Obre el menú principal

Canvis

172 bytes afegits ,  fa 9 anys
m
cap resum d'edició
El Vivaris va caure en poder del [[visigots]] vers l'any [[475]], en temps d'[[Euric]]. Aquest foren substituïts pels burgundis i més tard pels francs de [[Clodoveu I]]. El país restà molt de temps incorporat al regne d'[[Austràsia]], tornant a la unitat galo-franca amb la dinastia dels [[carolingis]], no sense haver sofert abans noves devastacions per part dels sarraïns i incursions del vencedor d'aquells, [[Carles Martel]]. En temps de [[Carlemany]] es formà el ''Comitatus Vivariensis'', primer indici del comtat de Viviers. Llavors només era una divisió administrativa que més tard va comprendre les vegueries de Chalançon, Mariac, Mélas, Meyras, Pradelles, etc.
 
Els bisbes de Viviers foren els primers en manifestar desitjos d'independència, que sembla ser fou confirmada per una carta de l'emperador [[Lluís el Benigne]]. En aquesta època el primer comte de Vivarais conegut, [[Eribert]], fundà l'[[abadia de Cruas]], junt el Roine. Tournon fou cedida a l'església de [[Lió]]. [[Elpodori]], fill d'Heribert, era comte el 817; després els bisbes van rebre el privilegi d'immunitat i van ocupar de fet les funcions comtals. Un altre comte, [[Boson]], aliat de la família de Carlemany per llur matrimoni amb [[Ermengarda]], aprofitant-se del desmembrament de l'Imperi de [[Lluís el Benigne]], es féu elegir rei de la [[Provença]] ([[879]]) i el Vivarès o Vivarais fou unit a aquest regne. Durant quatre segles restà aquest país quasi separat de la monarquia francesa.
 
En l'època feudal esclataren en aquest nombroses guerres locals, en les quals desenvoluparen paper important els països de [[Séray]], [[Crussol]], [[Rochefort]], [[Pierregourde]], [[Saint-Alban]], [[Mirabel]], [[Sampzon]], la [[Tourette]], [[Brison]] i els castells de [[Vallon]] i [[Salavas]], un enfront l'altra, separats per l'[[Ardecha]]. Els arquebisbes de [[Vienne]] tenien alguns dominis en el Vivarais, com els territoris d'Annonay, Quintenas, Boulieu, etc.; a més, els arquebisbes de Lió reivindicaren per llur església la sobirania dels dos castells i les senyories d'[[Annonay]] i [[Argental]], disputant també als comtes del [[Valentinois]] el castell de [[Tournon]] i una gran part del territori que rega el [[Doux]].
116.063

modificacions