Johannes Vares: diferència entre les revisions

'''Johannes Vares''' ([[12 de gener]] de [[1890]] - (segons versions [[31 de desembre]] de [[1891]]) - [[29 de novembre]] de [[1946]]), conegut com a '''Johannes Vares Barbarus''', va ser un [[poeta]], [[metge]] i [[polític]] [[Estònia|estonià]].

Vares va néixer a [[Heimtali]], actualment la [[Parròquia de Pärsti]], al [[Comtat de Viljandi]], i estudià a [[Pärnu]]. Més tard va estudiar medicina a la [[Universitat de Kíev]], a l'actual [[Ucraïna]].

Quan les tropes soviètiques van ocupar la República d'Estònia el juny de 1940, es va instal.lar Vares (per Andrei Djanov) per encapçalar el govern titella comunista com a primer ministre fins agost de 1940, quan Estònia va ser annexionada per la [[Unió Soviètica]]. Es va convertir en un membre del Comitè Central de la reestructuració d'Estònia Comunista (bolxevic) Part el 12 de setembre de 1940.

Després de la invasió alemanya d'Estònia el 1941, Vares va fugir a [[Rússia]], on va viure a l'exili des de 1941 fins 1944, fins que els soviètics van reconquerir Estònia.

El 20 d'abril de 1944, la Comissió Electoral de la República d'Estònia (la institució de les enumerades en la Constitució per a l'elecció del President interí de la República) va celebrar una reunió clandestina ena [[Tallinn]]. Entre els participants eshi ha [[Jüri Uluots]], l'últim primer ministre d'Estònia abans de l'ocupació soviètica, el substitut del Comandant en Cap de les Forces Armades [[Johan Holberg]], el president de la Cambra de Diputats [[Pukka Otto]], el Segon Vicepresident adjunt de la Consell Nacional d'[[Alfred Maurer]], i l'Estatel jutge [[Mihkel Klaassen]]. El Comitè va determinar que el nomenament de l'era soviètica de Johannes Vares com a Primer Ministre per Konstantin Päts havia estat il legal i que Uluots havia assumit les funcions del president de 21 de juny 1940 a endavant [1].

Després de tornar a Estònia, Vares va començar a ser investigat per la NKVD soviètica per les seves activitats en la Guerra de la Independència d'Estònia. Es va suïcidar al Palau de Kadriorg a Tallinn, el novembre de 1946.