[[fitxer: El parsec.png|right|frame|El [[parsec]] és un cas particular de paralatjeParal·laxi trigonomètrica. ''' P ''' dista un parsec (pc) de la Terra perquè des d'allà l'angle abraçat pel radi de l'òrbita terrestre (1 [[Unitat Astronòmica]] o UA) és d'un segon d'arc (1 ")]]
''' Paral·laxi anual ''' .- Màxim valor aparent que pot adquirir la posició d'una estrella donada en el transcurs d'un [[any]] a causa de la posició variable de la [[Terra]] en el seu [[òrbita]] al voltant del [[Sol]] i que correspondrà al moment en la [[coordenades eclíptiques|longitud eclíptica]] de l'estrella, que és sempre constant, difereixi 90 º de la [[coordenades eclíptiques|longitud eclíptica]] de la Terra, que varia constantment.
[[Friedrich Bessel|Bessel]] va ser el primer en determinar la paralatgeparal·laxi d'una estrella, [[61 Cygni]], a la [[constel·lació]] de [[Cygnus|El Cigne]], l'any [[1838]]. Dos anys després, el [[1840]], [[Friedrich Georg Wilhelm von Struve|Struve]] aconsegueix mesurar la paralatgeparal·laxi de ''' Vega ''' a la constel lació de [[Lyra|Lira]].
ElsLes paral·laxilaxis estelars estan per sota del segon d'arc. L'estrella més propera a nosaltres és [[Alfa Centauri]], en realitat un sistema triple. La més propera d'elles, '' Pròxima Centauri '', té una paralatgeparal·laxi de 0 "765, corresponent a 1,31 [[parsec|pc]], o 4,3 [[any llum|anys llum]].
A major distància, menor paralatgeparal·laxi, i els errors comesos es van fent més i més significatius, de manera que a partir de 100 anys llum ja no és fiable la paralatgeparal·laxi anual trigonomètrica per determinar distàncies estel·lars.
