Èunous: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
ordena |
||
Línia 1:
[[
'''Eunus''' (Εὔνους) fou el cap els esclaus revoltats de [[Sicília]] durant la guerra dels esclaus iniciada vers el [[136 aC]].
Línia 6:
Un dia fou consultat pels esclaus d'un ric ciutadà d'Enna, Damòfil, que tractava amb excessiva duresa als esclaus, i havien planejat una revolta. Eunus els va prometre èxit i es va unir al seu intent. Reunits uns 400 esclaus van atacar sobtadament Enna i els esclaus de la ciutat se'ls van unir, quedant els amos de la ciutat. Es van cometre grans excessos i els lliberts de la ciutat foren tots executats excepte alguns que Eunus coneixia i pels que va intercedir. La filla de Damòfil, que s'havia oposat sempre a les crueltats del seu pare i mare, fou tractada amablement i escortada amb seguretat fins a [[Catana]].
Eunus havia profetitzat mentre era esclau que esdevindria rei i quan després de la conquesta d'Enna fou escollit líder dels esclaus, va assumir el títol reial i el nom d''''Antíoc'''. En aquest temps Sicília tenia un gran nombre d'esclaus, majoritàriament sirians, molts dels quals ràpidament es van unir al seu compatriota i es van dirigir a Enna. El culte a Atargatis, una
Una revolta separada va esclatar al sud de l'illa dirigida per [[Cleó (esclau)|Cleó]], un cilici, que va reunir cinc mil esclaus armats i va assolar el territori d'[[Agrigent]]; després es va unir Eunus, i va acceptar ser el seu lloctinent. La revolta no va parar de guanyar volada i els esclaus rebels van arribar a ser uns 20.000. Hi van haver altres revoltes a Itàlia del sud i fins i tot a Àtica.
Els [[pretor]]s romans enviats amb exèrcits reduïts contra els rebels foren derrotats, i altres forces enviades contra els esclaus acabaren igualment derrotades. El [[134 aC]] fou enviat a l'illa el cònsol [[Gai Flavi Flac]], que tampoc va aconseguir el propòsit (la part principal de l'
A l'any següent (132 aC) el cònsol Publi Rutili va aconseguir ocupar [[Tauromenium]] i [[Enna]], els dos principals quarters dels rebels. Quan Enna es va rendir a [[Perpenna]], tribú militar de Rutili, Eunus va fugir amb els seus seguidors i es van refugiar a llocs muntanyosos i rocosos inaccessibles, però finalment fou capturat en una cova i portat davant de Rutili.
El cònsol no el va matar probablement per portar-lo a Roma
Encara que [[Diodor de Sicília]] el considerava un engalipador i sense cap gracia personal, els seus èxits i el fet de tenir tants seguidors i tant de temps, així com algunes anècdotes conegudes de la seva vida mostren que era generós, actiu i capaç.
Línia 20:
La seva lluita fou l'origen d'una revolta posterior entre el [[104 aC]] i el [[101 aC]], dirigida per [[Salvi Trifó]] i [[Atenió (rei)|Atenió]], i més tard de la gran revolta d'[[Espàrtac]] el 73-[[71 aC]].
{{ORDENA:Eunus}}
[[Categoria:Reis sicilians]]
| |||