Nikolai Bekétov: diferència entre les revisions

'''Nikolay Nikolayevich Beketov''' (en rus Бекетов, Николай Николаевич), nascut l'1 de gener de 1827 a [[Alfjorjewka]], [[Rússia]], i traspassat el 30 de novembre de 1911 a [[Sant Petersburg]]<ref>Fins a 1918 Rússia no acceptà el [[calendari gregoria]] i seguia emprant el [[calendari julià]]. Les dates segons el calendari gregorià, vigent a la major part d'Europa en aquell temps, són 13 de gener i 13 de desembre</ref>, fou un destacat físic-químic rus.

ElFill 1849d'un terratinent, Beketovrealitzà els seus estudis primaris a Sant Petersburg. Fou admès a la Universitat de Sant Petersburg al departament de ciències naturals de la facultat de filosofia, però dos anys després es graduàtraslladà a la [[Universitat de Kazan]]. onEl havia1849 estudiatBeketov ambes graduà i tornà a Sant Petersburg per a treballar durant quatre anys al laboratori de [[Nicolay Zinin]] a l'Acadèmia de Cirugia i Medicina. Beketov defensà la tesi d'especialització i fou nomenat assistent d'investigació al departament de química de la Universitat de Sant Petersburg. El 1855 passà a la [[Universitat de Kharkov]] on hi treballà durant 32 anys, com a ajudant primer i després foucom a professor entre 1859 i 1887. El 1865 defensà la seva tesi doctoral amb el títol “Recerca sobre el fenomen del desplaçament en els metalls” ("Исследования над явлениями вытеснения одних металлов другими"). El 1886 es traslladà a [[Sant Petersburg]], on fou nomenat acadèmic de l'Acadèmia de Ciències, per a treballar al laboratori de química de l'acadèmia i ensenyar a la Universitat per a les Dones. El 1890 dóna classes de [[termoquímica]] a la [[Universitat de Moscou]].

En la seva tesi doctoral Beketov descrigué com la concentració dels reactius químics afecta al sentit de la reacció, anticipant-se així a les conclusions de la [[llei d'acció de masses]]. Descobrí que les reaccions químiques tenienn dues direccions i donà una definició correcta per l'estat d'equilibri. Beketov descobrí el desplaçament ded'hidrogen pels metalls peren dissolucions de les seves sals peri hidrogenque mostrar que l'activitat química dels gasos depèn de sotala pressió. Establí que el [[magnesi]] i el [[zinc]] desplacen altres metalls de les seves sals a altes temperatures. Entre 1859 i 1865 demostrà que l'[[alumini]] recuperaredueix els metalls a partir dels seus [[òxid]]s a altes temperatures, fenomen que donaren fonament a l'[[aluminotèrmia]], tècnica ara àmpliament utilitzada en [[metal·lúrgia]]. Desenvolupà una "sèrie de desplaçament de metalls", que més tard resultà ser la mateixa que la sèrie d'elèctrodes de potencial.