Viquipèdia

Rodeo (Copland): diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Traducció|en|Rodeo (Copland)}}
'''''Rodeo''''' és un [[ballet]] compost per [[Aaron Copland]] i coreografiat per [[Agnes De Mille]], estrenat el 1942. Subtitulat ''The Courting at Burnt Ranch'', el ballet consta de cinc parts: ''Buckaroo Holiday'', ''Ranch House Party'', ''Corral Nocturne'', ''Saturday Night Waltz'', i ''Hoe-Down''. La versió simfònica omet ''Ranch House Party'', deixant relativament intactes les altres seccions.
 
== Genesis ==
 
El ballet original fou coreografiat per [[Agnes De Mille]] per al [[Ballet Russe de Monte Carlo]], una companyia de dansa que es traslladà als [[Estats Units]] durant la [[Segona Guerra Mundial]]. Per competir amb la companyia rival [[Ballet Theatre]], el Ballet Russe l'li encarregà ala coreògrafla americàcoreògrafa americana, que fins llavors havia tingut una carrera mediocre. A De Mille se li donà el control creatiu i va escollir [[Aaron Copland]] com a compositor després de d'haver estat impressionada pel seu ballet previ ''[[Billy the Kid (ballet)|Billy the Kid]]''. Encara que Copland inicialment fou reticent de compondre "un altre ballet de Cowboy", De Mille reeixidament el persuadí que aquest espectacle marcaria un abans i un després en la seva obra. Mentre de Mille es trobava ocupada en la instrucció del càsting, Copland recomanà que [[Oliver Smith]] dissenyés els conjuntsdecorats<ref name=pollack>Pollack, Howard (1999). ''Aaron Copland: The Life and Work of an Uncommon Man''. New York: Henry Holt, ISBN 0252069005.</ref>
 
La mateixa De Mille va actuar a l'estrena al [[Metropolitan Opera]] el 16 d'octubre de 1942 havent de sortir a saludar 22 vegades. Els altres ballarins principals en el càsting incloïen [[Frederic Franklin]] i [[Casimir Kokitch]]. Encara que de Mille no es complaïa totalment amb l'estrena, hi assistia [[Rodgers And Hammerstein]], que es va acostar a de Mille després de l'obra per demanar-li que coreografiés la seva producció futura ''[[Oklahoma!]]''.<Ref name=pollack />
Linha 12 ⟶ 11:
== Estructura i anàlisi ==
 
Les circumstàncies que varen envoltar la composició de ''Rodeo'' el varen portar a tenir un cert nombre de trets que el posen a part de les altres composicions de Copland. Encara que molts dels treballs de Copland incorporen tonades folklòriques americanes tradicionals ''Rodeo'' és únic ja que els deixa bastant intactes en el resultat, amb molt poca alteració de part del compositor. Això és probablement atribuïble en part al control de De Mille sobre el treball. En efecte, ja havia bloquejat l'espectacle sencer abans que Copland hagués escrit una simple nota<ref name="pollack" />, i també transcrivia unes quantes tonades folklòriques, incloent-hi ''Old Paint'', per a Copland.
 
El tema principal conegut com ''Hoe-Down'' es basa en una versió única de la [[folk|cançó folklòrica]] americana ''Bonaparte's Retreat'', tocada per Salyersville, Kentucky fiddler [[William Hamilton Stepp]], que fou enregistrada el 1937 per [[Alan Lomax]] per a la [[Biblioteca del Congrés dels Estats Units|Biblioteca del Congrés]].
 
The circumstances surrounding the composition of ''Rodeo'' led to it having a number of features that set it apart from other Copland compositions. Though many of Copland's works incorporate traditional American folk tunes, ''Rodeo'' is unique in that it leaves them quite intact in the score, with very little alteration on the part of the composer. This is likely attributable in part to De Mille's control over the work. Indeed, she had already blocked the entire show before Copland had written a single note<ref name="pollack" />, and also transcribed several folk tunes, including "Old Paint", for Copland in addition to her blocking notes.
 
Envoltant les circumstàncies la composició de ''Rodeo'' portat a això tenint un cert nombre de trets que el posen a part d'unes altres composicions Copland. Encara que molts dels treballs de Copland incorporen tonades folklòriques americanes tradicionals ''Rodeo'' és únic ja que els deixa bastant intactes en el resultat, amb molt poca alteració de part del compositor. Això és probable atribuïble en part a De el control de Mille sobre el treball. En efecte, ja havia bloquejat la demostració sencera abans que Copland hagués escrit un bitllet senzill<ref name="pollack" />, i també transcrivia unes quantes tonades folklòriques, incloent-hi "Pintura Vella", perquè Copland a més a més al seu blocatge es fixa.
 
 
 
The well-known main theme of "Hoe-Down" is based on a unique version of the American [[folk song]] "Bonyparte" or "Bonaparte's Retreat," played by Salyersville, Kentucky fiddler [[William Hamilton Stepp]], which was recorded in 1937 by [[Alan Lomax]] for the [[Library of Congress]]. A meticulous transcription by [[Ruth Crawford Seeger]] of that performance appeared in Lomax's 1941 book, "Our Singing Country."
 
El tema principal conegut de "Borrissol d'aixades" es basa en una versió única de la [[folk|cançó folklòrica]] americana "Bonyparte" o "El Retir de Bonaparte", jugat per Salyersville, trampa de Kentucky [[William Hamilton Stepp]], que s'enregistrava el 1937 per [[Alan Lomax]] per a la [[Biblioteca del Congrés dels Estats Units|Biblioteca De Congrés]]. Una transcripció meticulosa per [[Ruth Crawford Seeger]] d'aquella actuació apareixia a "el" llibre de Lomax de 1941, "El Nostre País de Cant."
 
 
 
Though it was later criticized for the heteronormativity of the storyline, many of the themes are autobiographical for De Mille. An extremely skilled dancer, the choreographer nonetheless felt awkward in the offstage world, and the Cowgirl's unwillingness to subscribe to traditional gender roles mirrors De Mille's experience.<ref name="pollack" />
 
Encara que era més tard criticat per a l'heteronormativity del storyline, molts dels temes són autobiogràfics per a De Mille. Un ballarí extremadament especialitzat, el coreògraf no obstant això se sentia incòmode a l'offstage món, i la desgana de la Vaquera de subscriure rols sexuals tradicionals reflecteix l'experiència de De Mille.<Ref name="pollack" />
 
 
 
=== "Buckaroo Holiday" ===
 
=== "Vacances Buckaroo" ===
 
 
 
<!-- Deleted image removed: [[Image:rodeoBuckaroo.png|thumb|"If He'd be a Buckaroo"]] -->
 
<!-- Suprimia imatge treta: [[Fitxer:rodeoBuckaroo.png|thumb|"Si seria un Buckaroo"]] -->
[[Image:sisJoe.png|thumb|200px|"Sis Joe"]]
 
[[Fitxer:sisJoe.png|thumb|200px|"Sis Joe"]]
 
 
 
''Rodeo'' opens with a grand fanfare, vamping until R5-6, where the woodwinds introduce the Cowgirl's theme. This quiet theme continues until the ''Rodeo'' theme begins at R11, presenting a highly rhythmic motif that evokes the trotting of horses. The lone Cowgirl seeks the affections of the Champion Roper, who is rather taken with the more feminine Rancher's Daughter. At R13, the cowboys enter to the railroad tune of "Sis Joe", envisioned by de Mille as an event "like thunder," which Copland obliges with heavy drums and brass. As the cowgirl seeks the attention of her quarry, she mimics the surrounding cowboys, reflected in the heavy use of the tune "If He’d Be a Buckaroo" in this section, beginning at R21. The theme is repeated by various solo instruments before being realized in triple [[Canon (music)|canon]] by the full orchestra at R29. After a brief return to the quiet Cowgirl theme, the fanfare returns at R36. "Sis Joe" reappears at R37, before the entire orchestra triumphantly plays "If He'd be a Buckaroo" at R42.
 
''Rodeo'' obre amb una gran xaranga, que vamping fins a R5-6, on els woodwinds introdueixen el tema de la Vaquera. Aquest tema silenciós continua fins al ''Rodeo'' tema comença a R11, presentant un motiu altament rítmic que evoca el córrer de cavalls. La solitària Vaquera busca els afectes del Campió Roper, que s'agafa més aviat amb la Filla del Granger més femení. A R13, els cowboys entren a la tonada de ferrocarril de "Sis Joe, imaginat per de Mille com a esdeveniment com tro," que Copland complau amb tambors pesats i llautó. Mentre la vaquera busca l'atenció de la seva pedrera, imita els cowboys circumdants, reflectits en l'ús pesat de la tonada "si Seria un Buckaroo" en aquesta secció, començant a R21. El tema és repetit per diversos instruments de solo abans que se n'adoni en el [[Cànon (música)|canonge]] triple la plena orquestra a R29. Després d'un retorn breu al tema de Vaquera silenciós, la xaranga retorna a R36. "Sis Joe" reapareix a R37, abans que l'orquestra sencera de manera triomfant jugui "si seria un Buckaroo" a R42.
 
 
 
=== "Corral Nocturne" ===
 
=== "Acorralar Nocturn" ===
 
 
 
At least partially written by [[Leonard Bernstein]]<ref name="pollack" />, the "Corral Nocturne" invokes the lovesick musings of the Cowgirl, portrayed rather lyrically by Copland's heavy use of oboe and bassoon. In writing this scene, de Mille noted that "She run[s] through the empty corrals intoxicated with space, her feet thudding in the stillness."<ref name="crist" /> The Head Wrangler discovers her in the darkness, but she does not come toward him as the Rancher's Daughter would. Confused, he exits with the Rancher's Daughter.
 
Com a mínim parcialment escrit per [[Leonard Bernstein]]<ref name="pollack" />, l'"Acorralar Nocturn" invoca els lovesick musings de la Vaquera, descrita bastant líricament per l'ús pesat de Copland d'oboè i fagot. Escrivint aquesta escena, de Mille es fixava que "Ella run[s] a través del buit acorrala intoxicat amb espai, fent els seus peus un cop sord en la quietud."<Ref name="crist" /> El Cap Wrangler la descobreix en la foscor, però no ve cap a ell com la Filla del Granger would. Confós, surt amb la Filla del Granger.
 
 
 
=== "Ranch House Party" (ballet only) ===
 
=== "Festa de Casa de Ranxo" (ballet només) ===
 
 
 
The subsequent "Ranch House Party" was envisioned by de Mille as "Dance music inside. Night music outside." Indeed, the section opens with a honky-tonk theme played on a piano, accompanied by a more thoughtful clarinet. The Cowgirl finds herself between the Champion Roper and the Wrangler, who are again attracted to the Rancher's Daughter. "Corral Nocturne" is recalled at the end of this section, as the Cowgirl finds herself quite alone.<ref name=crist>Crist, Elizabeth B. (2005). ''Music for the Common Man''. Oxford University Press, ISBN 0195151577.</ref>
 
La subsegüent "Festa de Casa de Ranxo" era imaginada per de Mille com "Música de dansa dins. Música de nit fora." En efecte, la secció comença amb un tema d'honky-tonk tocat en un piano, acompanyat per un clarinet més considerat. La Vaquera es troba Roper i el Wrangler, que s'atreuen una altra vegada a la Filla del Granger, entre el Campió. "Acorrali Nocturn" és recordat al final d'aquesta secció, com la Vaquera es troba de manera bastant sola.<Ref name=crist>Crist, Elizabeth B. (2005). ''Música per a l'Home Comú'' . Premsa d'Universitat d'Oxford, Isbn 0195151577. </Ref>.
 
 
 
=== "Saturday Night Waltz" ===
 
=== "Vals de Nit de Dissabte" ===
 
 
 
While the "Texas minuet" of the "Saturday Night Waltz" plays at R2 (to de Mille’s transcribed version of "I Ride an Old Paint" - also known as "Houlihan") the cowboys and their girls pair off. Expectant of a partner and finding none, the Cowgirl is alone until the Champion Roper approaches her, having failed to best the Wrangler in winning the affections of the Rancher's Daughter. Both this section and the "Corral Nocturne" feature Copland's characteristic economy of sound, where he uses solo instruments in lieu of entire sections.
 
Mentre el "Minuet de Texas" del "Vals de Nit de Dissabte" juga a R2 (a la versió transcrita de de Mille de "Vaig una Pintura Vella" - also known as "Houlihan") els cowboys i les seves noies parell de. Expectant d'un soci i no trobant-ne cap, la Vaquera està sola fins que el Campió Roper se li dirigeixi, havent fracassat a millor el Wrangler guanyant els afectes de la Filla del Granger. Els dos aquesta secció i l'"Acorralar Nocturn" presentar l'economia característica de Copland de so, on utilitza instruments de solo en lloc de seccions senceres.
 
 
 
=== "Hoe-Down" ===
 
=== "Borrissol d'aixades" ===
 
 
 
<!-- Deleted image removed: [[Image:Mcleod.gif|thumb|100px|"Miss McLeod's Reel"]] -->
 
<!-- Suprimia imatge treta: [[Fitxer:Mcleod.gif|thumb|100px|"Perdi el Rodet de McLeod"]] -->
Finally, the "Hoe-Down" opens by vamping the first bar of [http://againstthemodernworld.blogspot.com/2008/03/bonapartes-retreat.html William H. Stepp's interpretation] of the folk tune "Bonaparte’s Retreat", which will become a major theme of the section. After a reprisal of the ''Rodeo'' theme, the theme proper begins at R5 in the strings, as the horns play a simple counterpoint. Instead of building to a climax, this section segues into "McLeod's Reel", performed by various solo instruments at R12 and R14. At R13, Copland briefly introduces the Irish theme "Gilderoy" in the clarinet and oboe.<ref name="crist" />
 
Finalment, el "Borrissol d'aixades" obre vamping el primer bar de [la interpretació de http://againstthemodernworld.blogspot.com/2008/03/bonapartes-retreat.html William H. Stepp] de la tonada folklòrica "El Retir de Bonaparte", que es convertirà en un tema essencial de la secció. Després d'una represàlia del ''Rodeo'' tema, el tema propi comença a R5 a les cordes, com les banyes sonen un contrapunt simple. En comptes de construir a un clímax, això segues de secció a "El Rodet de McLeod", realitzat per diversos instruments de solo a R12 i R14. A R13, Copland breument introdueix el tema irlandès "Gilderoy" al clarinet i oboè.<Ref name="crist" />
 
 
 
Building toward the end, Copland reintroduces "Bonaparte's Retreat" at R16 in [[Canon (music)|canon]], before returning to the ''Rodeo'' theme at R17, which slows into the climactic kiss between the Cowgirl and the Wrangler immediately before R19. "Bonaparte's Retreat" is then resumed by the full orchestra, which ends the piece with a grand fanfare.
 
Construint cap a l'extrem, Copland reintrodueix "El Retir de Bonaparte" a R16 en el [[Cànon (música)|canonge]], abans de retornar al ''Rodeo'' tema a R17, que redueix la velocitat al petó climactic entre la Vaquera i el Wrangler immediatament abans de R19. "El Retir de Bonaparte" és llavors continuat per la plena orquestra, que acaba la peça amb una gran xaranga.
 
 
 
== The Ballet and its Place in The Repertoire ==
 
== El Ballet i el seu Lloc en El Repertori ==
 
 
 
In what is considered one the earliest examples of a truly American Ballet, Rodeo combines the exuberance of a Broadway Musical with the disciplines of Classical Ballet. Of particular note, the First Scene requires men to pantomime riding and roping while dancing solo and dancing in groups (not very common for male ballet dancers), and while interacting with an awkward Cowgirl, who seeks their acceptance. The cast dresses in stylized western garb, which makes it all the more difficult to execute many of the moves.
 
En què és considerat un els primers exemples d'un Ballet veritablement americà, Rodeo combina l'exuberància d'un Broadway Musical amb les disciplines de Ballet Clàssic. De bitllet particular, la Primera Escena exigeix homes a pantomima que condueix i que lliga mentre ballant solo i ballant en grups (no molt comú per a ballarins mascles), i mentre interacciona amb una Vaquera incòmoda, que busca la seva acceptació. El càsting es vesteix amb vestimenta occidental estilitzada, que ho fa encara més difícil d'executar molts dels moviments.
 
 
 
Classical Ballet storylines typically involve some boy-meets-girl relationship, or at most a love triangle. But Rodeo forces an American Cowgirl to compete against an army of local girls in a quest to win the attention of the Champion Roper. The pairing and mutual attraction of the men and women in the cast appears fluid, and at times confusing to the rejected Cowgirl. Against this backdrop, the Cowgirl emotes strength, awkwardness, confidence, femininity and vulnerability, while executing rapid-fire footwork and pantomime, which mimics the bronco-busting of the men. Any comic dancer who plays the Cowgirl must succeed at being a failure, only to emerge triumphant in the end when she finally dons a dress for dance night.
 
Els storylines de Ballet clàssics típicament impliquen alguna relació noi-competicions-noia, o com a màxim un triangle d'amor. Però Rodeo força una Vaquera Americana a competir en contra d'un exèrcit de noies locals dins un buscar per guanyar l'atenció del Campió Roper. L'atracció de sinapsi i mútua dels homes i dones en el càsting resulta fluid, i de vegades confonent a la Vaquera rebutjada. Contra aquest teló de fons, la força d'emotes de Vaquera, dificultat, confiança, feminitat i vulnerabilitat, mentre executa footwork de foc ràpid i pantomima, que imita el bronco-busting dels homes. Qualsevol ballarí còmic que juga la Vaquera ha de reeixir en un fracàs, només emergir triomfant al final en què finalment porta un vestit per nit de dansa.
 
 
 
Regarding this nuanced role, Ms. DeMille has said: "She acts like a boy, not to be a boy, but to be liked by the boys."
 
Quant a aquest paper nuanced, Ms DeMille ha dit: "Fa d'un noi, per no ser una noia, sinó agradar als nois."
 
 
 
The American Ballet Notes for its 1950 premiere performance (Hessisches Staatstheater, Wiesbaden, Germany) state: Rodeo ... is a love story of the American Southwest. The problem it deals with is perennial: how an American girl, with the odds seemingly all against her, sets out to get herself a man. The girl in this case is a cowgirl, a tomboy whose desperate efforts to become one of the ranch's cowhands create a problem for the cowboys and make her the laughingstock of womankind.
 
El Ballet americà Notes per a la seva actuació d'estrena de 1950 (Hessisches Staatstheater, Wiesbaden, Alemanya) estat: Rodeo... és un melodrama de l'americà Sud-Oest. El problema de què tracta és perenne: com una noia americana, amb les probabilitats pel que sembla tot contra ella, comença a aconseguir-se un home. La noia en aquest cas és una vaquera, un tomboy els esforços desesperats del qual per convenir a un dels cowhands del ranxo creen un problema per als cowboys i la fan la riota de womankind.
 
 
 
As noted above, finding suitable Cowgirls to play this role was a challenge. [[Lucia Chase]] recalls that when the [[American Ballet Theater|Ballet Theater Compamy]] had exclusive rights to stage Rodeo, Agnes DeMille urged the employment of "charming and talented comediennes from the Broadway musical stage" for the role. In the ballet world, Agnes DeMille's Favorites for the role were: Dorothy Etheridge ([[Ballet Russe de Monte Carlo]]), Jenny Workman (The the [[American Ballet Theater|Ballet Theater Compamy]]), Bonnie Wyckoff ([[Boston Ballet]]) and Christine Sarry ([[American Ballet Theater]]).
 
Com anotat a dalt, trobar que les Vaqueres adequades juguin aquest paper era un desafiament. [[Lucia Chase]] recorda allò quan tenia el [[Compamy De Teatre De Ballet]] drets exclusius per planejar Rodeo, Agnes DeMille instava la feina de "comediennes encantadors i amb talent de l'escenari musical Broadway" per al paper. Al món de ballet, Agnes els Favorits de DeMille per al paper eren: Dorothy Etheridge [[(russe De Monte Carlo De]] [[Ballet)]], Obrer de Jenny (L'el [[Compamy De]] [[Teatre De Ballet)]], Bonnie Wyckoff (BALLET DE BOSTON) i Christine Sarry (TEATRE DE BALLET AMERICÀ).
 
 
 
In the 1970's Christine Sarry emerged as DeMille's preferred interpreter of this complex role, liking Sarry's version more than her own. Agnes DeMille stated in her will that only Ms. Sarry was authorized to approve of dancers who could take up the role of the Cowgirl. Since Agnes DeMille's passing, Ms. Sarry has coached and approved numerous dancers in the part. In the 21st century, the list includes: Tina LeBlanc (San Francisco Ballet (2006), Kristin Long (San Francisco Ballet, 2007); [[Xiomara Reyes]] (American Ballet Theater, 2006); Marian Butler (American Ballet Theater, 2006); and Erica Cornejo (American Ballet Theater, 2005).
 
Durant els anys 1970 Christine Sarry emergia com l'intèrpret preferit de DeMille d'aquest paper complex, agradant-li la versió de Sarry més que al seu propi. Agnes DeMille manifestava que en la seva voluntat aquell únic Ms Sarry s'autoritzava per aprovar ballarins que podrien seguir el paper de la Vaquera. Des d'Agnes passant DeMille, Ms Sarry ha entrenat i ha aprovat ballarins nombrosos en la part. Al 21è segle, la llista inclou: Tina LeBlanc (Ballet de San Francisco (2006), Kristin Desitjar (Ballet de San Francisco, 2007); [[Xiomara Reyes]] (Teatre de Ballet Americà, 2006); Majordom marià (Teatre de Ballet Americà, 2006); i Erica Cornejo (Teatre de Ballet Americà, 2005).
 
 
 
Of Ms. Cornejo, critic Jerry Hochman wrote, "Cornejo owns the role now". That being the opinion of just one local critic, it remains to be seen who will be the heir-apparent in the next generation.
 
De Ms Cornejo, crític que Jerry Hochman escrivia, "Cornejo té el paper ara". Que sent l'opinió de només un crític local, queda per ser-hi vist qui serà l'aparent d'hereus en la pròxima generació.
 
 
 
For a point of comparison, it has been nearly 120 years since the premiere of The Nutcracker, and nearly 70 years since the premiere of Rodeo. This increasing longevity, plus the anchoring of Copland’s score in American culture, suggests near-certain permanence for the ballet. Given Ms. Sarry's preference for creative interpretation, the Cowgirl will become an attractive role in the years ahead, for skilled dancers with a comic flair.
 
Per a un punt de comparació, ha estat gairebé 120 anys des de l'estrena de The Nutcracker, i gairebé 70 anys des de l'estrena de Rodeo. Aquesta longevitat creixent, més l'ancoratge del resultat de Copland en la cultura americana, suggereix permanència a prop certa per al ballet. Donat la preferència de Ms Sarry per interpretació creativa, la Vaquera es convertirà en un paper atractiu en els anys endavant, per a ballarins especialitzats amb un do còmic.
 
 
 
== Popular Culture ==
 
== Cultura Popular ==
 
 
 
A version of the "Hoe-Down" section was recorded by 1970s progressive rock band [[Emerson Lake & Palmer]] and folk rock and jazz group [[Béla Fleck and the Flecktones]].
 
Una versió de la secció "de Borrissol d'aixades" era enregistrada per 1970 banda de roca progressiva [[Emerson Lake & Pàlmer]] i grup de roca i jazz folklòric [[Béla Fleck And The Flecktones]].
 
 
 
The music was also famously used as the background theme for the [[Beef. It's What's For Dinner]] advertising campaign.
 
La música era també famosament utilitzada com el tema de fons per al [[Bou. L'it]] té el QUE és PER A la campanya publicitària de SOPAR.
 
 
 
== References ==
 
== Referències ==
<references />
 
<References />
 
== Enllaços externs ==
 
 
== External links ==
 
== enllaços Externs ==
{{Portal|Dance}}
 
{{Portal|Dance}}
*[http://www.traditionalmusic.co.uk/our-singing-country/index.html Our Singing Country]
 
* [http://www.traditionalmusic.co.uk/our-singing-country/index.html el Nostre País de Cant]
*[http://www.traditionalmusic.co.uk/our-singing-country/our-singing-country%20-%200349.htm If He'd be a Buckaroo]
 
* [% de http://www.traditionalmusic.co.uk/our-singing-country/our-singing-country 20-% 200349. htm Si seria un Buckaroo]
*[http://www.traditionalmusic.co.uk/our-singing-country/our-singing-country%20-%200362.htm Sis Joe]
 
* [% de http://www.traditionalmusic.co.uk/our-singing-country/our-singing-country 20-% 200362. htm Sis Joe]
*[http://www.traditionalmusic.co.uk/our-singing-country/our-singing-country%20-%200155.htm Bonyparte]
 
* [% de http://www.traditionalmusic.co.uk/our-singing-country/our-singing-country 20-% 200155. htm Bonyparte]
*[http://home.cogeco.ca/~scottythefiddler/Miss_McLeod's_Reel.html Miss McLeod's Reel]
 
[[Categoria:Ballets]]
* [http://home.cogeco.ca/~scottythefiddler/Miss_McLeod's_Reel.html Perdre el Rodet de McLeod]
[[Categoria:Composicions del segle XX]]
 
 
 
[[Category:Ballets by Agnes de Mille]]
[[Category:Compositions by Aaron Copland]]
 
[[ja:ロデオ (コープランド)]]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Rodeo_(Copland)»