Banias: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: espai blanc inseparable entre un nombre i una unitat |
Cap resum de modificació |
||
Línia 4:
Per la ciutat clàssica vegeu [[Paneas]].
Sota domini bizantí es va dir '''Cesarea Paneas''' i finalment només aquest segon nom va restar. Al segle IV fou seu d'un bisbat depenent de la província de [[Fenícia]]. Es va rendir per pacte als àrabs dirigits per [[Khalid ibn al-Walid]] el [[635]]. El [[636]] hi va arribar un nou exèrcit bizantí que fou derrotat finalment a la batalla de Yarmuk. Fou declarada capital del districte d'al-Djawlan dins el ''djund'' (província militar) de [[Damasc]]. Llavors la ciutat es va començar a despoblar al desaparèixer els seus mercats tradicionals. De les 173 ciutats bizantines només 14 van conservar activitat. [[Al-Yakubi]] confirma al segle IX que encara era capital del districte però ara la ciutat es deia ''Madīnat al-Askat'' (ciutat de les tribus) i estava poblada per kaysites principalment del grup Banu Murra, i pels iemenites. Al [[segle X]] l'ofensiva bizantina va portar refugiats més al sud i va fer augmentar la població. El [[968]] va caure en mans dels [[càrmates]]; els [[abbàssides]] la van recuperar el [[970]] però els càrmates la van tornar a ocupar el [[971]]. El [[975]] va passar als [[fatimites]]. Va seguir la sort de Damasc i encara que autònoma va quedar unida al sultanat; davant l'amenaça dels croats el castell d'al Subayba fou fortificat; el [[1126]] Tugtegin, l'atabeg de Damasc la va cedir a Bahram, el cap ismaïlita de la zona, però a la mort de Bahram fou entregada als croats mentre a Damasc s'iniciava una violenta i sagnant persecució dels ismaïlites. Buri de Damasc la va reconquerir per les armes el [[1132]] i la va cedir a [[Imad ad-Din Zengi]]. Assetjada pels francs fou conquerida per aquestos el [[1140]], ara amb suport de Damasc.
En aquest temps fou cedida en feu als cavallers [[Hospitalaris]], però aquestos van caure en una emboscada musulmana de la que els va salvat l'ajut de [[Balduí III de Jerusalem]], i van renunciar al feu que va passar a Humphrey II de [[Toron]]. Aquest fou assetjat també a la ciutat pels musulmans, però va rebre el suport de Balduí III ([[1157]]) que al seu torn va caure en un parany (juny) però va rebre suport des del [[principat d'Antioquia]] i el [[comtat de Trípoli]]. Fou inclosa llavors a la senyoria de [[Beirut]] però fou conquerida per [[Nur al-Din]] el [[18 de novembre]] de [[1164]]. Els croats es van retirar al castell de Margaliot (Hunin) construït el [[1107]]. El maig [[1174]] al morir Nur al-Din, el rei [[Amaury I de Jerusalem]] va assetjar Baniyas però la mort del rei (el mateix [[1174]], el juliol) va fer fracassar la operació; el [[1177]] el rei [[Balduí IV de Jerusalem]] la va assetjar però es va retirar després de rebre tribut del seu governador Samsam al-Din Adjuk.
| |||