Diferència entre revisions de la pàgina «Berenguer de Tolosa»

m
cap resum d'edició
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ))
m
 
Fill de [[Unroch de Friül]] i Engeltruda de París, germà de [[Eberard de Friül]] i oncle de l'[[Berenguer de Friül|Emperador Berenguer]]. La seva dinastia, iniciada per seu pare, es coneix amb el nom dels [[Unròquides]] o Hunroquides.
Berenguer era comte i duc de Tolosa i conseller de [[Pipí I d'Aquitània]] des del [[816]], havent succeit a Bigó mort el ''28 d'octubre'' del 816. El [[831]], quan Pipí va decidir rebel·lar-se contra l'Emperador [[Lluís el Pietós]], Berenguer li va aconsellar no fer-ho. Però Pipí no li va fer cas i va escoltar en canvi a [[Bernat de Septimània]] que l'animava a rebel·lar-se. Berenguer, lleial a l'Emperador, va entrar als dominis de Bernat, apoderant-se dels comtats de [[comtat del Rosselló|Rosselló]] (amb el [[vescomtat de Vallespir|Vallespir]]), de [[comtat de Rasès|Rasès]] i de [[comtat de Conflent|Conflent]]. El [[2 de febrer]] del [[832]] Berenguer ja era a [[Elna]] on va tenir un ''placitum'' en el que va fer restituir a Babilas del monestir de Nostra Senyora d'Arle al Vallespir, les terres que se li havien usurpat; en aquesta assemble s'esmenta al seu col·laborador Adefons com a vescomte. Finalment, a l'octubre del mateix any, successives victòries de les forces imperials, obligaren a Pipí i a Bernat a comparèixer davant l'Emperador. Pipí fou desposseït del seu regne i enviat presoner a [[Trèveris]], essent concedits els seus territoris a [[Carles II el Calb]]. Bernat fou acusat d'infidelitat i destituït de totes les seves possessions a la [[Septimània]] i la [[Gòtia]] que foren entregades a Berenguer (dieta de Joac, octubre del [[832]]).
 
Berenguer era conseller de [[Pipí I d'Aquitània]] des del [[816]]. El [[831]], quan Pipí va decidir rebel·lar-se contra l'Emperador [[Lluís el Pietós]], Berenguer li va aconsellar no fer-ho. Però Pipí no li va fer cas i va escoltar en canvi a [[Bernat de Septimània]] que l'animava a rebel·lar-se. Berenguer, lleial a l'Emperador, va entrar als dominis de Bernat, apoderant-se dels comtats de [[comtat del Rosselló|Rosselló]] (amb el [[vescomtat de Vallespir|Vallespir]]), de [[comtat de Rasès|Rasès]] i de [[comtat de Conflent|Conflent]]. El [[2 de febrer]] del [[832]] Berenguer ja era a [[Elna]]. Finalment, a l'octubre del mateix any, successives victòries de les forces imperials, obligaren a Pipí i a Bernat a comparèixer davant l'Emperador. Pipí fou desposseït del seu regne i enviat presoner a [[Trèveris]], essent concedits els seus territoris a [[Carles II el Calb]]. Bernat fou acusat d'infidelitat i destituït de totes les seves possessions a la [[Septimània]] i la [[Gòtia]] que foren entregades a Berenguer.
 
El [[833]], [[Galí I Asnar]], [[comte d'Urgell]] i [[comte de Cerdanya|Cerdanya]] va usurpar els comtats de [[comtat de Pallars|Pallars]] i de [[comtat de Ribagorça|Ribagorça]] del domini de Berenguer.
 
El [[834]], Pipí I es va reconciliar amb l'Emperador i va derrotar el seu germagermà [[Lotari I]] en la defensa de la ciutat de [[Chalons-sur-Saone]]. Bernat, que havia lluitat al costat de Pipí, va reclamar els seus antics títols com a recompensa. L'Emperador volia complaure'l però Berenguer, que sempre havia estat fidel a l'Emperador i que també havia lluitat al costat dels vencedors, ostentava els comtats legítimament.
 
El juny del [[835]], l'Emperador va convocar a Berenguer i a Bernat a una assemblea a [[Cremieux]], prop de [[Lió]], on es pendriaprendria una decisió sobre la distribució de terres a la Septimània i a la Gòtia. Però, durant el viatge, Berenguer va morir inesperadament i els seus comtats van ser per a Bernat.
 
{{Inicia taula}}
117.915

modificacions