Miró el Vell: diferència entre les revisions

'''Miró el Vell''', '''Miró I de Rosselló''' o '''Miró I de Conflent''' ( ? - [[896]]), '''Senyor del ''[[pagus]]'' de [[comte de Conflent|Conflent]]''' ('''[[870]] - [[896]]''') i '''[[comte de Rosselló]]''' ('''[[878]] - [[896]]''').

FillEra fill del [[comte]] [[Sunifred I]] de [[comtat de Barcelona|Barcelona]], [[comtat d'Urgell|Urgell]], [[comtat de Cerdanya|Cerdanya]] i [[comtat de Besalú|Besalú]], i d'Ermessenda, i per tant, germà de [[Guifré el Pelós]] i de [[Radulf de Besalú]].

Guifré va heretar, el [[870]], el comtat d'Urgell i el de Cerdanya del seu oncle [[Salomó d'Urgell i Cerdanya|Salomó I]] però va deixar el govern del ''pagus'' de [[Conflent]] al seu germà '''Miró'''. Aquest el [[876]] es va revoltar contra el marqués [[Bernat de Gòtia]] amb ajut de Lindoí vescomte de [[Narbona]] i Guifré d'Urgell i Cerdanya, i va envair Rosselló. Encara que comdemnatcondemnat pel [[Papa]] el [[878]], en caure Bernat va aconseguir veure reconegut el seu domini del [[comtat del Rosselló]] per part del [[rei]] [[Lluís II de França]]. Va ser protector del monestir de [[Sant Andreu d'Eixalada]] i al ser destruitdestruït per una riuada, pel monestir de [[Sant Miquel de Cuixà]].

Miró va presidir el març de l'any 874 un [[plau]] (''placitum'') o assemblea a [[Vernet]], al Conflent. Es va jutjar la condició d'una persona que el [[procurador]] del comte pretenia que era [[serf]].

Es va casar amb [[Quíxol]] de la que només va tenir una filla, [[Godlana]], muller del futur comte [[Benció]], fill de [[Sunyer II de Rosselló]]. Va morir el [[896]] i el comtat del Rosselló, escapçat de la part interior, va passar al seu gendre Benció, mentre que la resta: [[Vallespir]], [[Capcir]] i [[Fenolleda]], amb el Conflent, va passar al seu germà Guifre I el Pilós, i a la mort d'aquest el [[897]] al seu fill [[Miró II de Cerdanya|Miró II el Jove]].