[[Imatge:Triangle_Shirtwaist_coffins.jpg|right|thumb|200px|Agents de policia col·loquen els cadàvers de les víctimes als taüts, situats a la vorera.]]
[[Imatge:TriangleTradeParade.jpg|thumb|200px|Seguici fúnebre per les víctimes de l'incendi.]]
Els propietaris de la fàbrica, Max Blanck i Isaac Harris, van es van dirigir al terrat de l'edifici tan bon punt el foc es va declarar i es van poder salvar. Van anar a judici, on el seu advocat defensor Max Steuer va aplicar l'estratègia de destruirminar la credibilitat d'un testimoni clau d'una de les supervivents, Kate Alterman, fent-li repetir el seu testimoni diverses vegades. La testimoni va fer la sèrie de declaracions sense canviar les frases clau del cas, fet que l'advocat defensor va esgrimir com a prova que la testimoni havia assajat les frases abans del judici. Steuer va argumentar que Alterman i possiblement altres testimonis haurien memoritzat les seves declaracions, probablement dictades per l'acusació. També va insistir en el fet que l'acusació no havia demostratprovat que els propietaris sabessin que les sortides estaven barrades en el moment de l'incendi. El jurat va absoldre els propietaris. Van perdre, però, un judici civil que es va fer eldos anys més 1913tard, on els denunciants van aconseguir una indemnització de 75 dòlars per víctima. La companyia asseguradora va compensar Blanck i Harris amb uns 60.000$ més del cost total de les indemnitzacions, al voltant de 400$ per víctima.
