Àngel Colomer i del Romero: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 11:
Viatjà als països de l’est d'Europa, on va estudiar els mètodes que grans pedagogs com [[Carl Orff]] i [[Zoltán Kodály]] empraven per acostar la joventut a la música. Fou així com va iniciar unes aules de cultura musical per al lleure dels infants, on, per mitjà d'instruments de percussió, tenien l'oportunitat de conèixer i fer música activament. Aquesta experiència culmina en la creació el 1965 de l'[[Orquestra Joventut Percussionista de Catalunya]], la qual ha donat infinitat de concerts per tot Catalunya i a la majoria de països europeus, i que ha estat admirada com a formació altament original, creativa i de gran musicalitat.
 
Donà a conèixer oratoris importants, com [[Missa de la Coronació]] de [[Wolfgang Amadeus Mozart]] (1944), Jephte de [[Giacomo Carissimi]] (el 1945), Judes Macabeu de [[Georg Friedrich Händel]] (1948), [[Un Rèquiem alemany]] de [[Johannes Brahms]] (1954), [[Stabat Mater]] d'[[Antonín Dvořák]] (1963), Héliogabale de [[Déodat de Séverac]] (1972), i Sadok de [[Georg Friedrich Händel]] (1984).
 
En la dècada dels 50 dirigí, per primer cop durant el franquisme, "L'Emigrant" al [[Palau de la Música Catalana]] i va estrenar l'òpera Canigó del Pare [[Antoni Massana]], al [[Gran Teatre del Liceu]] de Barcelona.