Els Papes [[Alexandre IV]], [[Urbà IV]] i [[Climent IV]] convoquen una croada per aturar [[Bàybars I]], però la [[Guerra de Sicília (12661264-1268)|guerra de conquesta]] de [[Carles d'Anjou]] contra els [[Regne de Sicília|reis de Sicília]], sostinguda pel seu germà el rei Lluís, retarda la preparació de la croada i canvia el seu destí natural. Així, mentre que [[Jaume el Conqueridor]] tramet els seus fills bastards [[Ferran Sanxis de Castre]] i [[Pere Ferrandis]], que res [[Croada de Jaume I|no obtenen a Acre]], Lluís recull la majoria de la noblesa francesa (Carles d'Anjou, [[Robert II d'Artois]], [[Teobald II de Navarra]], [[Joan I de Bretanya]]...) a [[Aigües Mortes]] per salpar cap a Tunísia, destí que clarament beneficiava la posició de Carles d'Anjou com a nou rei de Sicília. L'establiment d'un rei cristià a Tunísia hauria afavorit, sens dubte, noves expedicions a Egipte.
Després d'una pausa a Sardenya, Lluís va desembarcar a Tunísia i va posar setge a la capital Tunis (15-24 de juliol de 1270)
