Comtat de Melguer: diferència entre les revisions

m
cap resum d'edició
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
El '''comtat de [[Melguèlh]]''' {{IPA|[melˈɣɥɛl]}} (avui [[Mauguiò]]) fou una jurisdicció feudal d'[[Occitània]], existent des de l'era dels [[visigot]]s. Cap el [[812]] va ser assignat al lot de comtats de la Septimània i [[Gòtia]], i va romandre de fet unit al marquesat fins cap el [[878]]. Del [[878]] al [[1079]] els seus governants es titularen comtes de '''Substancion'''.
En la época visigoda ya se mencionan dos obispos de Magalona (Boetius en el 589) y Gumildo en el 673.
 
Magalona fou un bisbat i un comtat visigot que el 752 es va sotmetre a Carles Martell quan era comte Aigulf, pare del famós sant Benet d'Aniana. El va succeir el seu fill Amic i a aquest el seu fill Robert. En quant als bisbes ja al 589 es coneix un primer bisbe a Magalona de nom Boeci (vegeu [[bisbat de Magalona]]).
 
Després del [[878]] l'antiga nissaga local hauria recuperat el poder (si es que mai l'havia perdut realment) i portaren el títol de comtes de Substancion. Guillermona es la primera comtessa esmentada al cartulari comtal. Podria ser neta o jove de Robert (el nom del fill del qual no es coneix). Al segle següent la ciutat de Magalona va ser reconstruïda i el títol de comtes de Substancion es va abandonar en favor del nom occità de la nova Magalona o Mauguio, que va derivar en Melguèlh (Melgueil).
 
El comte Pere I es va casar vers [[1063]] amb Almodis, filla de comte [[Ponç II de Tolosa]] i el [[1085]] va decidir cedir l'alta sobirania feudal del comtat i bisbat de Magalona al Papa [[Gregori VII]]. Els seus successors no van reconèixer aquesta alta sobirania. Pere va deixar tres fills: Ponç (Abat de Cluny), Adelaida (mare de Pere de Puei, gran Mestre dels Cavallers Hospitalaris) i Ramon II. Aquest darrer, va tenir com a successor al seu fill Bernat IV que va sostenir un conflicte armat amb el seu cunyat Guillem VI senyor de [[Montpeller]] i finalment es va fer monjo al [[Velai]]. Va deixar dos filles, Guillerma, que es suposa que fou l'esposa del vescomte [[Ramon Folc II de Cardona]], i [[Beatriu de Melguèlh]], la heredera, que va quedar sota tutela del seu oncle [[Guillem VI de Montpeller]] el qual va concertar el seu enllaç amb el comte [[Berenguer Ramón I de Provença]]; davant aixó el comte [[Alfons I Jordà]] de [[comtat de Tolosa|Tolosa]] (112-1148), que aspirava a la regència, va declarar la guerra a [[Montpeller]], fins que finalment es va arribar a un acord de coregència. Guillem VI, abans de que Beatriu arribés a la majoria d'edat, la va casar segons el que s'havia acordat amb el comte de Provença ([[1135]]) però aquest va morir el [[1144]] i Beatriu es va casar llavors en segones noces amb Bernat Palet, senyor d'[[Ales]] (que fou Bernat V de Melguelh), que va morir el [[1170]]. Beatriu havia tingut del primer matrimoni amb Ramon Berenguer I, un fill, [[Berenguer Ramon IIII de Provença]], al que al rebre el comtat de Provença va associar al govern, del que mai es va ocupar. Aquest comte fou el pare de [[Dolça II de Provença]], comtessa el 1166-1167 fins que [[Alfons I]] de Catalunya i Aragó se'n va apoderar). El comte va morir el [[1166]] i l'experiència d'associació a Melguèlh fou considerada negativa; Beatriu va decidir casar a la seva filla gran Ermessenda Palet (del seu segon matrimoni) amb Pere Bermon de Sauva, señor d'[[Andusa]], i confiar al matrimoni el govern del comtat, el que efectivament es va portar a terme el [[1170]], però Pere Bermon va morir el [[1172]] i llavors un fill menor de Beatriu, Bertran I, que era l'hereu legitim des de [[1166]] i ja es titulava comte, va reclamar els seus drets i es va aliar amb Guillem VII de Montpeller al que va cedir una part de les seves possessions i el [[1172]] es va declarar vassall del rei d'Alfons I de Catalunya i Aragó i li va cedir el comtat en presencia del comte de [[Pallars]], i els nobles de Melguèlh van jurar fidelitat al rei. Beatriu va reaccionar airada, va declarar desheretat al seu fill Bertran i va nomenar hereves per meitat a la seva filla Ermessenda i a la seva neta Dolça. Molts nobles van acatar la decisió de la comtessa titular i Ermessenda fou casada el 1173 amb l'hereu de Tolosa, el futur comte [[Ramon VI de Tolosa]] (en realitat Ramon VIII de Tolosa després del descobriment de dos comtes abans desconeguts de nom Ramon) i es va establir que després de la mort de Beatriu el comtat de Melguèlh o Melgueil quedaria unit a Tolosa com així va ser després del [[1190]].
 
Amb les guerres càtares el comtat fou ocupat per [[Simó de Montfort]] i va quedar unit a les possessions de la corona francesa ([[1213]]) cosa confirmada el [[1215]]. El reis van concedir el títol de comte de Melguèlh als bisbes de Magalona. Vegeu [[bisbat de Magalona]].
 
==Llista de comtes==
 
*Aigulf I c. [[750]] (visigot)
*[[Amic de Magalona|Amic I]] ? -mort després del [[788]] o [[791]] (fill d'Aigulf)
*[[Robert Ide Magalona]] després de [[788]]/[[791]]-? (mort 818 o poc abans) (possible fill d'Amic)
*Adolf I ?-? (franc)
*Ernest I ?-?
*Eberard I ? -[[? (mort vers 812]]?)
*Leibulf ?
*[[Bernat de Septimània]] [[812828]]?-[[832]]
*[[Berenguer de Tolosa]] [[832]]-[[835]]
*[[Bernat de Septimània]] [[835]]-[[844]] (segona vegada)
*[[Sunifred I]] [[844]]-[[848]]
*[[Guillem de Septimània]] [[848]]-[[850]]
*[[Humfrid]] o Unifred [[858]]-[[865]]
*[[Bernat de Gòtia]] [[865]]-[[878]]
*Bernat I vers [[878]]-[[930]] (fill de Robert de Magalona i de Guillermona?)
*Pare de Guillermona? [[878]]-c. [[880]]
*GuillermonaBerenguer c.I vers [[880930]]-[[920950]] (casada amb Robertfill de MagalonaBernard I)
*BernardBernat III c. vers [[920950]]-[[930988]] (fill de GuillermonaBerenguer I)
*BerenguerDesconegut I c.vers [[930988]]-[[950989]] (fill de BernardBernat II, no se'n coneix el Inom)
*BernardBernat IIIII vers c. [[950989]]-[[9881055]] (fill del comte de Berenguernom Idesconegut)
*DesconegutRamon c.I vers [[9881055]]-[[9891079]] (fill de Bernard II, no se'n coneix el nomIII)
*Bernard III c. [[989]]-[[1055]] (fill del comte de nom desconegut)
*Ramon I c. [[1055]]-[[1079]] (fill de Bernard III)
*Pere I [[1079]]-? (fill de Ramon I)
*Ramon II ?-[[1120]] (fill de Pere I)
*BernardBernat IV [[1120]]-? (fill de Ramon II)
*Beatriu c.vers [[1130]]-[[1190]] (filla de BernardBernat IV)
*Guillem [[1130]]-[[1135]] (regent, senyor de Montpeller)
*Berenguer Ramon I [[1135]]-[[1144]] (comte de Provença, casat amb Beatriu)
*BernardBernat V Pelet [[1146]]-[[1170]] (senyor d'Ales, casat amb Beatriu)
*[[Ramon Berenguer IIII de Provença|Ramon Berenguer]] [[11701153]]-[[11901166]] (fill de Beatriu, associat 1170; comte de Provença 1153-1166)
*Ermessenda [[1170]]-[[1190]] (filla de Beatriu, hereteradesignada hereva 1170; comtessa de la meitat 1172-73)
*Pere Bermon [[1170]]-[[1172]] (senyor d'Andusa, casat amb Ermessenda)
*Bertran I [[1172]] (fill de Beatriu, germà d'Ermessenda, comte nominal des de 1166)
*[[Alfons el Cast|Alfons I]] d'[[Corona d'Aragó|Aragó]] [[1172]] (per cessió de Bertran I)
*[[Dolça de Provença]] [[1172]]-[[1173]] (filla de Ramon Berenguer I(III d Provença); comtessa de la meitat)
*Ramon III [[1173]]-[[1190]] (Raimon o [[Ramon VI de Tolosa]], casat amb Ermessenda; tot el comtat)
*a Tolosa [[1190]]
*a França [[1213]]
 
*als Bisbes de [[Magalona]] [[1215]]
==Referència==
*Gran Enciclopèdia catalana
*{{Hgl}}
 
 
117.934

modificacions