Gregorio Cruzada Villaamil: diferència entre les revisions

Com a periodista fou redactor de ''La Revista Ibérica'' i dirigí ''La Razón'' (1860-1861), el butlletí mensual ''El Arte en España'' (1862-1870) i ''El Averiguador'' (1867). Va emprar el pseudònim cervantí "El difunto pintor Orbaneja". Va denunciar la ruïna de la [[Catedral de Lleó]] i va promoure la seva restauració; conegut pel seu gran treball historiogràfic, va seguir els passos de [[Juan Agustín Ceán Bermúdez]] i amb la metodologia del [[positivisme]] va documentar a fons els seus treballs i va carregar de dades els seus judicis per a aconseguir el més alt rigor. Després d'[[Antonio Palomino]], fou el primer estudiós de [[Diego Velázquez]], especialment la seva relació amb [[Peter Paul Rubens]]. Va acompanyar a [[Berlín]] al seu gran amic el poeta i dramaturg [[Eulogio Florentino Sanz]], nomenat secretari de la legació espanyola, encara que va tornar de seguida.

 

 

Va fundar i va promoure diversos estudis sobre l'[[art a Espanya]], destacant especialment el butlletí mensual ''El Arte en España'', que va dirigir entre 1862 i 1870. Com crític d'art diverses vegades va donar suport a la carrera de pintors com [[Antoni Gisbert i Pérez]]. Fou elegit diputat per [[Villena]] a les [[eleccions generals espanyoles de 1871]] i [[eleccions generals espanyoles d'abril de 1872|abril de 1872]] per la [[Unió Liberal]], però després ingressà en el [[Partit Liberal Conservador|Partit Conservador]], amb el que fou escollit novament diputat per [[Villena]] a les [[eleccions generals espanyoles de 1876]] i [[eleccions generals espanyoles de 1879|1879]] i pel de [[la Vila Joiosa]] a les [[eleccions generals espanyoles de 1884]]. Va exercir diverses vegades càrrecs públics d'importància i relacionats amb el patrimoni artístic, com cap de la Comissió d'Inventaris, i les direccions generals d'Estadística i de ­Correus i Telègrafs; en aquest últim càrrec va estar un sexenni (1875-1881) i li va cabre restaurar la xarxa destrossada per l'última guerra carlina i elaborar uns ''Anales de las Ordenanzas de Correos de España'' (1879) en diversos volums.

Va ser membre corresponent de la [[Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando]]; va pertànyer també a la [[Societat de Bibliòfils Espanyols]] i va col·laborar amb [[Francisco Asenjo Barbieri]] a exhumar còdex de música antiga espanyola, dels quals en va descobrir alguns, especialment el ''[[Cancionero de Palacio]]'' o de Barbieri, que va trobar a la [[Biblioteca del Palau Reial]] el 1870 i va ser imprès en 1890. Va ser un dels historiadors que millor va aprofundir en les col·leccions del Prado. En l'obra de Goya, va ser el primer historiador que va revisar els seus cartrons i els va catalogar curosament, rescatant diversos documents d'arxiu per a assolir un bon estudi. Poc després va decidir emprendre altre projecte colossal: publicar un llibre sobre la vida i obra de [[Diego Velázquez]]. Per a això va haver d'estudiar a fons la col·lecció de [[Peter Paul Rubens]], del que va derivar ''Rubens, diplomático español'', primera obra seriosa sobre el pintor. Va editar a més dues obres clàssiques per a la història de la pintura del [[Segle d'Or]], l' ''Arte de la Pintura'' de [[Francisco Pacheco]] i els ''Diálogos de la pintura, su defensa, origen, essentia, definición, modos y differencias'' de [[Vicente Carducho]].

 

 

== Obra ==