all Imperial powers, "''Augustus''" is roughly analogous to "[[Emperor]]", though a modern reader should be careful not to project onto the ancients a modern, monarchical understanding of what an emperor is. As noted, there was no constitutional office associated with the imperial dignity; the Emperor's personal authority (''dignitas'') and influence (''[[auctoritas]]'') derived from his position as ''princeps senatus'', and his legal authority derived from his ''consulari imperium'' and ''tribunicia potestas''; in Roman constitutional theory, one might consider "''augustus''" as being shorthand for "''princeps senatus et pontifex maximus consulari imperio et tribuniciae potestate''" (loosely, "Leader of the House and Chief Priest with Consular ''Imperium'' and Tribunician Power"). "Augustus" in and of itself signified that the individual in question had both the ''dignitas'' and ''auctoritas'' to hold these informal positions.
▲En aquest ús, indicant la suposició completa de tots els poders Imperials, " ''Augustus'' " és aproximadament anàleg a "[[Emperador]]", encara que un lector modern hauria d'anar amb compte no projectar en els ancients una moderna, monàrquica comprensió de quin emperador és. Com noted, no hi havia cap oficina constitucional associada amb la dignitat imperial; l'autoritat personal de l'Emperador (''dignitas'') i influència (''[[auctoritas]]'') obtingut de la seva posició com ''princeps senatus'', i la seva autoritat legal es derivava del seu ''consulari imperium'' i ''tribunicia potestas''; en la teoria constitucional romana, un podria considerar " ''augustus'' " tan taquigrafia que és per " ''maximus consulari imperio et tribuniciae potestate de pontífexs de princeps senatus et'' " (balderament, "Líder de la Casa i Sacerdot Principal amb Consular ''Imperium'' i Tribunician Power"). "Augustus" en i de si mateix indicat que l'individu en qüestió tenia ambdós el ''dignitas'' i ''auctoritas'' ocupar aquestes posicions informals.
In many ways, "''augustus''" is comparable to the [[United Kingdom|British]] dignity of [[prince]]; it is a personal title, dignity, or attribute rather than a title of nobility such as [[duke]] or king. The Emperor was most commonly referred to as ''princeps'', though as time passed ''imperator'' or ''Caesar'' became more common terms.
▲De moltes maneres, " ''augustus'' " és comparable a la dignitat [[Regne Unit|Britànica]] de [[príncep]]; és un títol personal, dignitat, o atribut més que un títol de noblesa com [[duc]] o rei. L'Emperador s'enviava més comunament a com ''princeps'', tanmateix com temps passava ''imperator'' o ''Caesar'' convertia més termes comuns.
==Women of the Imperial dynasty==
== Dones de la dinastia Imperial ==
{{ mainAP|Augusta ( honorifictítol)}} ▼
Originalment, el títol '''Augusta''' era només excepcionalment atorgat a les dones de les dinasties Imperials: per a aquestes dones significava un fortificationreforçament del seu poder mundà, i un estatus a propproper a divinitat. No hi havia cap capacitatqualificació amb prestigide més alt prestigi. ▼
▲{{main|Augusta (honorific)}}
{{Principal|Augusta (honorífic)}}
Originally, the title '''Augusta''' was only exceptionally bestowed on women of the Imperial dynasties: for these women it meant a fortification of their worldly power, and a status near to divinity. There was no qualification with higher prestige.
▲Originalment, el títol '''Augusta''' era només excepcionalment atorgat a les dones de les dinasties Imperials: per a aquestes dones significava un fortification del seu poder mundà, i un estatus a prop a divinitat. No hi havia cap capacitat amb prestigi més alt.
The first woman to receive it was [[Livia Drusilla]], by the last will of her husband [[Augustus]] (14 AD). Hence she was known as [[Julia Augusta]]. As much as Augustus was the model for all further Augusti, Julia Augusta was the model for all further ''Augustae'' (plural of Augusta) -- a model that included scheming for a son to become successor to the throne, and falling in disgrace under the new Emperor if the scheming had been successful.
La primera dona peren rebre'l erafou [[Lívia Drusil·la|Livia Drusilla]], prop deper la darrera voluntat del seu marit [[August|Augustus]] (el 14 AnunciDC). Per això se la coneixia com [[Lívia Drusil·la|Julia Augusta]]. A mesura que moltAixí com AugustusAugust erafou el model per a tot l'Augusti més llunyàsubsegüents, Julia Augusta era elho modelesdevindrà perquèper a promoutotes totles ''Augustae'' (plural d'Augusta). -- un model que incloïa conspirar perquè un fill es converteixi en successor al tron, i caure en desgràcia sotaa l'Emperadorulls del nou Emperador si elles maquinarmaquinacions haviahavien tingut èxit.-
[[Agrippina minor]], becoming "Augusta" under her last husband [[Claudius]], would adhere to this model, being sent to death by her son [[Nero]] a few years after he had become Emperor.
[[Agripina II|Agrippina minor]], que es converteix "en Augusta" sota el seu últim marit [[Claudi|Claudius]], s'adheriria a aquest model, sent enviat a mort pel seu fill [[Neró|Nero]] uns quants anys després que s'hagués convertit en Emperador. ▼
▲[[Agripina II|Agrippina minor]], que es converteixesdevindrà " en Augusta" sota amb el seu últim marit [[Claudi |Claudius]], s'adheriria a aquest model, sent enviatenviada a la mort pel seu fill [[Neró |Nero]] uns quants anys després que s'hagués convertit en Emperador.
If the honorific ''Augustus'' could be compared to the title of ''Prince'' in more modern societies, then ''Augusta'' would be analogous to the British title of the ''[[Princess Royal]]'', a title bestowed by the reigning monarch in rare cases to a relative that received by this title prominence among other members of the royal household. Of course, this is only a partial comparison: ''Princess Royal'' was a title most often received by younger women, while ''Augusta'' was rather reserved for the aged. In this sense, ''Augusta'' also has something of the connotation of ''[[Queen Mother]]''. Further, the "akin to divinity" does not really translate in any of these more modern titles or understood honorifics. Augustus was the first emperor of Rome and the adopted son of Julius Caesar. Born as Gaius Octavianus. Defeated Mark Antony in 31 B.C. Made emperor in 27 B.C. Augustus meant, "Majestic,"The Increaser,"Venerable." Rome being under his power clearly showed that these names matched his skills and personality.
Si l'honoríficel t´tol d'''Augustus'' podiapot ser comparat al títol de ''Príncep'' en societats més societats modernes, llavors ''Augusta'' seria anàleg al títol britànic delde ''[[Princesa Reial]]'', un títol atorgat pel monarca que regna, en casos rars, a un parent allò rebutfet perque aquestali atorga prominència de títol entre uns altres membres de la casa reial. Naturalment, això és només una comparació parcial: ''Princesa RoyalReial'' era un títol més sovint rebut per dones més joves, mentre ''Augusta'' era bastant reservat per aldones velld'edat. En aquest sentit ''Augusta'' també té alguna cosa de la connotació de ''[[Reina Mare De Reina]]'' . MésPer altra banda, el "semblant a divinitat" fa no realmentes traduirpot enextrapolar a qualsevol d'aquests títols més títols moderns o honorifics entesos. Augustus era el primer emperador de Roma i el fill adoptat de Julius Caesar. Nascut com Gaius Octavianus. Mark Antony derrotat el 31 a. C. Fet emperador el 27 a. C. Augustus ","The Increaser,"Venerable" significat, "Majestuós." Que Roma fos sota el seu poder clarament mostrava que aquests noms lligaven amb les seves habilitats i personalitat.
==In the divided Roman Empire==
== En l'Imperi romà dividit ==
LaterMés tard, undersota thela [[TetrarchyTetrarquia]], theel rank oftítol d'"''augustus''" referredera toostentat thepels twodos seniorEmperadors Emperorssuperiors (inde Eastl'Est andi Westde l'oest), whilementre "''[[CaesarCèsar (titletítol)|caesar]]''" referred toreferia theals juniorSubemperadors sub-Emperors"júniors".
Més tard, sota la [[Tetrarquia]], la fila de " ''augustus'' " enviava als dos Emperadors superiors (a Est i cap a l'oest), mentre " ''[[Cèsar (títol)|caesar]]'' " enviava als Subemperadors júniors.
El susditEls tres títols principals dels emperadors -- " ''imperator'' ", " ''caesar'' ", i " ''augustus'' " --es erentransformaren deixats comen ''[[ autokratrautokrator]]'', ''kaisar'', i ''augoustos'' (o ''sebastos'' ) en grec. El títol grec es continuavacontinuà utilitzant en l'[[Imperi Bizantí]] fins a la seva extinció dinsel [[1453]], encara que " ''sebastos'' " perdia el seu exclusivityl'exclusivitat Imperial: les persones que no eren l'Emperador podrien rebre títols formats deper " ''sebastos'' ", i " ''autokratôr'' " convertia elen títol exclusiu de l'Emperador Bizantí. ▼
The aforementioned three principal titles of the emperors -- "''imperator''", "''caesar''", and "''augustus''" -- were rendered as ''[[autokrator|autokratōr]]'', ''kaisar'', and ''augoustos'' (or ''sebastos'') in Greek. The Greek title continued to be used in the [[Byzantine Empire]] until its extinction in [[1453]], although "''sebastos''" lost its Imperial exclusivity: persons who were not the Emperor could receive titles formed from "''sebastos''", and "''autokratôr''" became the exclusive title of the Byzantine Emperor.
▲El susdit tres títols principals dels emperadors -- " ''imperator'' ", " ''caesar'' ", i " ''augustus'' " -- eren deixats com ''[[autokratr]]'', ''kaisar'', i ''augoustos'' (o ''sebastos'' ) en grec. El títol grec es continuava utilitzant en l'[[Imperi Bizantí]] fins a la seva extinció dins [[1453]], encara que " ''sebastos'' " perdia el seu exclusivity Imperial: les persones que no eren l'Emperador podrien rebre títols formats de " ''sebastos'' ", i " ''autokratôr'' " convertia el títol exclusiu de l'Emperador Bizantí.
The last Roman emperor to rule in the West, [[Romulus Augustus]] became known as August''ulus'', or 'little Augustus,' due to the unimportance of his reign. The areas of the divided empire were called provinces. Each province had a governor that took care of taxes and made sure everything ran smoothly.
L'últim emperador romà per governar ade l'Oest, [[Ròmul August|Romulus Augustus]] es tornavaesdevingué conegut com August''ulus'', o 'poc Augustus', a causa de la insignificància del seu regnat. Les àrees de l'imperi dividit s'anomenaven províncies. Cada província tenia un governador que cuidava d'impostos i s'assegurava que tot funcionava suaument.
==Legacy==
== Llegat ==
The Latin title of the [[Holy Roman Emperor]]s was usually "''Imperator Augustus''", which conveys the modern understanding of "emperor" rather than the original Roman sense (i.e., the "first citizen" of the Republic). Although the [[German language|German]] word for "emperor" is "''Kaiser''", a relatively clear derivative of "''caesar''", that was the only one of the three principal titles of the Latin- and Greek-speaking Roman Emperors that was not regularly used in Latin by the German-speaking Holy Roman Emperors.
El títol llatí dels [[Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic|Emperadorsemperadors Romansdel Sacre Imperi SagratsRomanogermànic]] era normalment " ''Imperator Augustus'' ", que transmet la comprensió moderna d'"emperador" més que el sentit romà original (i.e.comara, el " primer ciutadà" de la República). Encara queAixí la paraula [[Alemany|Alemanya]] per a "emperador" és " ''Kaiser'' ", un derivat relativament clar de " ''caesar'' ", que era l'únic un dels tres títols principals del llatí- i parlant grec Emperadors Romans que no era regularment utilitzat en llatí pels Emperadors romans Sagrats que parlen alemany.
== See also ==
== Veure també ==
* ''[[Archons]]''
* ''[[Arcont|Arconts]]''
* ''[[Auctoritas]]''
* ''[[Auctoritas]]''
* ''[[Basileus]]''
* ''[[Basileu|Basileus]]''
* ''[[CaesarCèsar (titletítol)]]''
* ''[[Cèsar (títol)|Caesar (títol)]]''
* ''[[Imperium]]''
* ''[[Imperium]]''
== References ==
== Referències ==
{{Reflist|2}}
{{Referències|2}}
{{unreferenced|date=June 2008}}
{{unreferenced|date=June 2008}}
{{Ancient Rome topics}}
{{Ancient Rome topics}}
[[CategoryCategoria:RomanAntiga EmpireRoma]]
[[Categoria:Imperi Bizantí]]
[[Category:Ancient Roman titles]]
[[Category:Honorifics]]
[[Category:Roman law]]
[[az:Avqust (titul)]]
| 