Mehetia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
referència
seccions
Línia 1:
'''Mehetia''' (o també '''Meetia'''; ''Meheti’a'' en [[tahitià]] normalitzat) és una illa del [[illes del Vent|grup del Vent]] de les [[illes de la Societat]], a la [[Polinèsia Francesa]]. Està situada a 110 km a l'est de [[Tahití]].
 
==Geografia==
L'illa és un [[volcà]] molt jove que es troba en una zona encara molt activa amb moviments sísmics. L'altitud màxima es troba al cràter del mont Fareura a 435 m.<ref>{{citar web|títol=Mehetia|url=http://www.volcano.si.edu/world/volcano.cfm?vnum=1303-04-|editor=Global Volcanism Program|consulta=6-4-2010}}</ref> La superfície total és de 2,3&nbsp;km&sup2;. Des del principi del {{segle |XX}} és deshabitada i avui és de propietat privada.
 
==Història==
Històricament l'illa era habitada i controlada pels caps de Taiarapu, la península al sud-est de Tahití. S'utilitzava com a punt intermedi de comerç entre Tahití i les illes [[Tuamotu]], que proporcionaven perles i nacre. Al trobar-se immediatament a l'est de Tahití, va ser un punt de pas dels navegants europeus des d'Amèrica fins a Tahití. El primer europeu en visitar-la va ser l'anglès [[Samuel Wallis]], el [[1767]]. L'anomenà ''Osnaburg Island'' en honor al segon fill del rei Jordi III, Frederick Augustus bisbe d'Osnabruck a Hanover, [[Alemanya]]. L'any següent va arribar el francès [[Louis Antoine de Bougainville]] que anomenà a l'illa ''Le Boudoir''. No està clar el propòsit d'aquest nom ja que en aquella època era la cambra íntima de la mestressa de casa. Al pic volcànic el va anomenar Boudeuse, nom del seu vaixell, i poc després [[José Andía]] l'anomena cresta de San Cristóbal.
 
En aquesta època, el [[{{segle |XVIII]]|s}}, l'illa comptava uns 1.500 habitants, que van ser deportats pels pirates d'[[Anaa]], el [[1806]]. Al [[{{segle XIX]]}} es va utilitzar com a colònia penitenciària i després va quedar deshabitada. L'any [[1986]] va patir un fort terratrèmol.
 
== Referències ==