Material genètic: diferència entre les revisions

El '''material genètic''' serveix per a emmagatzemar la informació [[gen]]ètica d'una forma de vida orgànica. En tots els organismes vivents actualment coneguts, el material genètic és gairebé exclusivament [[àcid desoxiribonucleic]] (ADN). Alguns virus utilitzen [[àcid ribonucleic]] (RNA) com a material genètic.

En general, es creu que el primer material genètic en existir fou l'ARN, manifestat inicialment per molècules autoreplicants d'ARN que flotaven en masses d'aigua. Aquest període hipotètic en l'evolució de la vida cel·lular és conegut com a [[món d'ARN]]. Aquesta hipòtesi es basa en la capacitat de l'ARN d'actuar com a material genètic i com a [[catalitzador]] (actualment es coneixen els [[ribozim]]s i els [[ribosomes]] com a partícules d'ARN amb capacitat catalítica, no obstant aquests elements no actuen de material genètic en els organismes on s'han descrit). Tanmateix, una vegada aparegueren les [[proteïnes]], que poden formar [[enzims]], la molècula d'ADN, més estable, esdevingué el material genètic dominant, una situació que encara dura avui en dia. La doble cadena de l'ADN no només permet la correcció de [[mutacions]], sinó que l'ARN és inherentment inestable. En totes les cèl·lules l'ARN intervé únicament en el procés de [[transcripció genètica|transcripció]] i [[traducció]] principalment per a crear proteïnes a partir de les instruccions de l'ADN, en forma d'[[ARN missatger]], [[ARN ribosòmic]] i [[ARN de transferència]]; i no com a material genètic cel·lular ni en aquells [[orgànuls]] que contenen material genètic.