Gal·liformes: diferència entre les revisions

* Família dels '''megapòdids''' ([[Megapodiidae]]), que inclou els [[talègol]]s i altres espècies australianes i orientals.

* Familia dels '''cràcids''' ([[Cracidae]]), que inclou els [[txatxalaca|txatxalaques]].

* Família dels '''numídids''' ([[Numididae]]), considerada una subfamília ('''Numidinae''') dels fasiànids en algunes classificacions.

* Família dels '''odontofòrids''' ([[Odontophoridae]]), que inclou les [[guatlla del Nou Món|guatlles del Nou Món]].

* Família dels '''fasiànids''' ([[Phasianidae]]), amb un nombre variable de subfamílies segons cada autor.

** Subfamília dels '''meleagridinins''' ([[Meleagridinae]]), que inclou els [[galls dindi]]. Va ser considerada en el passat una família independent ([[Meleagrididae]]).

** Subfamília dels '''tetraonins''' ([[Tetraoninae]]), que inclou una sèrie d’espècies principalment [[holàrtic|holàrtiques]], com ara el [[gall fer]] o la [[perdiu blanca]]. Considerada de vegades una família independent ([[Tetraonidae]]).

** Subfamília dels '''perdicins''' ([[Perdicinae]]), que inclou '''perdius''' i [[francolí|francolins]]. De vegades inclosa dins dels fasianins.

** Subfamília dels '''fasianins''' ([[Phasianinae]]), que inclou els [[faisà|faisans]], [[gall|galls domèstics]], [[paó|paons]] i altres espècies. Algunes classificacions la separen en dues o tres subfamílies més.

Les que es troben a les comarques catalanes pertanyen a dues famílies: els [[tetraònid]]s i els [[fasiànid]]s.<ref>Lalueza i Fox, Jordi: ''El llibre dels ocells de Catalunya''. [[Editorial De Vecchi]] - Edicions Cap Roig. [[Barcelona]], [[1987]], pàgines 39-40. ISBN 843150434X84-315-0434-X.</ref>