Clarobscur: diferència entre les revisions

El primer ús conegut del terme data del gravador italià Ugo da Carpi, de qui es creu que hauria pres la idea de composicions d'origen alemany o flamenc. A les obres de da Carpi, l'efecte del clarobscur destaca una figura central il·luminada per una font de llum normalment absent del pla del quadre; tanmateix, les àrees fosques no estan tan accentuades com arribarien a veure's a l'obra dels principals difusors del ''chiaroscuro'', com són Caravaggio i [[Giovanni Baglione]]. La tècnica s'imposaria també entre els [[manieristes]], sent exemples d'aquest ús ''L'últim sopar'' de [[Tintoretto]] o el seu ''Retrat de dos homes'', que presagia les composicions de [[Rembrandt]]. El pintor holandès ha estat un dels més conspicus practicants del clarobscur, utilitzant la llum en la seva composició per destacar només el seu objecte específic.