Concili d'Urgell: diferència entre les revisions

El '''concili d'Urgell''' fou una doble reunió de bisbes[[bisbe]]s i abats[[abat]]s que va tenir lloc a la ''[[Seu d'Urgell'']] el [[799]].<ref>{{Hgl}}</ref>

[[Leidrat de Lió]] que havia acabat la seva tasca com un dels ''[[missi dominici]]'' a [[Septimània]] fou enviat per [[Carlemany]] al sud dels [[Pirineus]] per comminar al bisbe [[Fèlix d'Urgell]] a abjurar de la seva [[heretgia]], i li va ordenar celebrar un concili per convèncer per les bones al díscol heretge, que ja havia estat condemnat diverses vegades.

Els bisbes i abats de Septimània i entre ells [[Benet d'Aniana]] van assistir a la primera reunió que es devia fer als primers mesos de l'any. Fèlix fou acusat d'heretgia i va haver de prometre abjurar davant l'emperador Carlemany al que aniria a trobar a [[Aquisgrà]]. Així ho va fer i va haver de retractar-se, fer professió de fe, i consentir la seva deposició després de la qual es va poder retirar a Lió on va morir 12 anys després.

Per acabar d'extirpar les restes d'heretgia adopcionista, [[Leidrat de Lió]], [[Nebridi de Narbona]] <ref> abans [[Abadia de la Grassa|abat de la Grassa]] que no feia molt, potser el [[798]], havia succeït a Daniel com arquebisbe; es creu que [[Attala]] el va succeir com abat</ref> i [[Benet d'Aniana]] van celebrar un segon concili a la Seu d'Urgell on es van trobar els bisbes i abats que segurament havien estat al primer. Leidrat fou nomenat bisbe en funcions d'Urgell per acabar de liquidar l'heretgia, retornant a finals del [[799]] a [[Lió]].

[[Categoria:Concilis|Urgell]]