Cantant: diferència entre les revisions

{{Registre vocal}}Es potPodem dir que les veus humanes són inclassificables de forma rigorosa. En primer lloc es potcal dir que cap cantant no pot abastirabastar tots els personatges existents, amb un mínim de solvència: es fa necessària una especialització.

Les veus de dona es classifiquen habitualment en tres grans grups: la veu més aguda: [[soprano]], unala veu mitjana: la [[mezzosoprano]] i unala més greu: [[contralt]]. Les veus d'home es classifiquen bàsicament, de més agut a més greu, en: [[tenor]], [[baríton (veu)|baríton]] i [[baix (veu)|baix]]. AHi ha, parttambé, el [[contratenor]], que abasta un registre parcialment semblant al d'una contralt: la veu d'un home que intenta imitar les veus dels antics ''castrati'' i teté un registre semblant al de les contralts. En general, a més, dins de cada registre s'acostumen a fer subdivisions segons l'equilibri entre greus i aguts de cada veu particular (per exemple: soprano lírica, soprano dramàtica, etc.)

Les veus més admirades pel públic són les agudes: la soprano, i el tenor, fins i tot arribant, en alguns casos, a la idolatria. Per al públic es veu com un miracle el fet d'emetre notes agudes, fora de l'abast de la resta dels humans. Aquestes notes encisen a la majoria dels aficionats, encara que els entesos en la matèria no sempre ho valoren d'aquesta manera.

La classificació esmentada dels diferents tipus de veus no ens ha de fer pensar que un cantant no puga abastar més de d'un tipus. Alguns d'ells, algunes d'elles, no moltsgaires, però, tenen veusuna enveu moltesamb possibilitats més enllà d'un registre definit: [[Maria Callas]] cantava com a soprano lírica, lleugera i soprano dramàtica, algunes vegades àdhuc com a mezzosoprano. [[Dietrich Fischer-Dieskau]] ha cantant durant la seva carrera com a baríton líric, dramàtic i, algunes vegades, com a baix.

Per altra banda una mateixa veu va evolucionant i pot abordar diferents tipus de veus, a la joventut, maduresa i a la vellesa. Encara que en alguns casos (per exemple, [[Alfredo Kraus]] sempre va cantar com a tenor líric) evoluciona molt poc, i d'altres molt. Per regla general la veu, amb l'edat, evoluciona cap als papers més dramàtics, i amb una tessitura més greu. En el cas de [[Plácido Domingo]] va començar cantant com a baríton, però per molt poc temps, probablement per un error dels seus professors de cant. És el mateix cas de [[Carlo Bergonzi]]. [[Kirsten Flagstad]] començà cantant partitures completament líriques (Margerite a ''Faust'') abans de fer-se famosa en tot el món com la millor soprano wagneriana del seu temps (Isolde, Brünnhilde, etc, i al final, també Fricka, una partitura per a mezzosoprano). [[Montserrat Caballé]], en els primers anys, era una lírica en estat pur, i va evolucionar cap a dramàtica; primerament cantà Liù de ''[[Turandot]]'', aen la maduresa féu la protagonista de l'òpera i a Donna Leonora de ''[[La forza del destino (òpera)|La forza del destino]]'', fins i tot Gioconda.