Diferència entre revisions de la pàgina «Music for the Royal Fireworks»

cap resum d'edició
m (Robot insereix {{ORDENA:Music Fur The Royal Fireworks}})
'''Focs''Music for the Royal d’ArtificiFireworks''''' ''(Música pels Reialsreials focs d'artifici)'' ([[HWV]] 351) és una composició de [[Georg Friedrich Händel]] de l'any [[1749]] encarregada per [[Jordi II de Gran Bretanya]].
 
El 7 d’octubre de [[1748]] el ''Tractat d’'d'[[Aix-la-Chapelle]] posà fi a la guerra per la successió de la [[Corona]] d’[[Àustria]] i la pau tornà momentàniament a [[Anglaterra]]. Alguns mesos més tard el rei [[Georg]]Jordi II ordenà que es realitzes una gran celebració, ostensiblement en honor la pau però en realitat per distreure llurs súbdits. La celebració es concentrà en torn de l’acabament d’un edifici, començat immediatament desprès d’haver-ne signat el tractat, objectiu del qual era servir com a muntatge per a una gran exhibició de focs d’artifici.
 
L’edifici s’acabà el 26 d’abril de [[1749]]. Tenia 125 metres de llarg i 34.75 metres d’alt. El duc de [[Montagut]], que estigué a càrrec de la celebració i que també pagà la major part de la mateixa, estava representat igual que ho estaven els déus grecs i el mateix rei GeorgeJordi, en la façana de l’edifici. Al cap d’un pal de 61 metres hi havia un sol enorme artificial. També hi havia graons, pilars, passadissos, columnates arquejades i amples passarel·les.
 
==Encàrrec a Händel==
El rei encarregà a Händel que proporciones la música per la ocasió. El músic acceptà amb desgana la comanda del rei de que només utilitzes instruments militars. HäendelHändel arranjà part de la música de dos concerts anteriors i escriví també música original per acompanyar-la i orquestrà la peça per a una gran banda: 24 oboès, 12 fagots, 9 trompetes, 9 corns, 3 parells de timbals, un contrafagot, un serpentó i tambors de bordons (que avui no estan indicats en la partitura). Les cordes que s’havia vist obligat a ometre romangueren en la seva ment per a futures interpretacions. Malgrat que no cadascun dels 58 intèrprets tingué una part independent, de totes maneres el so fou massiu.
 
Aquest enorme conjunt excità la curiositat del públic. El mateix dia que restà acabat l’edifici, un assaig a l’aire lliure reuní una multitud de 12,000 espectadors, que produí un embús de tres hores en el [[Pont de Londres]] i quasi provocà avalots. Al dia següent encara més gent assistí als festejos.
 
==La festa fou un fracàs==
La festa començà molt bé, però aviat es convertí en un fracàs. L’obertura de Händel, la peça més elaborada de la suite, estrenà la vetllada. En acabar hi hagué una tronadora salva de 101 canonades. Desprès l’edifici paregué de sobte il·luminat pels focs d’artifici. S’escoltà la bourrée d’de Händel. Un disseny de focs d’artifici que descrivia la pau fou acompanyat per el moviment lent, seguit per la secció denominada ''“Joia”''. Però llavors ja s’havia perdut el control dels focs d’artifici. Continuaven sortint en moments equivocats. Alguns homes pujaren a l’edifici per tractar d’arranjar les coses i hi va haver llargues esperes. Desprès, tot l’edifici s’encengué en flames. La multitud comença a sentir pànic a mesura que la calor es feia més intensa. Un fort vent arrossegà les flames a treves del parc. Els ànims també s’encengueren i es feren algunes detencions. Varies persones resultaren ferides, dos fatalment. S’interpretaren els restants moviments per la ''Música Per als Focs d’Artifici'', però ningú va poder escoltar-los. La imatge del rei s’incendià i caigué ignominiosament en una caldera de foc.
 
La música de Händel proporcionà l’últim vestigi de dignitat i d’aquesta forma va créixer considerablement l’estimació del rei GeorgeJordi per a ell. Quan el compositor repetí la música ''Per als Focs d’Artifici'' el 27 de maig, en un concert a benefici de la Casa d’Infants Expòsits, Georg donà una gran suma. En aquest concert, de passada, Häendel usà la instrumentació que sempre havia preferit: una banda de vent de mida normal més el complement habitual de cordes.
 
La suite ha restat arranjada moltes vegades per a la interpretació per part de conjunts moderns. Durant algun temps la versió més popular fou la de sir [[Hamilton Harty]], que ometia el moviment de ''“Joia”'' i feu l’orquestració per a una orquestra contemporània normal. A finals del segle XX els directors han preferit tornar a la concepció original de Händel, amb o sense cordes.
 
 
{{ORDENA:Music FurFor The Royal Fireworks}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Obres de Georg Friedrich Händel]]
 
[[de:Feuerwerksmusik]]
[[es:Música para los reales fuegos de artificio]]
[[fr:Music for the Royal Fireworks]]
[[ko:왕궁의 불꽃놀이 음악]]
[[ja:王宮の花火の音楽]]
[[oc:Music for the Royal Fireworks]]
[[ru:Музыка фейерверка]]
[[simple:Music for the Royal Fireworks]]
[[sv:Music for the Royal Fireworks]]
178.717

modificacions