Hug l'Abat: diferència entre les revisions

▲'''Hugues''' <ref>. [http://fmg.ac/Projects/MedLands/Swabian% 20Nobility.htm#HuguesAbbedied886 la Seva genealogia sobre l'indret Fmg] </ref>. dit'''l'Abat''' ( ? [[886]]) és procedent de la família dels [[Welf]], tan influent en Francie que a Més a Més de-Rin, que va tenir un temps el control de l'heretatge [[robertien]].

▲Després de la mort de [[Robert El Fort]], durant la minoria dels fills d'aquest, es viu atribuir la seva tutela, així com la [[Marxa de neustrie]]. No es coneix el parentiu exacte d'Hugues l'Abbé amb Robert el Fort i s'ha pensat molt de temps que la seva mare Adélaïde s'havia casat de nou a Robert el Fort. Però estudis recents deixen pensar que la dona de Robert el Fort era més aviat Emma, una noia de Conrad i d'Adélaïde, doncs una germana d'Hugues l'Abbé <ref>. veure [[Robert El Fort#mariage I Nens|matrimoni De Robert El Fort]]|MATRIMONI DE ROBERT EL FORT|matrimoni de Robert el Fort]]. </Ref>. .

▲El seu pare era comte de París; el seu oncle comte-bisbe de Saint-Riquier, la seva tia no era diferent de la celebra emperadriu [[Judit de Baviera|Judith]], dona de [[Lluís I el Pietós|Louis El Pietós]], era doncs cosí germà de [[Lluís el Germànic|Louis El Germànic]], de [[Lotari I|Lothaire]] i de [[Carles II el Calb|Charles El Calb]].

▲Es va fer d'ell un clergue i se li va donar l'[[Abadia de saint-germ]]ÀNIC D'AUXERRE. Tanmateix no era abat laic, és a dir senzill protector d'un monestir, sinó veritablement home d'església, encara que va ser difícil distingir llavors els comtes dels prelats i dels grans abats. Charles el Calb el va enviar en missió en [[Nivernais]]; Hugues era un servidor lleial. Es discerneix en ell, des d'aquest moment la tendència de l'església a sostenir els [[Dinastia Carolíngia|Carolingis]] contra els federals. En el moment de la revolta de [[858]], havia acollit Charles el Calb a [[Borgonya|Bourgogne]]. Era llavors l'adversari determinat de [[Robert El Fort]]. Quan aquest va entrar en gràcia, Hugues l'abat va ser desposseït dels seus «honors» eclesiàstics i es va exiliar a [[Lotaríngia|Lotharingie]]. Es va fer [[Arquebisbe de cologne]], però recordat per Charles el Calb va tornar en Francie.

▲El [[866]], quan Robert el Fort va ser matat, Hugues l'Abbé va rebre totes les abadies (del qual Noirmoutiers i [[Saint-martin de voltes)]] tots els seus comtats i fins i tot l'ordre militar entre Sena i Loira. D'on es pot deduir que els honors i els beneficis no eren encara tots hereditaris. [[Odó I de França|Eudes]] i [[Robert I de França|Robert]], fill de Robert el Fort, no van heretar de càrregues. No van conservar que de persones primes bé en Beauce i en Touraine. Hugues l'Abbé els va prendre sota la seva protecció, encara que hagués estat l'enemic del seu pare. La seva generositat de cor apparait aquí, farà la fortuna dels dos orfes. Era un caràcter complex, tot conjunt guerrer i pacífic, amb un sentit polític i una alçada de vista poc municipis en la seva època. Va lluitar amb constància i felicitat contra els [[Normands]], prenent la continuació de Robert el Fort, estenent el seu ordre fins al nord de França, va ser també [[archichapelain]] del tribunal, va ser també el principal conseller, per no anomenar el primer ministre de [[Lluís II de França|Louis Ii El Quec]], de [[Lluís III de França|Louis Iii]] i [[Carloman]]. La seva gran idea, de cara als Normands era de mantenir la concòrdia entre els prínceps carolingis, quines que fossin les rivalitats i les divergències. No van faltar, però Hugues l'Abbé manejava la força a la diplomàcia amb la mateixa destresa. La sort va contribuir a l'èxit.

▲El {{Date|15|octobre|879}}, [[Bosó V de Provença|Boson]], cunyat de [[Carles II el Calb|Charles El Calb]], [[Comte De Troyes]], [[Llista de comtes de Provença|Duc de provence]], [[Comte de mâcon]], [[Comte de chalon]] i de Viena, és escollit rei de Provence quasi per sorpresa. Era la primera vegada que un estranger als Carolingis cenyia una corona. Va ser fàcil a Hugues l'Abbé de reconciliar els Carolingis per desposseir l'usurpador.