Diferència entre revisions de la pàgina «Bokkenrijders»

3 octets eliminats ,  fa 11 anys
m
retocs
m (retocs)
 
== Moltes llegendes i uns fets ==
[[Fitxer:Perchtenmaske.jpg|thumb|left|Impressió artística d'una màscara d'un Bokkenrijder]]El nom provindria del fet que aquests lladres haurien cavalcat [[cabra (animal)|bocs]] quan pillardejaven de nit. Aquests bocs no haurien sigut res més que una encarnació del [[diable]], llur aliat natural i l'explicació del seu odi envers l'església i les seves riqueses. Un antic text conta: «''Va prestar jurament al bosquet rere [[Wolfhagen]], després d'haver encès una cirera posada a la ma d'un mort posat a un mocador en una ara. Al costat es trobava una capsa amb dues hòsties consagrades. Havia de jurar que mai no traïriatrairia els companys, tot i ésser prèspres o torturat (…), d'abjurar deus amb l'ajuda del diable''». Aquests bocs els transportaven prestament per distàncies molt llargues. El fet que hi hagués probablement més d'una banda és una explicació menys màgica dels robatoris executats una mateixa nit a indrets molt distants.
 
Algunes llegendes descriuen els Bokkenrijders com una banda tipus [[Robin Hood]], que robava als rics, i sovint als clergues, per a donar als pobres. El seu lema hauria sigut: ''Wat mijn is, dijn is'' (en [[neerlandès]]: "el que és meu és teu").
 
Es parla d'un grup conduït pel ''capità negre'' que pillavaactuava elsals Països enllà del Mosa, la ciutat de [[Lieja]] i la regió de [[Kempen (Alemanya)|Kempen]] entre [[1730]] i [[1780]]. El batlle Jan Clerx va arrestar-los i els va fer executar. No és segur que es tractés del mateix grup. Un primer grup hauria actuat vers l'any [[1740]], sota la conducció d'un cert Geerling Daniels. Un segon grup sota la conducció d'un antic soldat francès, Jacques du Jardin, penjat el [[1751]] al [[Danikerberg]], a la frontera de [[Schinnen]] i [[Geleen]]. El [[1789]], un altre bokkenrijder, Nolleke van Geleen, va ser igualment penjat.
 
A la plaça del mercat de [[Maaseik]] hi havia un laberint de passadissos secrets que conectavaconnectava nombroses cases amb un quarter general dels lladres. Aquesta xarxa subterrània va ser emmurallada perquè amenaçava de ruïna.
 
El malnom dels habitants del [[municipis de Bèlgica|municipi]] de [[Wellen]] és Bokkenrijder.
Cercadors històrics moderns adhereixen a la teoria que la llegenda és una invenció dels serveis jurídics d'antany per a explicar una sèrie de crims irresolts. En torturar sospitosos van trobar "proves", confessions i noms d'altres suspectes acusats d'ésser membres de la banda. Aquesta "cacera de bruixes" havia de tranquil·litzar la població i amagar les deficiències del sistema policial. Es pensa també que certs batlles van aprofitar la cacera per a eliminar algunes persones torbadores.
 
Durant el plet que va seguir, 116 persones van ser preses a [[Wellen]], de les quals 31 van ser condemnades a mort: 19 per sufocació, cinc a la foguera, dues pel suplici de la roda i una per decapitació. Un suspectesospitós es va escapar, dos van morir a la presó i un va ser alliberat.
 
== Els bokkenrijders inspiren els artistes ==
* L'autor de còmics [[Willy Vandersteen]] va dibuixar un àlbum «De Bokkerijders» a la sèrie [[Suske & Wiske]] (o [[Bob et Bobette]], en francès).
* L'autor [[Ton van Reen]] va escriure la novel·la ''Ontsnapt aan de Galg'' (Escapat del patíbul) que va inspirar una sèrie a la televisió neerlandesa ''De Legende van de Bokkenrijders'' (La llegenda dels Bokkenrijders'')
* Al parc d'atraccions [[De Efteling]] hi ha una casa ''Vila Volta'', casa que hauria pertingutestat aldel Bokkenrijder Hugo van den Loonsche Duynen, maleït perquè amb la seva banda hauria pillat l'abadia de [[Postel]].
* El realitzador belga [[Eddy Vereycken]] prepara un film sobre el tema dels Bokkenrijders.
 
94.113

modificacions