Diferència entre revisions de la pàgina «Línies de Fraunhofer»

m
Robot afegeix: gl:Liñas de Fraunhofer; canvis cosmètics
m (Robot afegeix: el:Γραμμές Fraunhofer)
m (Robot afegeix: gl:Liñas de Fraunhofer; canvis cosmètics)
En [[física]] les '''línies de Fraunhofer''' són un conjunt de [[línia espectral|línies espectrals]] que reben el seu nom en honor al físic [[Alemanya|alemany]] [[Joseph von Fraunhofer]] ([[1787]]–[[1826]]). Originalment aquestes línies van ser observades com unes línies fosques (línies d'absorció) a l'[[espectre]] del [[Sol]].
 
El [[Química|químic]] [[Anglaterra|anglès]] [[William Hyde Wollaston]] va ser el primer, [[1802]], a observar la presència d'un cert nombre de línies fosques a l'espectre solar. De manera independent Fraunhofer va descobrir les línies el [[1814]] i va començar a estudiar-les de manera sistemàtica mesurant la longitud d'ona que corresponia a la localització de les línies fosques. En total va registrar 570 línies i va designar les principals amb una lletra entre la A i la K mentre utilitzava altres lletres per les línies més febles.
Finalment [[Gustav Kirchhoff|Kirchhoff]] i [[Robert Bunsen|Bunsen]] van descobrir que cada [[element químic]] era associat amb un conjunt de línies espectrals i van deduir que les línies fosques a l'espectre solar eren causades per l'[[Absorció (física)|absorció]] per part d'aquells elements a les capes altes del Sol. Algunes de les línies fosques també són causades per l'absorció de les molècules d'[[oxigen]] a l'[[atmosfera terrestre]].
 
Les principals línies de Fraunhofer es mostren a la imatge següent i l'associació entre les línies i els elements químics es mostra en la taula se sota:
 
[[Fitxer: Fraunhofer lines.jpg]]
Les línies C, F, G' i h corresponen a les línies alfa, beta, gamma i delta de la [[sèrie de Balmer]] de l'emissió de l'[[àtom]] d'hidrogen. Les línies D<sub>1</sub> i D<sub>2</sub> formen el conegut ''doblet del sodi'', la longitud d'ona central ( 589,29 nm) del doblet ha rebut la denominació ''d''.
 
A la literatura científica hom pot trobar diferents denominacions per a algunes línies; per exemple, la línia d de Fraunhofer es pot referir a la línia [[cian]] del ferro a 466,814 nm, o de manera alternativa, a la línia [[groc|groga]] de l'[[heli]] at 587,5618 nm (de vegades denominada D<sub>3</sub>). També hi ha ambigüitat en referir-nos a la línia e, en tant que pot referir-se a línies espectrals de ferro (Fe) o mercuri (Hg). Per tal de resoldre aquestes ambigüitats, les línies de Fraunhofer susceptibles de diverses denominacions incorporen la denominació de l'element al que són associades, així tindrien la ''línia e del mercuri'' o la ''línia d de l'heli''.
 
Com a conseqüència de què a les línies de Fraunhofer les hi corresponen unes longituds d'ona molt ben definides, de vegades són utilitzades per a caracteritzar les propietats de l'[[índex de refracció]] i la [[Dispersió (física)|dispersió]] dels materials òptics.
 
{{ORDENA:Linies De Fraunhofer}}
 
[[Categoria:Espectre electromagnètic]]
 
[[fi:Fraunhoferin viivat]]
[[fr:Raies de Fraunhofer]]
[[gl:Liñas de Fraunhofer]]
[[he:קווי פראונהופר]]
[[id:Garis-garis Fraunhofer]]
3.646

modificacions