Vuitena Croada: diferència entre les revisions

Els [[mongols]] havien posat en perill el poder del [[Soldanat mameluc del Caire]] després de la [[setena croada]], però derrota a la [[Batalla d'Ayn Jalut]] el [[1260]], vençuda pel general [[Bàybars I|Baibars]] a les ordres del soldà [[Qútuz]], va canviar la situació. Esdevingut soldà, Baibars va desfermar una ofensiva general contra els territoris romanents del [[Regne de Jerusalem]] dels llatins.

Els Papes [[Alexandre IV]], [[Urbà IV]] i [[Climent IV]] convoquen una croada per aturar Baibars[[Bàybars I]], però la guerra de conquesta de [[Carles d'Anjou]] contra els reis de Sicília, sostinguda pel seu germà el rei Lluís, retarda la preparació de la croada i canvia el seu destí natural. Així, mentre que [[Jaume el Conqueridor]] tramet els seus fills bastards [[Ferran Sanxis de Castre]] i [[Pere Ferrandis]], que res [[Croada de Jaume I|no obtenen a Acre]], Lluís recull la majoria de la noblesa francesa (Carles d'Anjou, [[Robert II d'Artois]], [[Teobald II de Navarra]], [[Joan I de Bretanya]]...) a [[Aigües Mortes]] per salpar cap a Tunísia, destí que clarament beneficiava la posició de Carles d'Anjou com a nou rei de Sicília. L'establiment d'un rei cristià a Tunísia hauria afavorit, sens dubte, noves expedicions a Egipte.