Alfabet grecoibèric: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Canvis cosmètics
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-I aC +I aC, -V aC +V aC, -X aC +X aC)
Línia 4:
L''''alfabet grecoibèric''' és una adaptació gairebé directa d'un [[alfabet grec]] jònic a les particularitats de la [[llengua ibèrica]] i per tant no té la característica distintiva de la resta d'[[escriptures paleohispàniques]] que presenten alhora signes amb valor sil·làbic, per les oclusives, i signes amb valor alfabètic, per la resta de consonants i vocals.
 
Aquest alfabet s'escriu d'esquerra a dreta i la seva àrea de difusió es concentra a les províncies d'[[Alacant]] i [[Múrcia]]. El nombre d'inscripcions que l'utilitzen és molt reduït, dues desenes de grafits ceràmics i una desena de ploms, entre els que destaquen el [[Plom de la Serreta d'Alcoi]] ([[Alacant]]) i el del Cigarralejo (Mula, [[Múrcia]]). El plom de La Serreta va aparèixer el 1921 i va ser decisiu en el desxiframent del [[signari ibèric nord-oriental]] de [[Manuel Gómez-Moreno]] publicat el 1922. Els contextos arqueològics de les inscripcions on s'usa són del s IV  aC, però les característiques paleogràfiques en relació al model semblen indicar que l'adaptació es podria haver realitzat a mitjans de s. V  aC.
 
L'alfabet grecoibèric està format per 16 signes idèntics als del model excepte pel que fa a la segona vibrant: cinc vocals, només una nasal, una lateral, dues sibilants, dues vibrants, tres oclusives sonores, (labial, dental i velar), però només dues de sordes (dental i velar). Per representar la segona vibrant s'afegeix un titlla a rho, es tria eta en lloc d'epsilon per representar e, i es tria sampi com a segona sibilant.