Joan Maria Guasch i Miró: diferència entre les revisions

'''Joan Maria Guasch i Miró''' ([[Barcelona]], [[28 d’agostd'agost]] dedel [[1878]] – † [[15 de juliol]] de [[1961]]). va ser un [[Poetapoeta]] [[Catalunya|català]]., [[Mestre en Gai Saber]] al 1909.

Per la seva activitat [[occitanisme|occitanista]] i el seu relleu amb les lletres catalanes, en 1933, el Governgovern [[França|Francèsfrancès]] li concedí el grau de [[Legió d'Honor|Cavaller de la Legió d’Honor]]. La seva [[poesia]] té arrels en l’obral'obra de [[Joan Maragall i Gorina]]. Va practicar un tracte íntim amb la natura, amb una gran familiaritat amb els temes de muntanya. Va destacar en l’espirituall'espiritual finor de la forma, gràcil i desimbolta, i sobretot en la volguda parvitat de la matèria. No es va preocupar dels estímuls humans ni va cercar escenes excepcionals. La descripció efusiva d’aspectes quotidians dels paisatges que contempla li basten per animar les seves poesies.

La seva segona dona, [[Maria Montserrat Borrat]], va fundar l’l'[[Editorial Estel]] al 1942 gràcies a la seva col·laboració econòmica.

* ''Poesies'' (1990);

* ''Joventut'' (1900);

* ''Pirinenques'' (1910), la seva obra més característica;

* ''Ofrena'' (1912);

* ''Branca Florida'' (1923);

* ''Camí de la font'' (1930);

* ''La rosa dels cinc sentits'' (1937);

* ''Amor i tardanies; ''

* ''Poemet de claustre'' (1948).

{{ORDENA:Guasch I Miro, Joan Maria}}